PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’Audiència Nacional confirma l’absolució de Besolí i Rosell

La Sala diu que la fiscalia no ha pogut demostrar cap defecte

Per El Periòdic

L’Audència Nacional.
L’Audència Nacional. | EL PERIÒDIC

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha rebutjat el recurs de la fiscalia contra l’absolució de Joan Besolí, l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i els altres quatre acusats de blanquejar comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d’esponsorització amb Nike. El tribunal considera que la sentència de la mateixa Audiència Nacional està ben fonamentada i argumentada jurídicament i que els fets provats s’adeqüen a les proves que es van veure durant el judici. La fiscalia demanava inicialment fins a 11 anys de presó pels acusats.

Al final del judici la fiscalia ja havia rebaixat aquesta pretensió fins a sis anys de presó per blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal per a Rosell, cinc anys per a Besolí, i penes d’entre 1 any i 11 mesos i 1 any i 6 mesos per a la dona de l’expresident culè, Marta Pineda, i altres tres acusats, Pedro André Ramos, Josep Colomer i Shahe Ohannessian. Ara la Sala d’Apel·lació considera que la fiscalia no ha pogut demostrar una valoració errònia de la prova o cap defecte formal al judici i la sentència, i per això referma l’absolució, que es pot recórrer al Suprem. En la seva sentència de l’abril passat, la Secció Primera de la Sala Penal explicava que després de contrastar valorativament les proves de la defensa i l’acusació «només ha estat possible arribar fins on s’ha arribat», i per tant cal emetre una resolució absolutòria en favor de l’acusat.

L’Audiència considera raonable que la UDEF i la UCO obrissin una investigació sobre els fets, associant-los a un delicte de blanqueig de capitals. Ara bé, constata que tenint en compte la prova aportada per la defensa dels acusats, queden «almenys dubtes», tant pel que fa a la il·legalitat de les comissions, com respecte a les sospites apuntades sobre les diferents societats. Aquests dubtes, deia el tribunal, «han de ser resolts a favor de l’absolució», ja que allò que l’acusació considera que són comissions il·legals, «no es pot descartar que siguin retribucions per activitats de negoci que no mereixen retret penal». 
Així, el tribunal sentenciador sostenia que a partir de la informació policial aportada per la UDEF i la UCO, era «raonable» mantenir que els fons que van arribar al compte de la societat Uptrrend van acabar sent transferits directa o indirectament a comptes de Ricardo Terra Teixeira, expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, articulant-se així un delicte de blanqueig. Tampoc es pot descartar, continua el tribunal, que Uptrend tingués una «activitat real», que aquesta circulació de diners «respongués a operacions reals» i que el contracte d’intermediació fos una realitat. 

També subratllava que l’informe final en què es basa bona part de l’acusació té fonament a partir de la informació que es tenia en aquell moment, però el tribunal va començar a tenir dubtes després de sentir la compareixença de l’inspector que es va encarregar del treball. A més a més,  remarcava que el ministeri fiscal «incorre en una confusió» a l’hora de relacionar quantitats que provenen de contractes diferents, informa l’ACN. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT