L’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, va ser ahir l’escenari escollit per a la representació del Concert de primavera Les músiques populars entren a la sala de concerts, un programa interpretat per la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (Jonca) i alumnes de les diferents escoles de música del país que, per primera vegada, van actuar amb artistes andorrans de renom. En total, van actuar una norantena de músics i actors. Un grup amb aquestes dimensions «poques vegades es veu i això és fantàstic», va afirmar el director de l’espectacle, Albert Gumí. El repertori va voler «reflectir diferents influències de músiques tradicionals al llarg del temps en música que es fa en una sala de concerts», va explicar el compositor.

La primera part de l’espectacle va anar «des de músiques barroques, passant per danses d’autors com Händel, un tango de Piazzolla, i ha acabat amb unes countrydanses d’un compositor relativament desconegut, com és Herbert Murrill, però que són d’una gran bellesa», va precisar Gumí.

Versió simfònica 

Per a la segona part, la Jonca va comptar amb cantants i grups d’Andorra que fan música d’arrel popular per fre una versió simfònica i, per tant, el públic va gaudir d’una música popular simfònica de primer nivell amb músics del Principat, entre els quals es trobaven Madretomasa, Lluís Cartes, Quim Salvat, Four Flags i Els Pali. Aquesta barreja es va dur a terme perquè «donar a la música moderna una versió simfònica l’equipara a la música que es feia a l’època barroca», va manifestar el director de l’espectacle. El president de l’Associació de Músics d’Andorra (ASMA) i coordinador de la segona part de l’espectacle, Oriol Vilella, va indicar que aquesta posada en escena suposa «un reconeixement a la música que estem fent ara mateix al país», que compta amb «un punt de molta creativitat on els grups comencen a editar discos». Durant la segona part del programa també van actuar els actors i actrius de L’Animal Escola de Teatre. 

Joves amb talent 

Pel que fa als joves, Gumí va assenyalar que «cada cop es va veient que s’estan habituant a fer música simfònica ben feta». A més, va destacar la complexitat de fer grans obres com aquesta, ja que «és necessari adaptar els papers perquè no hi ha cap obra que tingui la instrumentació exacta que tenim amb els estudiants d’Andorra perquè incorporen guitarres, acordions o saxofons». Tot i això, la voluntat del director va ser la d’adequar-se al nivell de cada un dels músics i que es trobin còmodes».