Estudiants i mestres que s’han presentat als exàmens oficials de català van tramitar una queixa a un mitjà digital, assegurant que el contingut de la prova i el seu nivell d’exigència era «exagerat». Ells mateixos van assegurar que «el nombre de suspesos és molt elevat», tot i que el cap d’Àrea de Llengua Catalana, Joan Ramon Marina, ho va negar rotundament. Segons va explicar, cada any hi ha dues convocatòries, una al gener i una altra al mes de juny. Enguany, en la primera s’hi van presentar 207 persones i van aprovar 140, «el què demostra un èxit del 67,3%». Pel que fa a aquesta última convocatòria –de la que es queixen els examinats–, Marina va informar que el percentatge d’aprovats va ser exactament el mateix, un 67,3%, «amb la diferència que s’hi van presentar 300 persones i van aprovar 202». A més, el cap d’àrea va argumentar que aquests exàmens estan dins el marc europeu comú i, per tant, «el nivell d’exigència no pot ser exagerat», sinó que compleix uns paràmetres internacionals.

Una de les principals reclamacions dels estudiants va ser la dificultat de les frases fetes de la prova. En aquest sentit, Marina va lamentar que «s’hagi posat tota l’atenció en això, que només és una anècdota que val un punt del total de 100», i va recordar que per aprovar s’ha de treure més d’un 70, que s’extreu de la prova global, «i no d’un exercici concret». Tanmateix, va exposar que l’examen consta d’una part oral i una altra escrita i que «si suspens una, suspens l’examen».  

En relació a les amenaces d’alguns estudiants d’examinar-se a Barcelona, on diuen que és més fàcil aprovar, Marina va considerar que «cada territori fa els seus exàmens i els d’aquí reconeixen la nostra realitat nacional i el nostre llenguatge». Per exemple, una prova pràctica seria posar-se en la pell d’una «guia de muntanya que ha d’explicar a un grup d’estrangers un cartell del Casamanya. Jo no puc acceptar que a l’examen em parlis de la Patum de Berga, perquè culturalment no funciona a Andorra», va etzibar el cap d’àrea. 

Marina es va mostrar convençut que aquesta polèmica no hauria sorgit si els exàmens haguéssin estat d’anglès o francès.