Pocs minuts després de les 9.00 del matí, escolto aquesta conversa a la rampa d’accés a la sala del Prat del Roure, punt de votació entre dues veïnes que es creuen: «¿Qué vas a votar ahora? ¡Yo ya he votado y así, ya está hecho!», li diu una a l’altra, que respon en espanyol però amb un marcat accent portuguès: «Yo no voto, no tengo la nacionalidad». La dona que havia iniciat la conversa es va sorprendre: «Pero ¿¡cómo no vas a tener la nacionalidad, con la de años que llevamos aquí!?». Sens dubte, aquestes paraules caçades al vol expliquen tant o més que les que es van produir a dins de la sala de votació la jornada electoral a Andorra. 

Molt poca estona abans d’aquesta reveladora trobada fortuïta, el primer votant d’Escaldes-Engordany havia exercit el seu dret a vot. Juntament amb una quinzena de matinadors va accedir a la sala a les 9.03 del matí, moment precís en què el pany va girar. Es tractava de l’exconseller general Ramon Canut, en actiu durant el període preconstitucional: «Ha sigut casualitat, no havia votat mai el primer», va aclarir per deslliurar-se de qualsevol mèrit. «Sento il·lusió i alegria, què ho puguem fer molts anys, que vol dir que la democràcia funciona i que estem vius», va afegir amb seriositat tot just abans de reflexionar sobre el moment polític del país des de la veu de l’experiència: «Requereix d’un ampli consens i les teories de blanc i negre, en aquest moment, no valen». 

Els escaldencs es van mostrar força matiners i el caliu del vaivé de la gent es va notar des de primera hora. En aquell moment la mitjana d’edat dels votants era, certament elevada així que un grup de quatre noies joves que havien sortit del llit abans de les 10.00 un diumenge mereixia una petita investigació. Totes tenien entre 20 i 21 anys i votaven per primera vegada. «Ha estat una mica estrany», va sincerar-se Jennifer Cercia, una de les novelles, sobre els sentiments que havia tingut mentre dipositava  el vot a l’urna. Una de les seves amigues, la Sílvia Gonçalves, va avançar-se a dir: «Jo ja tenia clar de fa dies el què votaria». La majoria assenteix però una d’elles gira el cap per indicar que li ha costat triar. 

«Ho hem comentat i la majoria dels nostres amics votaran, per tant, nosaltres no tenim aquesta percepció que els joves són els que més s’abstenen, crec que hi ha interès en aquestes eleccions», va assegurar Cercia. I sobre la desinformació del procediment entre els més joves, la Reina Pajel va comentar: «Hi ha una mica de dubtes, perquè és la primera vegada però sí que ens han explicat com s’ha de fer, ho sabem i hi ha molta informació disponible». En la mateixa òptica optimista sobre la participació de les noves generacions escaldenques es va mostrar la quarta integrant del grup, Maria Magallon: «Amb tota la gent de la meva edat amb qui he parlat, volen votar i ens ha sorprès molt que tots els partits en aquestes eleccions s’han adreçat molt als joves i han presentat iniciatives concretes per a nosaltres, com per exemple, orientar el tema d’Europa a què tindrem més facilitats per estudiar fora i podrem participar en programes com l’Erasmus».

A partir d’aquest moment, el flux de votants al Prat del Roure va anar in crescendo fins al punt àlgid, poc abans de les 13.00 hores, quan les dues meses registraven cues de prop de 20 minuts per votar en forma de trenes entrellaçades i un pèl caòtiques. «Uuuuhhh, quina cua!», s’esglaiaven els nouvinguts sense que els fes renunciar a la participació.

Felicitat, nervis, gossets i teca

Cap al migdia d’ahir, l’encara cap de Govern en funcions, Toni Martí, va anar a votar al Prat del Roure acompanyat dels seus fills, que exercien el dret a vot per primera vegada. Martí estava d’excel·lent humor, amb la vida civil, ara sí, a tocar. «El veiem eufòric», li va dir una companya periodista. «Eufòric, no, però molt content perquè comença una altra vida perquè ara venen els moments de la família que s’enceten avui amb la satisfacció de votar amb els meus bessons», va contestar Martí. 

D’altra banda, els nervis van jugar una mala passada al candidat per UPA, Alfons Clavera, qui va entregar el passaport abans d’exercir el dret a vot però que no el va recollir. «Alfooooons, el passaport!», va haver de cridar-li el funcionari del Comú d’Escaldes perquè fes marxa enrere. 

Tot i la prohibició per accedir amb gossos a la sala del Prat del Roure, amb l’excepció dels gossos pigall, els cans també van acabar participant de la votació perquè els escaldencs van votar massivament en família i, per tant, perquè deixar fora de «la festa de la democràcia» els peluts de casa?

El càtering per als votants escaldencs va ser de primera categoria i adaptat al pas de les hores: dels croissants per a l’esmorzar fins a les tapetes de l’hora del vermut.