PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Vèncer la por

Blanca Aracil deixa el descens per dedicar-se al freeride tot i patir una allau

Per Anna Ribas

Blanca Aracil a les pistes d’esquí aquesta temporada.
Blanca Aracil a les pistes d’esquí aquesta temporada. | B.A.
Aracil: «L’allau m’ha servit per adonar-me’n del que m’agrada l’esquí i de què vull seguir esquiant tota la vida. No he agafat por ni molt menys.»

Diuen que la vida és dels valents. I sinó, que li ho diguin a Blanca Aracil. La rider de 20 anys va patir una allau dijous passat al migdia i, tot i que les conseqüències podrien haver estat pitjor, s’ha trencat el menisc i el lligament creuat del genoll dret. Estarà sis mesos de baixa i, per tant, es perd tota la temporada de descens. Tot i això, Aracil va afirmar a EL PERIÒDIC que «ara el que m’importa és arribar a l’esquí perquè l’any que ve vull córrer el Qualifier de freeride i és com un nou repte: posar-se a to en sis mesos». Així doncs, la jove promesa andorrana de la BTT fa el salt al freeride de cara a la temporada vinent, i ho fa després que una allau se l’emportés per una canal d’Arcalís. 

«Em vaig espantar molt, i mira que l’allau era petita. El pitjor no va ser el dolor sinó l’ensurt. No m’ho esperava, em coneixia molt aquella canal i només podia pensar en si l’allau m’arrossegava cap a les pedres», va explicar. «És una canal d’Arcalís que he fet 50.000 vegades. Vaig decidir entrar i vaig llençar els pals per veure com estava la neu, no hi havia placa ni res... Al principi pensava que havia caigut i quan vaig mirar cap amunt i vaig veure que queia la neu... Aleshores em vaig adonar que realment era una allau i em va donar temps de pensar en tot, van ser els 20 segons més lents de la meva vida», afegia. 

L’esportista afirma que el primer que farà quan estigui recuperada serà baixar per la canal d’Arcalís

L’esportista pràcticament va néixer amb els esquís posats i fa molts anys que tant ella com el seu germà Joan Aracil practiquen aquest esport. «Fa que esquio i que faig freeride des que era ben petita, tant amb els meus pares com amb gent que en sabia molt i mai no m’havia passat res. Això demostra que mai saps quan et pot passar». La seva experiència llegint muntanyes i fent fora pista no la va salvar de patir una allau però n’ha tret una lliçó ben valuosa: «La muntanya ens pots sorprendre sempre i no importa l’experiència que tinguis. Jo vaig mirar el risc d’allaus i ho vaig mirar tot. El risc era molt baix, de dos, però mai saps què pot passar. S’ha d’estar atent sempre».

Quant a la lesió, va apuntar que ha de passar per quiròfan: «En teoria m’operen el 16 de maig però estic pendent d’una segona opinió perquè l’any que ve vull dedicar-me més al freeride i vull que m’ho facin bé, un genoll és per tota la vida». Així mateix, va exposar que va prendre la decisió perquè «vaig patir una lesió a l’espatlla fent descens i aquest any he recordat el que m’agrada esquiar. La bici m’encanta també però realment amb el que m’agradaria ser bona és amb esquí». 

De fet, l’atleta va valorar que «he tingut moltes lesions amb la bici i li he donat moltes oportunitats però ara jo mateixa veig que li he de donar una opció a l’esquí perquè és la meva passió. L’allau m’ha servit per adonar-me’n del que m’agrada l’esquí i de què vull continuar esquiant tota la meva vida. No he agafat por ni molt menys».

Aracil: «Primer pensava que havia caigut, i quan em vaig adonar que era una allau... Van ser els 20 segons més llargs de la meva vida»

És més, va sentenciar que «el primer que faré quan estigui bé serà tornar a fer aquella canal. Crec que, si t’agrada, al final hi tornes». També va destacar que «en aquests sis mesos, tot i estar lesionada treballaré amb l’Oriol [fisioterapeuta], però més enfocada per a l’esquí i així podré anar a totes i al desembre esquiar-ho tot. Tinc moltes ganes d’estar ben recuperada». Però la temporada que ve no serà el debut d’Aracil amb l’esquí, ho va fer fins als 16 anys, en aquest sentit l’esportista va ressaltar que «ja vaig córrer fa uns anys i ho vaig deixar per la bici així que tenia l’espineta clavada. Aquest any ja tenia moltes ganes de tornar-hi, de fet l’endemà de l’accident havia de competir i no vaig poder per la lesió».

L’atleta va iniciar-se amb la bici quan tenia 12 anys en la modalitat four-cross i, un any més tard, va decidir passar-se al descens, de fet, malgrat venir d’una família esquiadora, a l’estiu tots canvien els esquís per les bicis. Aracil va aconseguir ser subcampiona del món de la categoria júnior el 2015 i el 2017 va guanyar l’Open d’Espanya en la categoria elit femení i va acabar primera al Down Urban Barcelona i tercera a la Copa de Portugal UCI C1 - Tauroca 2018. Una lesió a l’espatlla la va fer baixar de la bici i adonar-se que ara toca apostar per la seva altra passió: l’esquí. Tocarà esperar a la temporada que ve per veure els resultats de la freerider.

Comenta aquest article

PUBLICITAT