PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Una borda del país a l’Hospitalet

L’edifici propietat del Govern és un símbol dels lligams històrics amb el poble francès

Per Enric Revuelta

L'espai de la Borda d'Andorra, a l'Hospitalet.
L'espai de la Borda d'Andorra, a l'Hospitalet. | Maricel Blanch

Va ser utilitzada com a refugi per aixoplugar els ramats durant el llarg viatge de la transhumància, i malgrat els canvis socioeconòmics que hi ha hagut amb el pas del temps, la Borda d’Andorra, situada al centre de l’Hospitalet, continua sent una de les moltes mostres dels estrets lligams històrics entre la localitat francesa i el Principat. Aquest espai, que continua sent actualment propietat del Govern, desperta la curiositat dels ciutadans que s’aturen al poble. Actualment, és utilitzat pel consistori gal, que a canvi de la concessió en fa els diferents treballs de manteniment per tenir-lo en perfecte estat.

L’edifici no passa desapercebut a causa de la gran topografia que dona la benvinguda als visitants que s’hi aturen davant seu. La Francina, que té 88 anys, recorda detalls de la història de l’espai, com ara els pastors que s’aturaven amb les seves cabres o amb les mules a la localitat situada a 12 quilòmetres d’Andorra per reposar durant el seu llarg trajecte que els conduïa fins a altres zones de l’Arieja. Alguns fins i tot arribaven fins a Beziers. «L’Hospitalet forma part de la història d’Andorra», recorda la Francina, que actualment regeix el restaurant i hotel del poble, conegut familiarment també com Cal Tatina.

«A l’època hi havia molta gent i molts propietaris que passaven pel poble, i el lligam que hi ha amb Andorra és una mostra de la bona capacitat de fer política», subratlla la Francina, que amb el pas dels anys ha vist com la localitat ha anat perdent habitants fins a quedar-se amb només 90, després del tancament dels serveis de la Gendarmeria, d’Électricié de France o del servei de duanes.

L’estreta relació amb els pastors

També recorda la bona relació de la gent del poble amb els ramaders andorrans, la majoria procedents de Soldeu, de Canillo i d’Ordino. «N’hi havia molts i quan no hi éren, nosaltres ens encarregàvem de guardar les claus de la Borda», explica la Francina, que viu esperançada per tal que el projecte per acollir mares solteres funcioni i que gràcies a l’arribada de nous infants, hi torni a haver vida al poble. «Ens preocupa la situació, sobretot per l’escola, però ara fa falta esperar», destaca la propietària del restaurant, que gestiona el negoci conjuntament amb el seu nebot i la seva germana, i que alhora aplaudeix la iniciativa de l’alcalde de la localitat, Arnaud Diaz.

Els conductors i turistes que s’aturen a menjar en el seu trajecte cap a Andorra són la principal font d’ingressos de la família tant a l’hivern, gràcies a les pistes d’esquí, com a l’estiu, per l’arribada de visitants que fan excursions de muntanya. Malgrat que admeten que durant els mesos de bon temps és «més difícil sobreviure», consideren que la muntanya atreu prou excursionistes per fer rutllar el negoci.

Comenta aquest article

PUBLICITAT