El dia d’unes eleccions generals és una efemèride: és un esdeveniment notable que la societat andorrana recordarà, ja que els resultats a les urnes transcendiran en el futur del país. Malgrat això, la jornada d’ahir dels encampadans va transcórrer amb tranquil·litat, ja que els ciutadans van fer de la quotidianitat la màxima de la jornada. El Comú d’Encamp va habilitar dues meses electorals i a primera hora del matí, tot i no hi havia demores, l’afluència de gent ja feia presagiar que se superarien els registres de participació dels últims comicis. Les cues posteriors van acabar de vaticinar el que més tard confirmarien les dades oficials. «És molt bon senyal que la gent vingui a votar. Significa que està implicada amb el país», va manifestar Josep Bosch, de 59 anys, que ahir va anar a dispositar les paperetes amb els seus dos fills.

Els electors celebren l’alta afluència de gent mentre alguns d’ells pateixen eventualitats

A partir de les 11 hores es van començar a crear les primeres fileres. Gran part de l’electorat va acudir acompanyat, principalment de la família. Els fills i néts no podien faltar, per dos motius: «Venim tots a votar i no tenim a ningú amb qui deixar-los. Ens acompanyen i, de pas, els fem partícips del moment» va explicar la Marta, de 37 anys, mentre els seus dos fills jugaven entre les seves cames. «Ja veu que no saben ben bé en què consisteix i amb l’espera s’inquieten. Sort que hem vingut preparats», va afegir a la vegada que treia diverses joguines de dins de la bossa.

Retrobaments 

La jornada també va suposar un retrobament entre veïns que han perdut el contacte o que, simplement, feia uns dies que no es veien. L’espera es va fer més lleugera entre salutacions, abraçades i petons. Per descomptat, no va faltar la conversa del temps. I del fred que feia dins del comú, tot sigui dit. L’Anna Romero i el seu marit, que des de fa poc més d’un any viuen a la Seu d’Urgell, van anar a Encamp expressament per la cita electoral. «Pugem cada setmana perquè els avis vegin la nena [la seva filla de pocs mesos]. Però sempre fa il·lusió tornar al poble i veure als que durant tants anys han sigut els teus veïns amb els quals, per coses de la vida, perds el contacte», va indicar.

Eventualitats

El col·legi electoral d’Encamp no va patir incidències greus. Les eventualitats més destacables les va copar els ciutadans que, com no podia ser d’una altra manera, es van deixar el passaport a casa. «Volíem venir a primera hora, però el meu marit s’ha deixat el passaport a casa. Però no a la casa d’Encamp, no. A la de Vila! L’hem anat a buscar passejant i ja veu, se’ns ha fet l’hora de dinar», va detallar entre riures la Meritxell, que als seus 73 anys vota per tercera vegada. Abans es mantenia «al marge de la política» ara és «conscient» de la importància de «tenir el dret a vot», va detallar. 

Un padrí va esperar pacientment durant més de 20 minuts a la cua que aglutinava els electors amb cognoms de la M a la Z. Quan l’agent de circulació de la parròquia que regulava l’afluència d’electors a les sales el va fer passar i va anar a identificar-se a la mesa de torn, li van comunicar que havia de votar a la mesa que englobava els cognoms de la A a la L. «Vaja, no he vist els cartells indicatius i creia que podia votar a qualsevol de les dues sales», es va lamentar. Feta ja una filera, l’agent que custodiava l’altra sala el va fer passar sense haver de tornar a fer una nova cua. 

El fred empeny els votants al bar

El fred que es va assentar-se ahir el Principat, amb sensacions tèrmiques inferiors als graus que marcaven els termòmetres, no va impedir que els encampadans sortissin de casa per acudir a les urnes... fins que es van trobar una llarga cua al Comú d’Encamp per exercir el seu dret a vot. La gelor feia estralls, l’espera s’allargava i a la recepció de la casa comuna no hi cabia ni una agulla, així que els electors no van dubtar en refugiar-se dins del bar que hi ha a la plaça dels Arinsols, que ahir va fer l’agost. Cafès i Cacaolat calents van ser la demanda més freqüent i els cambrers no donaven a l’abast. Ple a vessar, la gent inclús va preferir matar el temps fent una beguda calenta –i fent petar la xerrada– a la terrassa de l’establiment  que esperar dempeus a la plaça. Per no perdre la posició a la cua, però, els votants que van acudir a les urnes en grup o en família s’anaven intercanviant el lloc.