PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Villarejo sosté que la inspecció a BPA era una «operació política»

L’excomissari afirma que l’objectiu era perjudicar CiU i el «seu banc»

Per El Periòdic

Fragment de la declaració de l’excomisari José Manuel Villarejo.
Fragment de la declaració de l’excomisari José Manuel Villarejo. | EL PERIÒDIC

l’excomissari José Manuel Villarejo va reconèixer, per primera vegada en seu judicial, que la inspecció que va realitzar el SEPBLAC (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció i Blanqueig de Capitals o Unitat d’Intel·ligència Financera d’Espanya, dependent del ministeri d’Economia espanyol) al Banc de Madrid —que havia estat comprat per la Banca Privada d’Andorra (BPA) al 2010 i va ser intervingut al 2015— «va ser una operació política», segons va avançar ahir el diari català ARA.

Segons Villarejo, el motiu d’aquesta investigació oberta era «per fastidiar un determinat partit polític [l’antiga Convergència i Unió] i el seu banc [BPA] en benefici de l’altre», seguint ordres de la Direcció Operativa Adjunta (DAO) de la Policia a càrrec del comissari Eugenio Pino i per la unitat d’Afers Interns (UAI), sota responsabilitat del comissari Marcelino Martín-Blas, que al seu torn «era el policia d’enllaç amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), per la qual cosa les instruccions les rebia del director [Félix Sanz Roldán]».

Villarejo va respondre el passat 23 de març a les preguntes cursades pel jutge d’Andorra, Manuel Santolària Besolí

El contingut d’aquesta declaració per comissió rogatòria va tenir lloc el passat 23 de març davant d’un jutjat de primera instància i instrucció d’Arganda del Rey, que en funcions de cooperació internacional va efectuar les preguntes cursades pel jutge del Principat d’Andorra, Manuel Santolària Besolí, que investiga una querella per delicte de coaccions interposada per la família Cierco, accionista de BPA.

En relació amb la inspecció del SEPBLAC, Villarejo va assegurar tenir-ne constància «per referències» i va explicar que la seva funció «era captar informació que materialitzava en notes internes que els seus superiors tenien en compte o no per judicialitzar-les», raó per la qual l’excomissari en va tenir coneixement d’aquestes informacions «per elaborar les notes oportunes». Més enllà de respondre qüestions d’índole personal, Villarejo va afirmar que va saber per tercers de les reunions del conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel amb «la persona que es feia dir Fèlix» (en referència al nom operatiu de Martín-Blas) a l’hotel Villa Magna de Madrid durant el juny del 2014, dates pròximes a l’obtenció dels comptes de la família Pujol.

A banda, l’excomissari va negar conèixer cap dels membres de la família Cierco ni amb Joan Pau Miquel, així com tampoc l’exagregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso.

La carta de Josep Pujol

El passat mes d’octubre un dels fills de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, Josep Pujol Ferrusola, va enviar una carta a Villarejo per preguntar-li qui el va informar dels comptes que la família tenia a Andorra. «Com saps, tenim una causa oberta contra els germans Cierco a Andorra per revelació de secret bancari  els demanarem una forta indemnització. El meu dubte és si la culpa és realment seva o ens estem equivocant. Tu millor que ningú saps qui et va donar la informació, i la teva ajuda seria fonamental per no cometre injustícies», va escriure el tercer dels set fills de l’expresident català.

Josep Pujol va preguntar també al comissari en la mateixa carta qui va escriure els guions de les declaracions de Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, «perquè tu i jo sabem que ell mai va baixar motxilles plenes de diners des d’Andorra. Qui va crear la mentida dels 3.000 milions», interpel·lava la missiva.

La carta va ser enviada a Villarejo poc després que aquest ingressés a l’Hospital i Josep Pujol li demanés que l’ajudés abans de morir en un to amistós però sever. El signant de la carta va responsabilitzar Villarejo de tot el que li està succeint a la família Pujol però va creure alhora que ara ell també és «víctima de la maquinària de l’Estat». El fill de l’expresident va assegurar que amb el temps van saber que Àlvarez havia cobrat per aquelles declaracions. «Jo no he robat mai res i em temo que si no m’ajudes, em faré vell com un xoriço empestat», va concloure la carta». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT