Totes les fórmules són bones per aprendre un idioma. Fer-ho de la manera més entretinguda, sense el rigor acadèmic característic dels cursos de centres educatius i acadèmies, és l’objectiu de les parelles lingüístiques. Aprendre sense adonar-te. Millorar i avançar en cada trobada, a més de convertir-se en una via d’integració dins la societat. El fil conductor és el llenguatge, permetent conèixer gent al Principat. El resultat està sent exitós i aquesta última temporada es van establir xifres de rècord.

El projecte va iniciar-se el 2005 i des de llavors hi han passat centenars de persones, tant voluntaris com aprenents. Les dues parts amb ganes de conèixer altres persones. «Com a projecte d’integració lingüística és el millor que s’impulsa des de l’administració. És molt atractiu tenir l’oportunitat de participar-hi i conèixer gent», exposa Joan Sans, cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra. És «un complement a l’oferta gratuïta en la formació» i permet que s’aprengui d’una «manera distesa, fent una activitat diferent». 

Aquesta temporada, la 14a d’ençà que va iniciar-se, van ser 45 les parelles de nova creació i 21 les consolidades d’edicions anteriors. La línia sempre ha estat ascendent, però «hi ha hagut moments de baixada amb la crisi, perquè els fluxos migratoris van descendir. Ara des de fa quatre anys que puja progressivament». Per inscriure’s-hi es necessita «tenir nocions de català, no es pot començar de zero», per poder tenir una comunicació fluida amb qui es té al davant. Als participants els «demanen 10 trobades, però totes s’allarguen més». Està establert que cada trobada sigui de seixanta minuts, tot i que «moltes parelles es troben més d’una hora a la setmana. Tenen llibertat per fer-ho i se senten còmodes que siguin situacions informals». El problema més gran és trobar voluntaris a les parròquies altes «però sempre hi ha bona predisposició i voluntat de tots per adaptar-se, mirant qui es pot desplaçar» per realitzar la trobada.

Repetir l’experiència

L’eix vertebrador és la llengua i a partir d’aquí s’estableixen relacions a base del contacte d’hores de converses i activitats compartides. De relacions d’amistat s’han produït múltiples, mentre que de parella afectiva alguna i actualment en perdura una.

Entre els voluntaris «molts repeteixen» l’experiència cada any, mentre que hi ha «antics aprenents que passen a ser voluntaris», assegura Sans. Això vol dir que la iniciativa agrada. Si no, no es posarien a l’altre costat un cop el català ja està dominat.
El perfil de l’aprenent «ha anat evolucionant, depenent del flux migratori. Abans de la crisi era majoritàriament gent que feia poc que havia arribat, però després van passar a ser persones que feia temps que vivien al país i mai s’hi havien llançat, comprovant que és interessant fer el pas» per aprendre i viure sabent l’idioma del Principat. Si bé és evident que per percentatge de residents alguna nacionalitat predomina, «la veritat és que està molt repartit i tenim una bossa de gent de diversos països».

Des del Servei de Política Lingüística vetllen perquè al salut del català sigui bona a Andorra. És la llengua del país i valoren que s’utilitzi en tots els sectors. Donant-la a conèixer als qui venen a viure és un camí. Però encara «en alguns llocs es repeteixen les mancances» a l’hora d’utilitzar-lo. Són en l’atenció al públic, com en el comerç i l’hostaleria. Elements que es repeteixen i que no donen una bona imatge respecte a l’idioma oficial del país si no s’empra.