«Un repte mental, amb un mateix, de superació i de treball en equip». Així defineix Laura Quiñones, responsable de Coco Room, el que representa per aquell qui ho prova entrar en un escape room. Però per sobre de tot, molta diversió, asseguren els especialistes. Potser per això el món escapista va a l’alça des de fa alguns anys i Andorra no ha quedat fora de la moda. El boom al país també ha arribat i el públic pot escollir entre cinc empreses diferents que ofereixen sales ambientades en diferents temàtics i jocs amb nivells diversos, per acontentar des dels més petits, fins als més grans. Tinguin o no experiència en aquesta proposta d’oci. «I el mercat sembla que està lluny de saturar-se», apunta Josep Maria Garrido, de Komnata.

Al Principat els pioners van ser els de Toca el dos. «Amb la família ja jugàvem i quan ho explicàvem aquí, ningú entenia què fèiem», explica el propietari de l’establiment, Joan Lluís Armengol. La solució va ser, doncs, obrir una sala d’escape room. «La vam pensar per la gent que comença, diríem que és una sala de nivell mitjà però que la podem complicar per aquells que ja n’han fet molts o deixar-la més fàcil», detalla, remarcant que també és accessible per a tots els públics «perquè no és de por, és molt blanca i pots jugar tranquil·lament». La seva aposta és clarament familiar i com a anècdota recorda com el jugador més petit que han rebut va ser un nadó d’un mes que va compartir partida amb els seus pares mentre dormia plàcidament.

Funcionament
 

Però com funcionen els escape rooms? Alguns ho defineixen com un videojoc però traslladat a la realitat. Als jugadors se’ls planteja una història amb un enigma. Entren en una sala i se’ls dona un termini d’una hora o màxim hora i mitja per tal de poder trobar totes les pistes que els permeti resoldre l’enigma i sortir de l’habitació. Tot plegat sota el guiatge i control del Game Master, que en cas que els participants es trobin perduts, també els pot donar un cop de mà per poder avançar. «Procurem endinsar els clients en l’ambient de cada sala, aconseguir que se sentin part del joc i que es posin en la pell dels personatges que encarnaran», destaca Garrido. «La situació els permet sentir-se personatges d’un altre món o d’una altra època, evadir-se i fins i tot sentir-se herois», afegeix. Per sortir-se’n, «el treball en equip és fonamental», assenyalen des de Claustrophobia, una altra de les empreses que ofereix el servei a Andorra, que admeten que alguns clients «venen enganyats i es troben amb una sorpresa, però la reacció és de satisfacció».

A cada lloc els jocs són diferents, motiu pel qual tothom coincideix a assenyalar «que no ens fem massa competència» i no obliga a una renovació massa constant, ja que passa temps abans tot el públic potencial no ha provat totes les opcions. I el cert és que n’hi ha per triar i remenar. Des dels jocs d’enigmes més tradicionals amb poca tecnologia que els acompanyi, com és el cas de Toca el dos, als «efectes especials, llums i sons», de Claustrophobia. Però potser el més diferent és el que ofereix Komnata en una experiència per a parelles «no apta per a claustrofòbics». «Et segrestem i et tanquem dins d’una caixa, de la qual has de sortir amb l’ajuda del que trobis a dins i del teu company», relata Garrido, advertint que és un nivell «alt» i només accessible per a major de 16 anys.

Innovadora i diferent també és una de les noves opcions d’Andorra Quest Room: la Gimcana Quest Room. Una proposta d’escapisme a l’aire lliure. «Poc a poc es va demanant», explica el Game Master de l’empresa, Pau Pascoal. En aquest cas, els participants s’han de descarregar una aplicació al mòbil que inclou mapes d’Andorra la Vella. A partir d’aquí, el temps comença a córrer i en una hora cal localitzar totes les ubicacions marcades i resoldre els enigmes que es plantegen, amb temàtica andorrana.

Turisme

Malgrat que la franja d’edat que opta per aquestes activitats és molt àmplia, la majoria es situen entre els 25 i els 40 anys. Ara bé, un altre factor que destaquen els responsables de les sales d’escape del país és l’arribada de l’anomenat turisme escapista. «Com abans la gent anava a veure museus o esglésies, nosaltres tenim grups que fan ruta per Andorra i van a totes, o aprofitant que estan a Catalunya, arriben fins aquí», explica Quiñones, que tot i així assegura que en la sala massanenca de Coco Room «estem contents perquè tenim molta gent del país». I és que encara que potser és un turista que no es desplaça expressament per les sales, «sí que aprofita la seva estada i busquen sales als llocs de destí». «Nosaltres ho fem», admeten Garrido i Armengol. Un dels reptes que tenen entre mans és acabar-se de consolidar entre el públic local, que massa sovint encara no coneix l’oferta ni de què va tot això del món de l’escapisme. 

Però a més d’una opció d’oci, a totes les sales del país també reben grups de treballadors a qui l’empresa els proposa l’experiència per tal de detectar perfils diferents i veure com es treballa de manera col·laborativa per tenir pistes per formar nous equips de treball.

Els preus dels escape rooms a Andorra van des dels 15 euros als quasi 100, en funció del tipus de jocs i del dia en què es contracti l’experiència.