PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Cerni Cairat: «S’han malbaratat fons públics durant molts anys a Naturlandia»

El portaveu de Desperta Laurèdia explica els plantejaments de la plataforma ciutadana

Per Meritxell Prat

El portaveu de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, abans de l’entrevista.
El portaveu de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, abans de l’entrevista. | MARICEL BLANCH

Després d’anys sense massa moviment ciutadà, Sant Julià torna a comptar amb una plataforma que aixeca la veu davant de projectes que no es veuen clars i lluiten per aconseguir més transparència en la gestió comunal. Desperta Laurèdia treballa per intentar capgirar el futur de la parròquia des de l’associacionisme i són molt crítics amb els darrers equips comunals.

–Són hereus d’Amics de la Rabassa o el grup Rocafort?
–Tenim relació amb la resta d’associacions i moviments perquè en bona part dels punts bàsics coincidim, però al cap i a la fi nosaltres agafem una voluntat més genèrica, no tan centrats en projectes concrets com eren aquests casos. Anem més enllà i tenim una opinió formada sobre la gestió comunal, la situació del poble, com ens agradaria que fos i plantegem alternatives.

–Quin model tenen per a Sant Julià? Com hauria de ser?
–Defensem que Sant Julià es desacomplexi del potencial comercial que tenen altres parròquies com Andorra la Vella o Escaldes, i que no necessàriament hem de tenir un eix comercial o, en el cas de Naturlandia, no hi ha cap mal en no tenir una estació d’esquí alpí. I a partir d’aquí defensem que els actius que tenim es posin en valor. Hi ha un teixit associatiu important, tenim centres educatius primordials com la universitat, tots els centres de recerca que treballen dins el ministeri d’Educació, tenim formació professional... Per tant, pensem que s’han de posar en valor aquests actius més enllà del tema comercial i turístic.

–Trencar amb el model que ha dominat fins ara.
–La percepció que tenim és que hi ha un complex d’inferioritat en el comú i tot ha de ser plantejar el tobogan alpí més gran del món, la tirolina més gran del món... Nosaltres no defensem aquest model de parròquia. Insisteixo en posar en valor els actius. A Naturlandia l’actiu més important que tenim és la muntanya i per tant, el model que plantejaríem en aquest cas concret seria de desenvolupament del turisme esportiu i del lleure sostenible en línia amb activitats menys agressives amb l’entorn natural.

–Tancarien Naturlandia?
–No, considerem que a Naturlandia s’ha fet una inversió molt important i el que s’ha de fer és analitzar bé els punts en què coixeja el parc i a partir d’aquí prendre les decisions adequades. Fer això no és fàcil, cal analitzar tots els costos que hi ha, activitat per activitat, quin és el nombre de visitants que reporta cada activitat de forma individual i a partir d’aquí prendre decisions adequades. També és cert que en el model actual de Naturlandia no entenem com hi pot haver un parc d’animals dedicat única i exclusivament a l’exhibició d’animals en tancats. Considerem que s’hauria de treballar per desenvolupar una part sostenible, amb centres de recuperació d’espècies o programes de reintroducció.

–És a dir, reorientarien el parc?
–Sí, és una opció. Una mica ens emmirallem en altres models que ja funcionen, com a les Planes de Son que hi ha un centre educatiu i de recuperació d’espècies on no únicament s’exhibeixen animals amb finalitats turístiques. I un dels arguments més sòlids que tenim per defensar això, és el tracte que han rebut els animals durant aquests anys a la Rabassa. L’exponent més clar és la mort de l’ós Torb i la posterior gestió que en va fer el comú de tot el cas.

–I per a la resta d’activitats, analitzar-les i veure què hauria de continuar i què no.
–Exacte. Però tenim molt clar que no només s’han d’analitzar resultats o estadístiques purament econòmiques, sinó que s’han de fer servir altres indicadors. A part de saber el rendiment econòmic que tenen, és important veure quin impacte ambiental poden tenir, s’han de fer servir indicadors de satisfacció dels clients, inclús de gent de la parròquia per saber quina és la seva percepció respecte de les activitats que hi ha. És la manera de tenir un parc sostenible, tant socialment com econòmicament.

–Què els sembla la proposta per fer ràfting?
–Nosaltres el que defensem més fermament és que tot el que impliqui inversions de diners públics en espais públics, sigui a la muntanya o al riu, que sigui completament transparent. En el cas del ràfting, no hi creiem. D’entrada havia de ser un gran projecte on després d’analitzar-ne detingudament les contrapartides que tindria i els costos que suposava, els principals promotors van marxar. A partir d’aquí, quin sentit té continuar endavant amb un projecte que està sentenciat de mort abans de néixer? El Govern ja va dir que no li donaran suport i FEDA va anunciar que no alliberarà cabal d’aigua al riu per al ràfting sinó que prioritzarà la producció de llum, com és natural i com ha de ser.

–Diuen que també segueixen de prop la gestió comunal del dia a dia. Els preocupa la situació?
–Com a grup tenim molt clar que unes maneres de fer política amb uns principis fonamentals d’honestedat, de transparència, pensant en el bé comú i amb accions sostenibles de cara al futur, automàticament han de portar a aplicar bones polítiques. Fins ara el que hem tingut considerem que ha estat tot l’oposat a aquests principis.

–Tant en aquest mandat com en els anteriors?
–Sí, i el resultat de tot això ha sigut el malbaratament de fons públics durant molts anys a Naturlandia i en la resta d’inversions que s’han proposat. I al poble hi ha un sentiment d’abandonament i de desafecció molt palpable.

–La gent no confia en els dirigents comunals?
–No. És així, ras i curt. Per les raons que comentava, perquè no s’explica res, perquè s’anuncia tot a través de la premsa, perquè s’explica un cop ja s’han adjudicat les obres i s’ha decidit que es tirarà endavant. No es fa mai partícip a la ciutadania d’aquestes decisions.

–Ha sigut una decepció l’equip comunal de Laurèdia en Comú?
–Jo crec que sí. En el grup n’hem parlat molt sovint perquè hi ha gent a dins del grup, i jo mateix, que consideràvem que calia un canvi radical de rumb amb les maneres de fer política a Sant Julià i també amb les mesures que s’havien de prendre en relació a Naturlandia i no només no s’ha fet, sinó que s’ha fet tot el contrari. S’ha continuat en la mateixa línia, inclús de forma més accentuada. I el que al principi es plantejava com una alternativa a nivell polític, ha continuïtat sent més del mateix, inclús empitjorant la situació.

–Fa pocs dies des del comú s’anunciava que hi havia empresaris i bancs interessats a invertir a Naturlandia i en el projecte de la tirolina. S’ho creuen?
–Nosaltres dubtem d’aquest interès d’inversors privats en el projecte i en el model actual de Naturlandia. A partir d’aquí, que canviï el plantejament i sigui interessant per inversors privats... bé. No tenim dubte que Naturlandia, plantejat d’una altra manera, podria tenir beneficis per a la parròquia i ser interessant per inversors privats. Però considerem que el principal problema, o la prioritat, no ha de ser fer més oferta d’activitats, donat que hi ha moltes altres àrees de negoci, com l’hostaleria i la restauració, que tenen molts problemes, arrosseguen molts problemes des de fa anys i donen una imatge molt negativa del parc. I inclús parlen malament del poble i de país a nivell d’oferta turística. 

–Què han detectat?
–Si ens fixem en els comentaris de Naturlandia a Tripadvisor, per exemple, un 18% són pèssims i un 13% són molt dolents. Això vol dir que un de cada tres visitants de Naturlandia marxen molt descontents. I la seva queixa principal és la mala organització a nivell d’activitats, en el sentit d’activitats tancades, torns de treball mal definits i la restauració. Considerem que en un parc o en una infraestructura turística com aquesta, la restauració i l’hoteleria ha de ser un pilar fonamental de la mateixa manera que ho és a Vallnord o Grandvalira o a qualsevol altre lloc.

