El cònsol de la Massana, David Baró, ha estat el primer a donar la cara després de saber-se que Arcalís vol abandonar Vallnord. Baró, en el marc de la inauguració d’Andoflora, va parlar clar, defensant la continuïtat de la marca i no amagant el disgust perquè els socis ordinencs (ahir no hi havia cap representat a la fira) no hagin estat els primers a donar explicacions públiques sobre la decisió. «Jo preferia que per part d’Ordino hi hagués hagut un anunci més oficial, però com a president de Vallnord i cònsol de la Massana em toca explicar la informació que tinc», va expressar. 

Baró considera que la marca no s’ha de deixar perdre, per la qual cosa, tant en el discurs d’inauguració del certamen, com després davant la premsa va fer una crida al «seny, al sentit comú i a la responsabilitat» per tal de trobar «la via del diàleg» que permeti trobar una sortida evitant la judicialització. «De moment és només una qüestió de marca, que si pot continuar, estarà molt bé, si pot continuar parcialment, també i el que hem d’evitar és que es perdi, perquè és un actiu molt important per al país i seria una llàstima», va remarcar.

El mandatari massanenc va afirmar que és «una marca molt ben posicionada en l’àmbit nacional i internacional» i va voler insistir que «la força la té l’actiu que és la marca». Baró es va mostrar comprensiu amb els criteris empresarials que es puguin aplicar ara des dels màxims accionistes de Secnoa, però també va enviar un missatge clar a Joan Viladomat: «els diners, el que no poden fer, és moure muntanyes».

Diversos escenaris 

Així, sobre les diverses opcions que hi ha sobre la taula pel que fa al futur de Vallnord, va admetre que «Vallnord pot desaparèixer, però jo penso que no és la bona via». L’altra opció seria que continués, encara que «ells de moment no en vulguin fer ús, tot i que en un futur es pugui recuperar», o que EMAP se la quedi. Una opció, aquesta última, que Baró va assegurar que per ara no s’ha plantejat i per tant, tampoc s’ha quantificat quin seria el preu de la marca. El què va aclarir és que en tot cas la propietat és de Vallnord, ni de Secnoa ni d’EMAP.

Sigui quina sigui l’opció escollida, el cap visible del comú massanenc va explicar que els estatuts de la societat deixen clar que qualsevol decisió s’haurà de prendre per unanimitat, encara que EMAP disposi del 66% de l’accionariat i Secnoa del 34% restant. «És una qüestió de dos», va afirmar, admetent que «jo tinc una preferència, però és personal i la vull compartir primer amb el Joan Viladomat i amb els consells d’administració d’EMAP i Secnoa». 

Igualment, també es planteja mantenir una trobada amb el sector hoteler i encara no descarta que la situació es pugui reconduir. «Hi ha decisions que es poden canviar», va expressar, manifestant que «estem en una mena de déjà-vu, perquè ja va passar a l’altre costat», destacant que finalment Grandvalira no es va trencar. Per tot plegat ja ha intentat contactar amb Viladomat per poder-se reunir i acostar posicions. «La Massana farà un esforç de diàleg i consens», va repetir.

En aquest cas també s’ha buscat la complicitat del Govern per resoldre la qüestió. Tot i que s’han mantingut «algunes converses» amb el nou cap de Govern, Xavier Espot, el fet que encara no hi hagi un Executiu constituït dificulta el procés.

Baró també va recordar que Vallnord sempre s’ha «comercialitzat com a dues estacions separades perquè no hi ha una unió física», però que les dues parts hi han invertit molts diners, de manera que si ara tot això es llença, «seria una llàstima i fins i tot es podria entendre com una mala gestió per les dues parts». És per aquest motiu que va fer la crida al diàleg, interpel·lant, sense citar-ne el nom, a Viladomat, perquè es pugui «obrir un camí» que satisfaci a les dues parts sense acabar davant dels tribunals.