PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La capella oblidada

Davant la Creu Grosa hi havia construit un petit santuari que es va demolir

Per Joan Josep Blasco

Imatge del santuari que hi havia enfront la Creu Grossa.
Imatge del santuari que hi havia enfront la Creu Grossa. | Fundació Valentí Claverol

En un temps en el qual no hi havia senyals que marquessin cap a on es dirigien els camins, les creus marcaven delimitacions de territoris o bé servien com a punt de referència. En aquests traçats també hi havien instal·lats oratoris i petites capelles que servien als qui hi passaven, fossin o no viatgers, per orar o encomanar-se a algun sant o verge. La Creu Grossa es trobava en el camí entre Escaldes-Engordany i la Massana, i estava acompanyada d’una capella, de la que fa dècades que no en queda res.

L’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella destaca en el document del mes precisament aquesta construcció. La Creu Grossa sí que és present en el record perquè l’original es troba al vestíbul del comú de la capital, mentre que una reproducció està instal·lada des de fa anys a l’encreuament del carrer Bisbe Príncep Iglesias amb l’avinguda Meritxell. Tothom hi ha passat algun cop per davant, s’hi hagi fixat més o menys. En la seva col·locació primitiva al camí, davant hi havia aquesta capella, de la qual només en queda alguna fotografia i escrit, ja que va ser demolida.

Comptava amb una volta de canó, però no es té constància si hi havia algun tipus d’altar o sant, tot i que algú que hi havia passat recordava que s’hi trobava dins una mare de Deu. L’historiador Pere Canturri va realitzar l’única documentació escrita que existeix avui en dia de la capella. La relacionava amb la font del Call, anomenada també de Sant Bernabé. En aquest sortint d’aigua la gent que hi transitava aprofitava per rentar-se els peus i canviar-se les espardenyes. També era coneguda com de Sant Bernabé, tot i que a Andorra la Vella no hi havia advocació sobre aquest sant, fora del document del 1607 on els pastors de la parròquia i els de Sant Julià de Lòria competien per arribar primers a l’orri de Claror per tenir el dret de formatjar. Aquesta competició va portar ara fa uns anys a constituir una prova de curses de muntanya, que es manté i en la qual hi pot participar tothom, també de la resta de parròquies i fins i tot de fora del territori andorrà.

PUBLICITAT