PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Moreno: «El reglament de les primes de les guàrdies no és discriminatori»

La cap de Medicina Legal i Forense assegura que «les agressions s'han disparat i moltes són gratuïtes. A més, hi ha gent que les exagera per tenir un guany econòmic»

Per Alba Casanovas

Moreno al seu despatx del Departament de Medicina Legal i Forense.
Moreno al seu despatx del Departament de Medicina Legal i Forense. | Maricel Blanch

Desprèn energia, entusiasme i positivisme. I això que el dimarts complirà 65 anys i un dia abans penjarà la bata blanca després de liderar durant 25 anys el Departament de Medicina Legal i Forense. No està cansada, però té ganes de tenir temps lliure i d’obrir un nou capítol en la seva vida. De fet, té un compte enrere a l’ordinador que li recorda la data de jubilació. Carme Moreno és d’aquelles persones en les quals emmirallar-se. Marxa satisfeta per la feina feta, valora tants anys de trajectòria professional i desitja que els que venen darrere defensin tan aferrissadament l’àrea com ho ha fet ella.

–S’ha fet un fart de veure agressions i delictes, així com tota mena de conductes. Com ha canviat la societat andorrana en 25 anys? 
–Les agressions físiques s’han disparat d’una manera sorprenen. A més, moltes són gratuïtes i no tenen un motiu justificat. També crec que molta gent exagera les lesions que pateix perquè tenen una perspectiva econòmica que abans no existia. M’he trobat amb persones que, per un simple cop a la boca, han aportat un pressupost que inclou una higiene bucal i posar-se facetes dentals. El consum de drogues també ha anat a l’alça. 

–Ha detectat un increment dels abusos i les agressions sexuals?
–És una pregunta delicada i no vull que se m’interpreti malament. Seguint amb la línia d’aconseguir un guany, crec que hi ha gent que arriba a inventar-se coses o, com a mínim, a exagerar-les. Òbviament, aquesta percepció no influeix en la nostra manera de treballar, que és objectiva i imparcial. És a dir, si una persona afirma haver sigut violada, sempre se l’aplicarà el protocol d’actuació establert. I seran les proves les que tinguin l’última paraula.

«Les agressions s’han disparat. Moltes són gratuïtes. Hi ha gent que les exagera per tenir un guany econòmic»

–Es retira amb el reglament de sistemes de compensació de les guàrdies impugnat davant la justícia. Mai s’ha manifestat públicament al respecte. Què n’opina?
–Mai hauria d’haver arribat a la Batllia. No discrimina. El reglament suposa passar a cobrar 120 euros per guàrdia un dia laborable i 200 un festiu. A Catalunya en cobren 300. Tot i això, no és qüestió de comparar-nos, sinó d’entendre que no és el mateix, per exemple, una guàrdia d’un operari que la d’un forense. Perquè la formació no és la mateixa i perquè la feina a fer li ben asseguro que tampoc ho és. Tampoc entenc que el Sindicat de l’Ensenyament Públic donés suport a la demanda quan els docents no fan guàrdies. 

–Passa molt de temps a la Batllia explicant informes forenses als tribunals i sol repetir una frase: «És el que diuen les proves». A més, explica els detalls de les lesions d’una manera molt clara i s’allunya del llenguatge científic. Per què?
–La responsabilitat que tenim és majúscula. Depèn de nosaltres que una persona entri o no a la presó. Només tenim una oportunitat per recollir les proves. Després, l’escenari ha canviat i ja no és vàlid. Per tant, no ens podem equivocar. Als judicis que m’explico de manera realista perquè totes les parts m’entenguin. El relat també és racional i objectiu. Hi ha vides en joc. 

–Li ha dedicat tota la vida, literalment. Segur que no ho trobarà a faltar?
–Aquesta professió no és un treball, sinó un tipus de vida. Vius per a la feina, sempre estàs pendent del que pugui passar. A tall d’exemple, li diré que on vivia tenia un jacuzzi. Quasi mai tenia temps per utilitzar-lo i les dues vegades que vaig proposar-m’ho em van trucar amb una emergència. 

–Marxa satisfeta tenint en compte que vostè dirigeix el departament des de la seva creació el 1996?
–Sí, tot i que l’àrea es va crear relativament tard en comparació amb els altres països, hem fet la feina ben feta. A falta de més personal, el deixo amb dos metges molt preparats, treballadors, capaços i responsables. 

–Canviaria alguna cosa?
–El departament, per les dimensions que té el país, té una peculiaritat: els metges forenses assumim tot, des de les lesions fins a la patologia forense. En els països més grans, cada metge té unes competències establertes. 

«La responsabilitat dels forenses és majúscula. Depèn de nosaltres que una persona entri o no a la presó»

–Ha pensat en dedicar-se a la docència, donar conferències o seguir formant-se en la matèria? 
–Vaig impulsar les Jornades de Medicina Legal i Forense i en la tercera edició vaig aconseguir reunir 349 professionals de la matèria. El ministre de Justícia i Interior d’aleshores, Víctor Naudí, em va dir que les congelava sense argumentar-me el motiu. I això que el ministeri aportava una quantitat minsa. Eren els patrocinadors els que contribuïen. Ens obria a l’exterior, era una gran oportunitat. No vaig tornar a saber-ne res més, encara que crec que és un tren que ja ha passat. 

–Aleshores, què farà? 
–He fet un canvi de mentalitat i crec que és hora de gaudir. M’agrada molt el mar. Em vaig treure el títol de patró d’embarcació d’esbarjo i em vaig comprar una llanxa, però només vaig sortir un dia l’any passat. És el moment de fer-ho més sovint. 

–Conviure amb el patiment i la mort li ha ensenyat alguna cosa?
–Que cada segon compta. Tenir temps i salut és vital. Sóc molt feliç. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT