PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

«Podem crear la revolució industrial andorrana»

Alfons Clavera analitza el panorama polític actual i proposa millores de país

Per Victoria Gómez

El líder d’UPA, Alfons Clavera.
El líder d’UPA, Alfons Clavera. | MARICEL BLANCH

El líder d’Units pel Progrés d’Andorra (UPA), Alfons Calvera, dona un vot de confiança el nou Govern, però alerta de la necessitat de canviar urgentment el model econòmic actual i crear zones econòmiques especials que diversifiquin el mercat del país. 

–Com veu el panorama polític actual com a ciutadà?
–És difícil disgregar la meva visió política de la de ciutadà, però crec que el país necessita un canvi de model econòmic per millorar tots els altres aspectes. El model econòmic actual està esgotat i així Andorra no pot avançar. Hem d’industrialitzar el país i la nostra formació sap com fer-ho. Sabem quin és el camí a seguir per poder sostenir les finances públiques andorranes, és molt senzill. 

–Com pensen fer-ho?
–Som conscients que tant el Govern com Actua han fet un esforç per instal·lar empreses a Andorra, però no han aconseguit donar la volta a l’obertura econòmica. Si l’economia funciona, el país funciona, i per això cal la creació d’unes zones franques, que ens permetin mantenir el turisme i el comerç, però també introduir la manufactura i altres serveis. Si aconseguim un atractiu perquè grans empreses vinguin al país, Andorra està salvada. Si no ho aconseguim, Andorra té una data de caducitat econòmica.

–Com veu el panorama polític, ara sí, com a polític i, sobretot, com a exliberal?
–Encara mantinc contacte amb gent que forma part dels Liberals o que els ha votat i molts m’han reconegut que quan els van votar volien fer contrapès i oposició al grup demòcrata. Jo respecto qualsevol pacte, i estic segur que la directiva sap per què ho ha fet, però molta gent no ho ha entès i se sent traïda perquè sent que el seu vot no s’ha utilitzat de la manera que ells van indicar a les urnes. També crec que l’única forma que tenia Liberals de sobreviure com a formació política era entrant al Govern.

–I què li va semblar la formació de d’Acord?
–Tot plegat crec que produeix una certa desorientació. El partit liberal s’havia mogut ideològicament cap a l’esquerra, cosa estranya perquè els liberals mai han estat d’esquerres, però el seu objectiu era obtenir més consellers. Ara Liberals s’ha unit als Demòcrates i crec que han tornat als seus orígens i, ideològicament parlant, són coherents, tot i que estic segur que hi ha molts votants de d’Acord que això no ho perdonaran.

–Creu que Liberals va enganyar els seus votants?
–No. Quan es va crear d’Acord, ja van explicar què era i per a què servia: per a poder pescar algun conseller, uns i altres. Tant el PS com Liberals sabien a què anaven. El què passa és que la jugada era dels Liberals, que podria haver fet un Govern amb el PS i ho ha fet amb Demòcrates. Liberals volia entrar al Govern, fos com fos. 

–Què espera d’aquest Govern?
–Entenc que si s’han ajuntat és per treballar durant quatre anys i tirar endavant Andorra. Jo sempre miro pel bé d’Andorra i si aquest Govern és el que dos partits han decidit, espero que ho facin bé i compleixin amb el seu programa electoral per garantir l’Estat del benestar andorrà. Confio plenament en el senyor Espot. 

–Què és el que més li preocupa?
–La viabilitat econòmica del país. Si el país no és viable econòmicament, trontollarà el funcionariat, la seguretat social i totes les estructures, sobretot la branca sanitària. Hem d’intentar exportar el nostre PIB.

–Un dels punts del programa d’UPA, que també va incloure Demòcrates, era la creació de dues zones franques. Si algú de l’actual Govern li demanés assessorament, li donaria?
–A mi el que m’agradaria és fer-ho jo, però sóc conscient que ara mateix no puc. Per tant, Andorra és el meu país i vull que tingui el millor, i si el Govern necessita la nostra ajuda tècnica per tirar endavant, nosaltres els hi donarem. Si l’objectiu és la sostenibilitat del Principat perquè els nostres fills no hagin de marxar i els nostres avis puguin viure bé, farem el que calgui, i posem el nostre coneixement a disposició de qualsevol Govern, del partit que sigui. 

–Recordi’ns en què consisteixen aquestes zones franques.
–Bé, jo prefereixo anomenar-les zones econòmiques especials, més que zones franques. Cal tenir en compte que un terç del comerç mundial utilitza aquests sistema, ja que les multinacionals busquen les màximes facilitats i en les zones econòmiques especials (que nosaltres en tindríem dues perquè tenim dues fronteres) les troben, sobretot perquè tenen una fiscalitat molt beneficiosa. Normalment s’instal·len empreses de fabricació i prestació de serveis. 

–Tindrien encaix en l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–Sí. L’OCDE les admet i, de fet, ja existeixen a varis països d’Europa. La setmana passada vaig assistir a un congrés mundial, i va quedar palès que aquest és el futur de l’economia. I em consta que el president de l’Organització Mundial de les Zones Franques aposta personalment per Andorra. Hi ha molta gent que confon una zona franca amb un dipòsit duaner, però són dues coses ben diferents. 

–Deia que aquestes zones ofereixen beneficis fiscals. 
–Sí. La nostra idea és que les empreses instal·lades a Andorra tinguin una imposició progressiva d’impostos de l’1 al 5%, en comptes del 10% actual, i que tinguin l’obligació d’invertir un milió d’euros i contractar un mínim de 10 persones, a ser possibles andorranes o residents a Andorra. També es podrien fer anells, és a dir, que les empreses de la zona econòmica creessin altres empreses al seu voltant que, tot i no tenir la fiscalitat especial, proveïssin elements o serveis a les zones econòmiques especials.

–Això seria un important canvi d’estructura econòmica.
–Sí, amb això crearíem una estructura econòmica brutal. Seria la revolució industrial andorrana, perquè aleshores estaríem en situació d’exportar i passaríem de ser un país exclusivament importador a tenir les nostres pròpies empreses de fabricació. Tot plegat també augmentaria el nombre d’empleats, amb la conseqüent sostenibilitat de la CASS i l’augment dels impostos, sempre tenint en compte el medi ambient. Si no es fa aquest canvi, Andorra no s’enlairarà. 

–Parlant d’enlairar-se: què li semblen els informes tècnics de viabilitat de l’aeroport?
–Un aeroport és bàsic pel país, i més si ho relacionem amb el nostre programa electoral i la creació d’aquestes dues zones, perquè les empreses han de tenir sortida per terra i aire. S’ha d’acabar d’analitzar la viabilitat, d’acord, però crec que encara serà més viable si s’implanten les zones econòmiques especials. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT