PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Govern confia tancar l’acord d’associació amb la UE el 2022

Landry Riba afirma que les negociacions tornaran a agafar embranzida a partir del mes de novembre

Per Adrià Esteban, Enric Revuelta

Landry Riba, durant una trobada amb els periodistes.
Landry Riba, durant una trobada amb els periodistes. | MARICEL BLANCH

El Govern espera culminar un acord d’associació amb la Unió Europea (UE) l’any 2022. Així ho va manifestar ahir el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, que durant la celebració del Dia Nacional de França d’ahir a l’ambaixada del país veí al Principat va fixar un termini orientatiu per segellar l’entrada del Principat al mercat comú. Repreguntat per aquest tema, Riba va afirmar que «si el ritme de treball és bo, hauríem de poder arribar en aquell moment a un acord pràcticament conclòs a falta d’algun serell». A més, va concloure que «hipotètitcament és possible».

Aquest nou termini s’afegeix a altres dates que els executius anteriors havien estimat, tot i que Riba espera que amb la configuració del nou Govern i de les institucions comunitàries després de les eleccions de la primavera les negociacions agafin embranzida en els pròxims dos anys. «És molt difícil avançar en un calendari concret perquè fins que no es nomenin els pròxims negociadors no es podrà establir un calendari de sessions de negociació», va admetre Riba, que va afegir que aquest any hi ha hagut menys sessions de negociacions amb la UE a causa de les cites electorals. 

El representant va explicar que fins al desembre hi haurà «com a màxim» una o dues sessions més i que, per tant, «seran necessaris dos anys com a mínim» per signar l’acord. Riba també va fer referència al fet que l’eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar deixarà de ser ponent en el dossier de l’acord. En aquest sentit, el secretari d’Estat va explicar que desconeixen qui seran els pròxims negociadors i que estaran a l’expectativa de la formació de les noves comissions a l’Eurocambra les pròximes setmanes. «És evident que el senyor López Aguilar coneixia la nostra realitat i hagués sigut interessant pels tres petits estats que hagués pogut mantenir aquesta situació», va dir Riba, que va deixar entreveure que podria ser beneficiós per a Andorra el fet que l’alt representant de la diplomàcia europea serà el ministre d’Afers Exteriors en funcions del govern espanyol, Josep Borrell, amb qui el Govern hi manté bona sintonia. 

Sense alteracions

De fet, Riba va explicar que els canvis i el bloqueig  pel repartiment de càrrecs que hi ha hagut al Parlament Europeu no endarreriran el calendari previst per l’Executiu dels pròxims dos anys i que «el ritme» de les negociacions dependran el Servei d’Acció Exterior de la UE i de Borrell. D’altra banda, el representant del Govern va fer referència a les diferents estratègies dels altres dos microestats que negocien conjuntament amb la UE (San Marino i Mònaco), i si bé va admetre que entre els tres països hi ha estratègies de negociació diferents, el dossier final s’haurà  de tancar amb la signatura de tots els actors implicats.

Tot i això, Riba creu que tampoc afectarà al resultat final ni als terminis. «Dins de la negociació hi haurà moments en què semblarà que uns tinguin més disposició d’avançar o menys, però això forma part de la negociació, no s’ha d’establir una situació constant en el temps perquè si no tindria poc sentit que estiguéssim negociant [conjuntament]», va respondre.

A més, Riba també va parlar de l’acord marc, que ha d’establir les bases comunes dels tres països de la negociació amb la UE. Sobre aquest aspecte, el polític va dir que encara no s’ha presentat perquè encara falta una petita part del contingut, en concret del 15%. El representant de l’Executiu també va justificar que la Comissió Europea, que estarà presidida per l’exministra d’Angela Merkel, Ursula von der Leyen,  es troba ara en un procés de «traspàs». Durant aquest període de temps, que es podria allargar fins a principis de novembre, Riba espera que el Govern i els tècnics puguin fer avanços en aspectes «molt tècnics que encara estan per tancar». 

D’altra banda, el representant també va explicar que pròximament es reunirà amb els grups parlamentaris Socialdemòcrata i de Tereravia probablement després de les vacancesper informar-los del seguiment de les reunions amb els tècnics comunitaris. Finalment, Riba va admetre la possibilitat que l’acord d’associació permeti Andorra accedir a partides de finançament que podrien anar destinades a sufragar possibles projectes de comunicacions, com ara l’enllaç amb tren des del Pas de la Casa fins a Porta.
 

"Ben aviat", Ruiz secretari d'Estat

Un cop assentada en el seu nou càrrec després d’haver estat la darrera ministra en incorporar-se a l’equip del Govern, la titular de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va confirmar a aquest rotatiu que té previst oficialitzar «ben aviat», a poder ser la setmana vinent, el nou secretari d’Estat d’Esports, que serà Justo Ruiz. El seu nom era el que sonava amb més força a les travesses pero l’endarreriment en la pressa de possesió del càrrec de Riva ha fet que conseqüentment també s’hagi allargat el seu nomenament. La ministra es va prendre unes setmanes per valorar la idoneïtat dels possibles candidats i finalment ha considerat que l’actual conseller demòcrata, qui haurà de deixar la seva cadira al Consell General, «és un perfil adequat». 

El pacte per les pensions s’iniciarà a la tardor

El ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, va explicar ahir que el cap de Govern, Xavier Espot, li ha  «encarregat la tasca» d’organitzar el pacte d’Estat per la sostenibilitat de les pensions. Així doncs, Jover va avançar que estan trebllant en un document marc «amb les diferents persones i institucions, partits policits que volem associar en aquest pacte d’Estat». En aquest sentit, el ministre va confessar que «eI el meu objectiu és que a principis de la tardor aquest pacte d’Estat i aquesta comissió de treball molt plural que volem organitzar pugui començar a treballar».

Respecte a l’augment del coeficient de cotització, Jover va considerar que «el principi que vam entomar la darrera vegada de fer copartícep a les diferents parts d’aquest increment de la cotització segurament és un bon punt de partida», raó per la qual va posar en valor «la importància d’arribar a un pacte de consens».

PUBLICITAT
PUBLICITAT