Andorra comptarà aquest any amb 10 representants a la Garmin Titan Desert 2019. L’emblemàtica cursa que es disputa pel desert de Marroc arriba a la seva 14a edició i amb novetats, ja que se celebrarà en un nou territori, és a dir, més al sud de l’habitual. La competició serà entre el 28 d’abril i 3 de maig i en total, els ciclistes hauran de superar 640 quilòmetres i 5.911 metres de desnivell positiu acumulat en un total de sis etapes en les quals les dunes i la navegació tindran més importància que mai.

En aquest context, Andorra comptarà amb Octavi Bardera, Albert Ferré, Iolanda López, Josep Carles Pomé i l’incombustible Ramón Aranda. Aquest últim és un referent de la cursa, ja que és qui més quilòmetres de la competició ha fet i, de fet, és Titan Legend Platinum amb 7.662 quilòmetres. Quan arribi a 10.000 tindrà la categoria de Titan Diamond. Per altra banda, Andorra també comptarà amb els residents Juanjo Massó, Josep Antoni Puertas, Vicenç Giménez i Joaquim Purito Rodríguez, que correrà amb el seu company Oliver Avilés i que buscaran competir al màxim i situar-se entre els favorits.

La majoria dels representants andorrans ho fan dins de l’equip Viorcam-KH7. En aquest sentit, Albert Ferré va explicar que «dins del grup d’amics que sortim es va gestar la idea i ens vam anar afegint». «L’objectiu és viure l’experiència i conèixer el que és una prova multi etapa, és la meva primera vegada i vull fer-ho el millor possible». Així, els andorrans lluitaran contra una climatologia a la qual no estan acostumats, ja que en aquesta edició s’espera calor, encara més calor i potser alguna tempesta de sorra. És a dir, tot al contrari que a Andorra, encara, que per sort per a ells, aquest ha estat un hivern poc dur pel que fa al fred i a la neu i han pogut entrenar. «Volem descobrir les dunes i la sorra, és una incògnita, a Andorra tenim moltes pujades i baixades i al Marroc ens trobarem planes molt llargues», remarcava. A més, assegurava que «he fet la preparació física òbvia i després molt treball mental, és a dir, molt de gimnàs, sortir en bicicleta i a l’hivern, esquí de muntanya». «Em preocupen les temperatures extremes i les lesions imprevistes, però ho afronto amb la màxima il·lusió i motivació, estic esperant que arribi el dia», subratllava.

Per la seva part, debuta també Iolanda López, que comparteix equip amb la tricampiona de la prova Anna Ramírez i Sílvia Roure. Va prendre la decisió perquè el seu marit, Josep Carles Pomé, també s’ha afegit el repte. Tot i això, no comparteixen equip. «El meu marit, que és preparador físic, acompanyarà un dels seus clients (el resident Vicenç Giménez) i em feia molta enveja, per això vaig decidir participar», revelava. «Com a objectiu vull acabar, gaudir la cursa», indicava i destacava que «serà l’any en el qual hi haurà més dunes i més calor, per això he intentat competir en alguna cursa d’aquesta mena per Espanya». «Em preocupen les condicions de calor i la deshidratació, fets que et poden fer llençar a terra molts mesos d’entrenament, però és incontrolable». 

«Vull ajudar a Giménez a aconseguir el podi màster 60», assegurava Pomé per la seva part recordava que «el meu repte personal és acabar». «Hem tingut un hivern molt bo i fa cinc mesos que entrenem, primer vam fer la pretemporada, després els treballs específics i ara estem introduint volum en els entrenaments de cara a la cursa», afirmava. «Les meves grans preocupacions són la meteorologia, encara que sigui primavera, venim d’Andorra i no estem acostumats a la calor, els problemes estomacals i les ferides que pugui ocasionar el selló», manifestava. 

Aranda suma una més

Qui no es perdrà la cita és Ramón Aranda. «L’afronto amb ganes i il·lusió, com cada any», assegurava. En aquest context, va explicar que serà «una edició molt rodadora, amb molta poca muntanya encara que amb molt desnivell, hi haurà més passos de duna i més navegació». «L’objectiu principal és gaudir la cursa, com cada any, a veure si podem arribar al Diamond», afegia i aconsellava als andorrans que s’estrenen a la cursa que «no tinguin pressa en arribar, que vagin a gaudir, s’ha de començar com un vell per arribar com un jove». «És una cursa que enganxa, que fa que cada edició tinguis ganes de tornar», concloïa.