PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

L’índex de fecunditat és inferior a la mitjana de les mares de la UE

Micó justifica la reducció de l’indicador «pel canvi de mentalitat i les dificultats econòmiques i de conciliació»

Per Lara Ribas

Una mare acaricia la seva filla recent nascuda a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Una mare acaricia la seva filla recent nascuda a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. | Maricel Blanch

L’índex de fecunditat a Andorra ha anat disminuint en els darrers anys fins a situar-se en un fill per dona al 2018, segons reflecteixen els resultats de l’enquesta que el CRES va dur a terme sobre la situació de la natalitat. Aquest indicador, tal com va fer notar el director del centre sociològic, Joan Micó, durant la roda de premsa de presentació d’aquestes dades, es troba molt per sota de la fecunditat de reemplaçament (2,1) i també de la mitjana dels estats membres de la UE al 2017 (1,59) i dels països de l’entorn, tant Espanya (1,3) com França (1,9).

«Si bé abans teníem una proporció de gent jove molt elevada, ara ha començat a disminuir perquè tendim cap a l’envelliment de la població», va posar de relleu Micó tot referint-se a l’evolució negativa de la taxa de natalitat en els darrers tretze anys. L’any 2005 era de 10,5 naixements per cada mil habitants, però al 2012 va reduir-se a 9,7 i a partir d’aleshores la tendència va ser a la baixa fins a situar-se en 6,8 naixements per cada mil habitants al 2018.

Conjuntura actual

Més enllà d’actualitzar els indicadors de natalitat, el CRES va aprofitar l’enquesta per realitzar diverses preguntes a la ciutadania relatives als hàbits de tenir fills. En ser preguntats sobre si creuen que les parelles tenen els fills que voldrien, més o menys, un 62,8% dels enquestats van respondre que menys dels que voldrien, un percentatge superior al 52,4% que havia sortit al 2003. A més, fins a un 65% consideren que el nombre ideal de fills és dos en contraposició del 13% que creu que és un i el gairebé 10% que aposta per tres. 

Un 63% dels enquestats consideren que les parelles tenen menys fills dels que voldrien

De tota manera, les dades més tangibles reflecteixen que un 31,4% del total de persones que tenen fills els agradaria tenir-ne més, una dada que al 2003 era del 28,3% perquè aleshores més del 70% de parelles amb fills estaven satisfetes amb el nombre de membres de la seva família. Precisament, els principals motius que les famílies enquestades van apuntar per tenir menys fills dels que voldrien són els problemes econòmics (55,8%), la falta de temps per dedicar-los (18,4%) i l’edat avançada (10,2).

Unes raons que no divergeixen molt d’aquelles que donen les persones que encara no han tingut fills. Un 30% diu que els pensa tenir més endavant, un 15%, que encara és molt jove i un altre 15%, que no disposa de suficients mitjans econòmics. De fet, Micó va recordar que la mitjana d’edat per tenir el primer fill se situa, igual que a Espanya, entre els 31 i els 32 anys. 

Finalment, un 63% de la població enquestada considera que s’haurien d’adoptar mesures per incentivar la natalitat a Andorra, entre les quals van apuntar ajudes econòmiques, mesures de conciliació laboral i familiar, llars d’infants més barates i millors condicions de vida. En aquest sentit, el director del CRES va ressaltar que les ajudes a la natalitat és la principal diferència entre els països del sud d’Europa i els del nord.

PUBLICITAT