PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’1 de maig no ho és per a tothom

Mentre els sindicats reivindiquen la festivitat, comerciants i altres col·lectius no dubten a treballar

Per Lara Ribas

Diversos turistes passegen per l’avinguda Meritxell amb bosses a la mà.
Diversos turistes passegen per l’avinguda Meritxell amb bosses a la mà. | Maricel Blanch

Malgrat que els sindicalistes ahir van sortir un cop més al carrer per reivindicar, entre d’altres qüestions, que l’1 de maig, Dia Internacional del Treballador, sigui festiu per a tothom, els col·lectius que treballen durant aquesta festivitat tenen opinions dispars. De fet, un dels elements que més caracteritza Andorra en aquesta data és que els comerços obren i ho fan en l’horari habitual. Per tant, contràriament al que passa els dies de Cap d’Any, la Constitució, Meritxell i Nadal, ahir el trànsit de turistes al principal eix comercial del país era força similar al de qualsevol altre dia laboral d’entre setmana en període de temporada baixa.

Des de l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres, la seva presidenta, Rosa Pascuet, va ressaltar que «no ens podem permetre tancar l’1 de maig perquè som un país turístic i hem de donar servei a la gent que ve, i més tenint en compte que en el nostre entorn és un dia festiu i està tot tancat». Tot i així, ja va alertar que segurament a molts comerços «no els surt a compte» obrir aquest dia, «però cal ser coherents i si diem que estem oberts 360 dies a l’any, complir-ho», va manifestar Pascuet tot assegurant que els pocs clients que van venir eren de l’entorn. 

A més, la comerciant va explicar que els treballadors tenen dos dies de festa per cada festiu que treballen, «de manera que ja estan compensats». I, com a alternativa, va plantejar la possibilitat de traslladar qualsevol festivitat que caigui entre setmana al dilluns anterior o posterior, com ja succeeix en d’altres països. 

De tota manera, si bé ahir el comerç va actuar en la línia de servir el turista, l’administració tenia clar que havia d’aplicar el dia festiu al peu de la lletra i així va fer-ho. Més enllà d’aturar la feina a les oficines, va fer extensible la celebració, per exemple, a l’Oficina de Turisme d’Escaldes-Engordany, que durant tot el dia va tenir les portes tancades i aquell que acudia al Principat a fer turisme cultural o de muntanya difícilment podia resoldre els seus dubtes. 

Feines de servei

Ara bé, com bé recordava Pascuet, «la gran majoria de la població som treballadors» i encara que molts puguin aturar-se per un dia i celebrar aquesta condició –i d’altres com els comerciants també podrien fer-ho però consideren que no els correspon– hi ha feines que sí que són realment de servei i no poden contemplar l’opció de parar. Més enllà de metges, infermers, bombers o policies, els periodistes també estem treballant per seguir mantenint els ciutadans informats.

PUBLICITAT