PUBLICITAT

Andorra la Vella

Oposició i sindicats critiquen l’increment de càrrecs polítics

L’A i CC justifiquen els nomenaments i afirmen que la despesa en sous creix menys de 500 euros

Per Meritxell Prat

Vista de l’edifici administratiu del Govern.
Vista de l’edifici administratiu del Govern. | MARICEL BLANCH

La decisió del Govern d’estructurar l’Executiu amb 12 ministeris i 12 secretaries d’Estat ha aixecat els recels i les crítiques tant dels grups de l’oposició com també dels sindicats de l’administració general. Des del PS es qualifica «d’ofensa» cap als ciutadans i terceravia ja ha entrat una  pregunta escrita per tal que se’ls faciliti una comparativa entre l’estructura governamental prevista en aquesta legislatura i la que hi havia el 2018.


El conseller general del PS, Pere López, va ser especialment contundent assegurant que la decisió sembla que respon «més a la voluntat de donar llocs a persones molt clarament vinculades a DA i L’A que a una necessitat real», per la qual cosa no es va cansar de repetir que és «una veritable ofensa cap als ciutadans». López considera que designar 12 secretaries d’Estat, quan ja s’ha decidit comptar amb 12 ministeris (el nombre màxim permès per la llei) «és excessiu». Segons el socialdemòcrata els secretaris d’Estat acostumen a designar-se quan un ministeri és «molt ampli» i per tant, el ministre no pot abastar totes les àrees. Però amb l’estructura actual, «veiem funcions iguals i per tant és evident que hi ha una duplicitat absoluta».


Recordant que el país és petit i que hi ha moltes competències delegades als comuns, López va remarcar que els «límits estan absolutament excedits» i davant els dubtes que aquestes xifres siguin les definitives, va anunciar que un cop el Govern estigui plenament constituït, presentaran una demanda d’informació per aclarir el nombre de càrrecs polítics i els costos que comportarà.

Pregunta 

Qui ja ha fet la demanda d’informació és terceravia. El conseller lauredià, Josep Majoral, va entrar ahir una pregunta que el Govern haurà de respondre de manera escrita fent la comparativa entre els càrrecs polítics i els costos en salaris de l’Executiu actual i els de la legislatura passada, a més dels objectius que es persegueixen amb els nomenaments. «Ens preocupa el desgavell de càrrecs i l’impacte pressupostari que se’n deriva», va apuntar en una piulada on anunciava l’acció de control.


També el líder de l’agrupació, Josep Pintat es va mostrar crític amb l’estructura. «Veiem que el Govern de coalició ens està costant car», va assegurar, reiterant que la seva aposta és «la contenció de la despesa i pel que veiem no passa».

Sindicats 

Des dels sindicats de l’administració pública, també s’ha estat crític. El secretari general de l’USdA va recriminar que «als funcionaris se’ns congelessin els sous durant 10 anys i ara només se’ns apugi l’IPC, quan altres despeses es disparen». Així, va recordar que ja en la legislatura passada van reclamar poder saber «d’on sortia l’increment de la despesa pública», si s’havien congelat els sous. Ubach també va assegurar que la situació ha generat una situació de «descontentament entre els funcionaris» i va remarcar que «l’opinió pública diu que la despesa dels funcionaris és molt elevada, però realment la despesa important és en càrrecs polítics». Una denúncia que fa temps que repeteixen, per la qual cosa va lamentar que «sembla que continuem igual o pitjor».


També el Sipaag va mostrar-se reticent a la mesura. «Després es culpabilitza el funcionariat de l’elevada despesa en personal i se’ns enfronta al treballador del sector privat, però la majoria de nosaltres tenim un salari similar al del privat», van piular a Twitter.

Defensa 

Des dels grups que donen suport al Govern, en canvi, es va defensar l’estructura. El liberal Ferran Costa, va escudar-se en la transparència i va assegurar que l’increment en salaris «és de menys de 500 euros, per tant, que ningú s’espanti». A més, considera que l’augment de secretaries d’Estat «es pot justificar des de diferents àmbits», recordant que s’han unificat els sous en la banda baixa de la forquilla que hi havia fins ara, que s’ha decidit prescindir de la figura dels directors generals que «era arbitrària» i que a més se’n creen de noves per respondre a peticions ciutadanes, com la d’Afers Europeus i la de Participació Ciutadana. «Són dues secretaries de gran envergadura i necessàries», va manifestar.


Per altra banda, Carles Naudi, de CC, va indicar que «el que compta és que surti la feina i que es compleixi el programa» i que en tot cas, les valoracions ja es faran més endavant. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT