PUBLICITAT

Andorra la Vella

La Cambra de Comerç vol crear un dipòsit fiscal per als no residents

Armengol assegura que ja hi ha gent interessada i que permetria atreure inversions d’alt nivell

Per Lara Ribas

Un camió de transport de mercaderies creua la duana a la frontera hispanoandorrana.
Un camió de transport de mercaderies creua la duana a la frontera hispanoandorrana. | Sergi Pérez

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra està treballant en la possibilitat de crear la figura del dipòsit fiscal o la zona franca per a les persones físiques i jurídiques no residents al Principat. Així va comunicar-ho ahir el president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, en el marc de la presentació dels resultats de l’enquesta de conjuntura corresponent al segon semestre del 2018. De fet, va especificar que la idea es remunta dos anys enrere i que el Govern ja n’està al cas i, darrerament, els ha traslladat la voluntat de constituir un grup de treball per valorar conjuntament les diverses opcions de gestió d’aquests règims duaners. 

El president de la Cambra va aprofitar per recordar que les empreses nacionals en l’actualitat ja disposen d’un dipòsit fiscal, és a dir, d’una zona situada a la duana on poden emmagatzemar les seves mercaderies sense pagar impostos. Una zona franca, en canvi, segons va explicar Armengol, «es tracta d’un recinte tancat que compta amb la vigilància de duaners i agents de la policia i que permet tant crear manufactures com guardar-hi les mercaderies, també sense pagar impostos». 

Format conflictiu

Des del primer moment, però, el responsable de l’organització ja va deixar ben clar que la Cambra de Comerç aposta pel dipòsit fiscal, «ja que és més pràctic i afavoreix les inversions, mentre que una zona franca té un cost més elevat perquè cal disposar d’uns terrenys on construir-la i instal·lar-hi tant tallers i fàbriques com magatzems per guardar-hi els béns produïts». De tota manera, quan van traslladar la idea al Govern, ja van alertar-los que actualment només tindria cabuda el model de la zona franca, ja que recentment s’ha modificat la legislació de la Unió Europea sobre aquest àmbit. «El dipòsit fiscal existeix en d’altres països com Suïssa i Luxemburg. Tenim clar que és factible per a les empreses del país, però no sabem del cert que pugui aplicar-se als no residents; hem d’estudiar-nos la legislació comunitària», va reconèixer Armengol.

Armengol assegura que ja hi ha empreses interessades, del món de l’art, les subhastes i els vehicles de col·lecció

Si la zona franca es tractés de l’única possibilitat, aleshores s’haurien de buscar uns terrenys on poder construir una zona industrial, però la directora de la Cambra de Comerç, Pilar Escaler, ja va indicar que «no necessàriament s’hauria d’ubicar a tocar de la duana». En ser preguntada sobre si han començat amb la recerca d’un lloc, Escaler va assegurar que encara no es troben en aquesta fase del projecte. I Armengol va apuntar que el seu desenvolupament dependrà sobretot del Govern: «Nosaltres volem tardar el mínim possible, però potser fins al juny o inclús al setembre no serà possible mantenir una primera trobada per començar a definir-ho».

Atreure el sector d’alt nivell

Tot i que encara s’ha de definir la fórmula per gestionar aquests règims duaners, el president de la Cambra de Comerç va avançar que ja hi ha empreses estrangeres interessades en aquest projecte. «Per exemple, gent del món de l’art, del sector de les subhastes o col·leccionistes de vehicles, inclús productors de vi», va detallar Armengol tot remarcant que són «persones amb un gran poder adquisitiu i que podrien acabar realitzant inversions d’alt nivell a Andorra». 

De fet, segons va pronosticar el responsable de l’organització empresarial, l’arribada d’aquesta clientela podria contribuir a atreure un turisme de gran poder adquisitiu, un dels objectius prioritaris de la Cambra de Comerç. Tal com va anar desenvolupant Armengol al llarg de la seva compareixença, «ara mateix els nostres visitants són cada vegada més low cost, de manera que cal canviar la tendència i construir un model més sostenible en què el turista incrementi la seva despesa».

PUBLICITAT
PUBLICITAT