Una sessió de consell de comú en la qual s’ha d’aprovar un pressupost i la liquidació dels comptes de l’exercici anterior té pinta de llarga i densa. A priori. I quan no es tracta del Comú de Sant Julià, és clar. Perquè el que vam viure els periodistes (i tan sols dos assistents més que no fessin part de la corporació) ahir molt pocs ho considerarien un ple seriós.

Estem acostumats a la manca d’explicacions a les preguntes de la minoria, a respostes com «en prenem nota» quan es posa en qüestió qualsevol aspecte o un «poden passar pel comú on ho tenen a la seva disposició» quan l’oposició els retreuen la manca d’informació. Però el ple d’ahir ja va començar estrany. El cònsol va proposar incloure un nou punt a l’ordre del dia, fet al qual la minoria es va oposar en no disposar de prou informació sobre el projecte. Com va quedar al final? Molts encara ho hem d’entendre. Segons el cònsol, tot era més fàcil: es tractava d’un punt «informatiu» per donar a conèixer la reactivació de la societat de promoció turística que ha de gestionar el ràfting i la tirolina. I per tant, res a votar. Explicacions donades, això sí, amb posterioritat i a preguntes de la premsa.

Ara bé, la part més surrealista es va viure amb l’arribada del sisè punt de l’ordre del dia. Marc pressupostari. El conseller de Finances explica l’ordinació tributària i ningú li diu res. Ni majoria ni oposició. I quan toca el següent punt, el de l’ordinació tributària, el cònsol el dona per sabut i per aprovat. A partir d’aquí, tres punts tractats en temps rècord, perquè ni tan sols es van arribar a explicar. Ordinació de preus públics? «Ja ho hem comentat». Següent. Calendari fiscal? «Això ja ho tenen tots, oi?». Següent. Canvis en l’import de la cessió econòmica? «Això ja ho hem comentat abans i vostès [a la minoria] ja han dit que hi estan en contra». Següent. Adjudicació a Persa de la concessió per l’ús de l’aigua que ha de permetre la construcció d’una minicentral hidroelèctrica. La minoria pregunta. Resposta? «És una adjudicació a una empresa de la qual formen part. Ja en deuen estar al cas». Doncs res, abstenció de Joan Albert Farré i Rossend Duró com a implicats, Maria Servat respon de manera inintel·ligible i el ple es dona per acabat. Un desgavell en tota regla.