PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Toc d’atenció al CRAJ pels 3.000 euros del plec de bases del casino

El Tribunal de Comptes considera que l’elevat preu podia «limitar» el nombre d’interessats en el concurs

Per Lídia Raventós, Adrià Esteban

El director del CRAJ, Xavier Bardina, durant la presentació del guanyador del concurs del casino.
El director del CRAJ, Xavier Bardina, durant la presentació del guanyador del concurs del casino. | SFGA / JAviladot

El Tribunal de Comptes considera que el Consell Regulador del Joc (CRAJ) va posar un preu massa elevat per poder tenir al plec de bases que regulava el concurs per optar a la llicència del casino. En concret, el concurs internacional convocat pel CRAJ el 2017 requeria d’un pagament de 3.000 euros a tots aquells que volguessin aconseguir el plec de bases. Segons l’òrgan fiscalitzador, «aquest import no pot ser considerat una contrapartida pel cost de l’activitat administrativa d’edició i distribució dels plecs de bases, pel que esdevé un ingrés el qual no es troba tipificat» a la llei que regula els jocs d’atzar. 

De la mateixa manera, el Tribunal de Comptes entén que «sotmetre l’obtenció del plec de bases del concurs al pagament d’una exacció de l’import referit és limitador del principi de publicitat que ha de regir la contractació pública». Dit d’una altra manera, l’ens considera que el preu exigit és massa alt, el que va poder afectar al nombre de participants interessats. 

En les al·legacions, el CRAJ respon a les dues acusacions. En el primer cas, assegura que la llei indica que «els ingressos de les finances públiques es destinen a satisfer indistintament el conjunt de les seves obligacions, en cap cas, per donar compliment al cost de l’activitat administrativa», assegurant que no hi ha cap error en la tipificació del tipus d’ingrés. En el segon cas, assegura que el concurs «no està subjecte a l’aplicació de la Llei de contractació pública» sinó a l’aplicació de la llei que regula els jocs d’atzar. Especificament, apunta que es regeix pel «reglament del casino de joc del 23 de novembre del 2016, atès que es tracta del procediment establert per a l’obtenció d’una llicència atorgada exclusivament pel CRAJ, i per tant, sotmesa a la legislació en matèria de joc». «En base als fets exposat,s esdevé evident que el CRAJ no ha vulnerat cap principi, havent actuat segons les regles legals per a tal efecte, al qual cosa dona plena legalitat al procediment emprat», conclouen des del Consell Regulador del Joc. 

Amb tot, i malgrat les al·legacions, el Tribunal de Comptes manté el seu veredicte i considera que els arguments exposats pel CRAJ «no modifiquen els plantejaments evocats en el cos de l’informe ni aporten cap informació complementària que permeti modificar les observacions i conclusions». 

Els comptes de L’A no són «fidels» a les seves finances

En l’informe corresponent a la fiscalització dels comptes anuals i del finançament dels partits polítics de l’exercici 2017, el Tribunal de Comptes va considerar que els comptes anuals de L’A «no expressen la imatge fidel de la situació financera i patrimonial» de la formació. Entre algunes qüestions, el document assenyala que el partit no presenta els llibres de tresoreria amb el detalls previst, així com tampoc queda comptabilitzat les obligacions bancàries, per activitat electoral, per valor de 124.871 euros en l’estat financer. 

A més de L’A, el PS i Unió Laurediana tampoc van presentar els comptes «amb el detall necessari» i no van obrir un compte per les aportacions d’alts càrrecs, segons es desprén de l’apartat de conclusions del Tribunal de Comptes. Per la seva banda, l’informe també recull que Laurèdia en Comú com el Partit Podem d’Andorra «no han remès els comptes anuals consolidats corresponents». En tots aquests casos s’exposen a una infracció per incompliment de la llei qualificada dels partits polítics i finançament (LQPPFE). 

«Incertesa significativa» sobre la continuïtat de Naturlandia

En l’informe realitzat pel Tribunal de Comptes respecte al Comú de Sant Julià l’any 2016 es va constatar que la societat explotadora del Camp de Neu de la Rabassa (Camprabassa), que gestiona Naturlàndia, va presentar «un patrimoni net inferior al 50% de la xifra social», raó per la qual l’òrgan va declarar el parc d’activitats «en causa de dissolució». Així doncs, el Tribunal de Comptes va expressar la «incertesa significativa» sobre la capacitat de la societat per continuar amb les seves operacions, la qual va considerar que «vindrà determinada pel compliment del pla de negoci actualitzat» i «del recolzament financer que pugui rebre de l’entitat comunal com a soci majoritari».

En aquest sentit, l’òrgan va posar en dubte la viabilitat de Camprabassa atés que presentés un fons de maniobra negatiu de cinc milions d’euros, a data de 31 de desembre del 2016, i de 5,8 milions d’euros, a data del 31 de desembre de 2015. A més. el document va posar de manifest que Naturlàndia «ha desatès obligacions de pagament al seu venciment i l’activitat d’explotació no ha generat recursos suficients per fer front a les obligacions que li han vençut en l’exercici revisat». 

D’altra banda, el Tribunal de Comptes també va detectar «una manca de control intern en el subministrament de carburant del sortidor de la deixalleria atès que es subministra a vehicles de Naturlàndia, els quals no tenen targeta autoritzada». Concretament va quantificar que un total de 8.099 litres van ser subministrats sense que aquests costos hagin estat repercutits a la societat titular dels vehicles.

L’informe va destacar en l’apartat d’observacions que el Comú de Sant Julià va excedir el seu nivell de càrrega financera en 156.988 euros. En relació a la contractació pública, el Tribunal de Comptes va revelar que van haver-hi subministraments de carburants, per import de 32.713 euros «susceptibles de ser considerats fraccionaments de l’objecte del contracte i contraris als principis de  publicitat i concurrència». 

 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT