PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Govern tripartit forja la unitat a partir de clàusules de consens

L’acord emmanilla als socis de la coalició en una moció de censura o en una qüestió de confiança

Per Adrià Esteban

Gallardo, Espot i Naudi just abans de la roda de premsa que van convocar ahir.
Gallardo, Espot i Naudi just abans de la roda de premsa que van convocar ahir. | MARICEL BLANCH

El segon Executiu de coalició en la història d’Andorra va presentar ahir en societat un pacte de Govern «protocol·litzat davant de notari» amb l’objectiu «d’encarar amb garanties d’èxit els reptes de la legislatura», tal com va manifestar el nou cap de Govern Xavier Espot. Així doncs, l’acord subscrit per DA, L’A i CC va escenificar que la unitat haurà de ser el pal de paller de cara als propers quatre anys a partir d’eixos programàtics i clàusules de consens.  «No es tracta d’un pacte de Govern de caràcter circumstancial o conjuntural, sinó que vol mirar a quatre anys vista» va recalcar el cap de l’Executiu.

Respecte als continguts, Espot va traçar un full de ruta que, més enllà dels tres grans pactes d’Estat als quals va apel·lar en el seu discurs d’investidura —l’acord d’associació, la sostenibilitat de les pensions i la sanitat pública—, es sustentarà en la transparència i la participació ciutadana; en l’economia de mercat «com a motor generador de riqueses i oportunitats»; en polítiques socials «capdavanteres»; en el medi ambient i la transició energètica i, com a cinquè eix programàtic, les relacions exteriors d’Andorra. D’aquests blocs, el líder de L’A, Jordi Gallardo, va ser l’encarregat d’esbossar «13 accions prioritàries de Govern» entre les quals destaquen dues creacions de secretaries d’Estat: una de participació ciutadana i una d’afers europeus.

Espot creu que «seria poc comprensible» que les forces de l’Executiu es presentessin en altres coalicions a les comunals

«S’ha fet un exercici minuciós comparant els tres programes electorals que ha permès constatar que hi ha més d’un 80% de confluència» va assegurar Gallardo, que va fixar un calendari d’accions legislatives dividit en tres trams: el primer és «d’és d’ara fins a final d’any», el segon «seria el gruix de la legislatura» i comprendria el període entre el 2020 i el 2022 i el darrer se situaria «al tram final de la legislatura».

Per la seva banda, el líder de CC, Carles Naudi, va detallar els «mecanismes de coordinació i la presa de decisions parlamentàries», que estaran sotmesos a clàusules de consens que pretenen blindar l’estabilitat de l’Executiu. En aquest sentit, els tres grups parlamentaris es van comprometre a «no promoure ni donar suport» a una moció de censura excepte que aquesta estigui motivada pel cessament d’un ministre. Així mateix, els integrants de la coalició també van deixar per escrit que no podran presentar qüestions de confiança sempre i quan no es disposi «d’un acord previ de la majoria de ministres que formen part del Govern», incloent entre aquests ministres la representació de DA, L’A i CC. 

Quant a les possibles discrepàncies de l’Executiu, un dels temes que es va analitzar va ser la despenalització de l’avortament. Durant la campanya els liberals van defensar un referèndum obert a la ciutadania, quelcom que Gallardo va deixar entreveure que hi renunciaran «perquè no és un govern monocolor».

Perspectives comunals

En relació a l’opció de reeditar les aliances per les comunals, Espot va admetre que encara «no s’ha tractat aquesta qüestió», tot i que sí va considerar que «seria poc comprensible per a la ciutadania que féssim coalicions alternatives», motiu pel qual va opinar que «hauríem de trobar punts de convergència». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT