PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

«Trobaria lògic anar a les comunals amb L’A i CC conjuntament»

Entrevista a Carles Enseñat, president del grup parlamentari demòcrata

Per Enric Revuelta

Carles Enseñat, a l’edifici del Consell General.
Carles Enseñat, a l’edifici del Consell General. | Maricel Blanch

Carles Enseñat afronta aquesta legislatura com a president del grup parlamentari demòcrata. El representant, que tindrà a Mònica Bonell com a presidenta suplent, relleva Ladislau Baró, que ha deixat la primera línia política. La legislatura de Demòcrates arrenca sense la majoria absoluta de les dues últimes legislatures.

-Fins a quin punt els seus plantejaments s’han vist condicionats per la pèrdua de la majoria absoluta?

Realment sí que ho condiciona bastant, perquè al final una majoria absoluta és que el poble atorga la confiança a un partit polític amb la seva diversitat interna, que no vol dir monoidea. La realitat d’ara, a part d’aquesta diversitat dins de Demòcrates, requereix una entesa amb altres forces polítiques que tenen la seva diversitat interna. Potser en les ambicions de cada partit lògicament hauríem volgut que cadascú de nosaltres hagués tingut la majoria absoluta, però estem veient que en el dia a dia els projectes estan avançant i, per tant, això és una bona idea perquè al final el resultat hauria pogut provocar una paràlisi que no s’ha generat. Això és molt bo.

-Al principi va costar pair la pèrdua de la majoria absoluta després de vuit anys?

«El que va fallar amb [Josep Pintat] és que ell no tenia la intenció d’estar al Govern»

Al principi, tot partit que es presenta té al cap una dualitat: guanyar o perdre. Guanyar les eleccions vol dir que pots tenir una majoria que sustenta les teves idees i el teu programa i poder executarlo perquè ja internament, dins de la diversitat que tot partit polític té i comparteix, ja has fet aquesta fase de diàleg i de cessió, de descafeinar una idea o de fer-la més forta. El fet de guanyar però no amb suficient força per poder executar el teu programa electoral penses que comportarà que al principi hi hagi una legislatura de paràlisi. Ara és aviat per parlar dels pròxims quatre anys, però almenys comencem amb molt bon peu perquè hi ha la implicació per part de Demòcrates, de Liberals i de Ciutadans Compromesos perquè les coses tirin endavant de la millor forma possible. Hi ha hagut generositat. Els nostres programes electorals estaven igualats en un 85%.

-Per tant, en aquest inici de legislatura serà més fàcil establir les prioritats dels projectes de llei que puguin aprovar-se aviat al Consell General?

No puc dir les prioritats perquè encara no estan acabades, però la número u i que ja s’ha dit és la de transparència i bon Govern. Això és molt important a tots els nivells, també pel que fa a adjudicacions públiques, incompatibilitats i mecanismes per evitar possibles casos de corrupció. En el nostre grup parlamentari i d’acord amb els altres dos [L’A i CC], estem d’acord per posar-nos a treballar amb el nou codi de família, que ja es va entrar, i en el qual hi farem esmenes per agilitar moltes de les figures que ja estaven regulades amb les lleis.

-I en un tema com és l’accés a l’habitatge, quines mesures es plantejaran?

Aquesta serà una de les prioritats del Govern. Nosaltres també recuperarem una proposta ferma de Ciutadans Compromesos sobre els actius virtuals, que és un sector a l’alça i que a altres indrets del món com l’Àsia està molt desenvolupada. Una altra proposta serà la llei d’emprenedoria que inclogui el coworking, que era un plantejament dels Liberals i també del grup parlamentari demòcrata.

-Què no es va donar durant les negociacions amb Josep Pintat perquè no hi hagués cap acord de Govern amb terceravia?

El que va fallar va ser la voluntat per part de terceravia de fer una coalició de Govern. No és un retret ni molt menys contra el senyor Pintat, al contrari, però al final les coses no passen perquè un solament vulgui. Nosaltres vam seure amb totes les forces polítiques, inclòs amb el Partit Socialdemòcrata, lògicament no per formar una coalició de govern sinó per estendre la mà a tots els pactes d’estat que es van comentar i que són de model d’estat, i no de partit polític. El senyor Pintat no tenia intenció ni d’entrar al Govern ni de fer cap coalició electoral. És molt lícit i no ho critico, al contrari, però això és el que va fallar.

-Però va fallar per algun motiu concret, com podria ser l’acostament a Europa per les divergències sobre la fiscalitat?

Crec que no vam entrar ni amb el tema programàtic perquè ens vam quedar que la intenció no hi era. Crec que ell no tenia la voluntat d’estar al Govern. Desconec el motiu. Potser es va pensar que no hi podria haver una majoria alternativa i que una coalició quedaria descartada i, per tant, podria haver pensat que quedant-se a fora o a dins del Govern era el mateix per tenir la clau. Si penses que no hi ha una coalició possible, no vols assumir el desgast, i per tant et quedes a fora.

-Vostès proposen tres grans pactes d’estat: sobre l’acord d’associació amb la UE, la reforma sanitària i la viabilitat de les pensions. És més fàcil plantejar-los i tirar-los endavant ara que en els últims anys, en el sentit que molts governs, tant aquí com a fora, hi passen de puntetes per evitar tenir un desgast polític?

Segurament sí, sense oblidar els reptes que existeixen en aquests punts. Lògicament, una coalició electoral forta et permet tenir un Govern fort amb una majoria parlamentària que li permet afrontar els riscos i les oportunitats d’Andorra amb més capacitat d’absorció o de lluita, i això és molt bo. Per exemple, no és el mateix anar a negociar amb 11 consellers generals, amb 17 o amb 28. Lògicament, com més fort ets, el Govern té més capacitat de plantar-se davant d’una eventual concessió massa grossa. O fins i tot també guanyes més capacitat d’anàlisi.

-La coalició de Govern és extrapolable a un acord per anar conjuntament amb L’A i CC a les eleccions comunals?

«Els programes electorals dels tres partits del Govern coincidien en un 85%»

El pacte que tenim signat inclou una menció a les comunals, que diu que això dependrà de la voluntat dels comitès locals de cada partit que estan dins de cada acord. Pot incloure-ho, clar que sí, i la lògica diu que si realment hi ha una capacitat de governar conjuntament i que d’aquí a uns mesos ho hem demostrat i hem sigut capaços, jo ho trobaria lògic. El que passa és que primer hi ha un camí a fer, que són aquests primers mesos del Govern i veure si tot això encaixa. Trobaria lògic de fer les comunals conjuntes si tot quadra i si els comitès parroquials així ho volen. Les reunions que hem fet conjuntament han anat molt bé i s’ha avançat molt . I al Govern em consta que també, que el tarannà és molt bo i que a la taula no hi ha colors, sinó que hi ha ministres d’un Govern d’Andorra que volen el millor per a Andorra.

-Es va prémer massa l’accelerador a finals de la passada legislatura amb temes com la reforma de la Funció Pública o l’aprovació del nou Codi de Relacions Laborals, que se sabia que podrien ser polèmics i que es van acumular en molt poc temps?

Crec que el que va passar a finals de la passada legislatura va ser un triple efecte. Era un final de mandat de 8 anys, de final de cicle d’un cap de Govern i d’un equip a l’Executiu que ell havia triat i que, lògicament com a tot cap de Govern i equip que acaba un cicle, vol culminar aquells projectes que per a ell són emblemàtics. Això també passava al grup parlamentari, on hi havia gent que es retirava de la política. També hi van haver projectes que es van quedar pel camí i que van generar una imatge com si no s’hagués previst bé l’execució del calendari.

-I com el valora aquest últim tram de la passada legislatura?

Lògicament, hi ha coses que es van fer molt bé, d’altres menys bé i d’altres, malament. Toca dir les que s’han fet malament. Les que s’han fet bé, ningú les qüestiona, les que menys bé s’han fet potser s’hauran de revisar i les que s’han fet malament, s’han de dir. O s’ha de començar amb un altre prisma. El fet de renovar un Govern i canviar l’equip que el gestiona també porta a aquesta possibilitat, un altre nou enfocament perquè aquelles coses que s’han fet malament potser s’han de fer i després lògicament hi ha coses que són noves, que per molt que portis 4 o 8 anys al Govern, els temps van canviant i el que avui en dia no és prioritari, potser sí que ho serà d’aquí a quatre anys.

PUBLICITAT