El Tribunal de Comptes ha enviat un avís al Govern per presumptes pagaments indeguts durant l’exercici del 2017. En l’informe de l’ens, els supervisors alerten de presumptes disfuncions com ara adjudicacions directes sense justificar-ne un motiu, retribucions al personal que no estarien emparades per cap regulació normativa i que hi hauria un total de 54 persones que haurien excedit el nombre d’hores extres previstes en els reglaments. A més, el tribunal també especifica que l’Executiu hauria signat 38 contractes eventuals per a un període més llarg de l’inicialment permès.

El Tribunal de Comptes alerta que els contractes eventuals superarien el termini de nou mesos previstos per la Llei de la funció pública i que, per tant, la seva contractació «podria ser contrària a la legislació actual». En aquest sentit, el Govern es defensa i al·lega que les lleis també permeten contractar un treballador eventual  més enllà dels nou mesos, ja que el text legal estipula que la la contractació per ocupar una plaça vacant o de nova creació subjecta a un procés selectiu pot dur-se a terme per un període màxim de nou mesos o fins a la cobertura de la plaça vacant o de nova creació corresponent. Per això, l’Executiu considera que el personal eventual contractat per cobrir una plaça vacant o de nova creació «no té una data de finalització del contracte», que s’acabaria quan la plaça vacant o de nova creació queda coberta «definitivament».

Adjudicacions injustificades

El Tribunal de Comptes també argumenta que s’haurien fet adjudicacions directes sense justificació i sense promoure la concurrència, cosa que vulneraria la Llei de contractació pública. En concret, dubta de quatre contractacions adjudicades a Companyia andorrana d’assegurances, que en total ascendirien a un milió d’euros. L’Executiu justifica que els contractes a la companyia d’assegurances es deu a les pròrrogues que s’han anat fent des del 1989 i que actualment s’ha obert un procés de revisió de les cláusules per aprovar un nou plec de bases per adjudicar un nou contracte d’assegurances. 

En el cas de les retribucions no regulades, el Tribunal de Comptes ha detectat que al 2017 es van fer presumptes pagaments que no es contemplen a un reglament determinat, com ara l’abonament de més de 38.000 euros al personal d’educació del Pas de la Casa i als treballadors que hi operen per garantir l’accés a la localitat a l’hivern, així com 26.000 euros als bombers. 

Sobre la compensació al personal d’Ensenyament, el Govern al·lega que té per objectiu evitar una alta mobilitat de professorat, cosa que comportaria un risc per a l’estabilitat necessària i el «bon desenvolupament dels infants». A més, especifica que en cas que un docent plegui abans dels tres cursos escolars consecutius supeditats al cobrament d’aquesta prima, se’ls obliga a retornar el complement.  En el cas dels complements del personal per garantir la viabilitat hivernal, el Govern justifica que aquesta partida es va imposar per compensar la disponibilitat durant tots els dies que dura la campanya hivernal.

D’altra banda, també es posa de manifest el presumpte abonament de guàrdies forenses per 31.936 euros sense cabuda a un reglament i una prima a la secció canina de la policia, que com la dels bombers al Pas, encara no està regulada pel Govern.

Sobre les hores extra, els supervisors alerten que hi hauria 54 treballadors que fan més de 120 hores extra a l’any, que és el que permet la llei, per culpa de «debilitats i ineficiències organitzatives». Per la seva banda, el Govern explica que aquesta càrrega de feina suplementària està «motivada» i autoritzada pels secretaris d’estat o directors de Departament i que, a més, l’observació del Tribunal de Comptes «és molt genèrica». Finalment, l’ens també alerta que el Govern no faria un control eficient de les subvencions que atorga a entitats.

El SAAS prepara un nou reglament per encabir-hi primes salarials

Després de l’informe del Tribunal de Comptes que denunciava presumptes irregulars al SAAS, la parapública va emetre ahir un comunicat per  explicar que actualment està en ple procés de redacció d’un nou reglament que encabirà complements salarials que actualment no es regeixen per cap normativa. El nou text també inclouria sufragar una part del cost dels àpats dels treballadors i la totalitat en el cas dels que estan de guàrdia, que actualment tenen un cost de gairebé 300.000 euros.

El SAAS al·lega que aquesta pràctica es remunta a un acord de fa més de 25 anys i que es tracta d’un dret adquirit, però que no està recollit al reglament del SAAS.
La consellera general de terceravia, Carine Montaner, creu que «fa massa temps» que hi ha «disfuncions» i demana al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que actuï. Montaner va lamentar la falta de transparència de la parapública. Per la seva banda, la consellera general del PS, Rosa Gili, va afirmar que «cal fer una reflexió» i va criticar la «falta de rigor». «Entenem que hi ha hagut pagaments que no segueixen reglaments i no és admissible», sentencia Gili.

El president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, creu que les disfuncions del SAAS no són justificables, però al mateix temps creu que «són fàcilment esmenables». Finalment, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, explica que s’han anat implementat mesues per esmenar disfuncions i creu que l’informe del Tribunal és precisament perquè la gestió sigui «transparent».