–Des del comú també s’ha parlat de promoure la cota 900 i lligar millor el parc amb el poble. Ho veuen possible?
–Com he dit, el que considerem primordial és que els actius que hi ha a Sant Julià es posin en valor. En l’àmbit de la cultura, l’educació, que el comú, amb els mecanismes que té, posi en valor tots aquests actius de la parròquia. Pensem que amb això ja hi hauria molt de guanyat. A partir d’aquí, acostar Naturlandia al poble sempre ha de ser bo si pot fer treballar els restaurants de la parròquia o si pot fer treballar el comerç. El que passa és que el plantejament de les activitats que s’han ofert fins ara ha sigut nefast. 

–Què vol dir?
–El resultat més clar és la fallida del projecte del ràfting o el tobogan del Prat Gran que està allà al mig abandonat i no se n’ha fet ni una petita part de l’ús que s’esperava. Però si hi ha alguna activitat que pugui o vagi en la línia que nosaltres defensem i pugui aportar visitants a la parròquia per fer treballar l’empresari lauredià, serà benvinguda.

–El Govern s’ha implicat poc amb la parròquia o la responsabilitat és només del comú?
–Considerem que pel que fa a certes infraestructures viàries com el vial o d’altres equipaments educatius que en algun moment s’havien parlat de fer a Sant Julià i que són competència del Govern, aquí sí que hi ha hagut una deixadesa per part de l’últim Govern, perquè no s’ha fet el què s’havien compromès.

–Parla només de la legislatura passada o també aniria més enrere?
–Podem parlar fins i tot de vuit anys enrere, perquè el vial és una infraestructura que ve de lluny. I aquí, el Govern va actuar de la mateixa manera que actua el Comú de Sant Julià: imposant-nos una obra viària sense tenir en compte les opinions dels ciutadans que són els principals afectats. En un moment donat també s’havia parlat de fer un centre educatiu de segona ensenyança i ja s’havien trobat els terrenys, potser es podia fer en un altre lloc millor o pitjor, però el que està clar és que tot el que sigui equipaments educatius que permetin el desenvolupament social dels infants de Sant Julià i Andorra, ho veiem amb molts bons ulls. I això també es va deixar perdre per part del Govern.

–El vial s’ha d’acabar? I com?
–Nosaltres ho diem clar i sense complexos: som un poble dormitori, però de vida social se’n fa moltíssima. A la zona de la plaça de la Germandat cada dia a partir de les cinc de la tarda hi ha un moviment que no trobes enlloc més arreu del país. Per tant, el vial, quant al dia a dia de les persones, dels habitants de Sant Julià, no té una afectació a nivell social. Quant als comerços sí que pot perjudicar si el vial no es planteja de forma adequada d’acord amb l’opinió dels empresaris de la parròquia. Tenim comerços potents a l’avinguda Francesc Cairat que d’una infraestructura així els depèn la seva subsistència.

–El tram que s’està fent, ajudarà en alguna cosa?
–Nosaltres considerem que el coll d’ampolla viari d’Andorra és la duana de la Farga de Moles. De coll d’ampolla només n’hi ha un i és aquí on la circulació es fa de cotxe en cotxe. I això és el que més retencions provoca. De fet, les retencions circulatòries que hi ha de Sant Julià cap amunt, són puntuals, pot ser, en dies de pont a l’hivern que puja molta gent a esquiar, que es faci cua fins a la Margineda, però el problema ve després, a la frontera. Aquí una vegada més el Govern té la possibilitat de fer-hi coses i de trobar-hi solucions, sigui obrint més carrils o posant més dispositius de duaners a la frontera. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT