PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La gestió de la vall del Madriu estarà definida a finals d’any

Els ecocomptadors han determinat un màxim de 1.000 vistants al dia

Per El Periòdic

Un dels itineraris d’accés a la vall del Madriu.
Un dels itineraris d’accés a la vall del Madriu. | ALEX LARA

Amb els plans d’ús públic, de zonificació i de conservació a la mà, una feina que es vol tenir completada a finals d’aquest any, ja es podrà tenir «ben bé la base del que ha de ser una gestió pensada per un espai protegit». Així ho posa en relleu la directora del pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC), Susanna Simon, incidint que, d’aquesta manera, tots els plans i estudis que eren necessaris «per començar a desenvolupar la vall com calia» ja s’hauran completat. De manera paral·lela, també es treballa amb la idea que cap a finals d’aquest 2019 estigui validada una ordinació conjunta dels quatre comuns que tenen participació i terrenys a la vall. Això suposarà que hi haurà un criteri únic sobre quins actes poden ser sancionables i de quina manera.

D’aquesta manera, per tant, a finals d’enguany es farà un salt important en la definició de quina és la gestió que cal fer d’aquesta vall, que fa tot just 15 anys que va ser inscrita a la llista de Patrimoni Mundial, en la categoria de béns culturals (paisatge cultural). Simon recorda que el 2011 es va «aprovar un pla de gestió molt minso, un punt de partida per començar a treballar» i que al llarg d’aquests anys el que s’ha intentat és donar-li «contingut» per poder arribar a tenir «unes bases sòlides sobre les quals treballar i donar una empenta a aquest patrimoni». Si no s’ha anat més ràpid, reconeix, ha estat per la «manca de recursos». De fet, reivindica que s’ha fet una «feina de base», que ha estat la més «feixuga», però que ha de permetre que es desenvolupi la gestió adequada d’un espai d’aquestes característiques. Així, per exemple, al llarg d’aquests anys s’ha anat veient quina és la capacitat de càrrega de la vall, per saber a quin nivell d’afluència s’està ara mateix i quantes persones es poden acollir més, en quina zona i quins tipus d’activitats es poden fer. 

Cal recordar que per determinar aquesta capacitat de càrrega es van instal·lar a la vall uns ecocomptadors i que s’ha pogut constatar que l’afluència màxima diària podria ser de 1.000 visitants al dia, i actualment s’està a 4.000 mensuals. Tot i estar «lluny» de dades que puguin ser alarmants, Simon defensa que és necessari tenir tota aquesta informació, ja que cal dissenyar «polítiques molt clarament definides» sobre com actuar en cas que s’arribés a una «sobrefreqüentació». 

Ara com ara no es planteja una ampliació de la xarxa d’ecomptadors però sí que es preveu un treball amb Actua Tech, similar al seguiment que ja s’ha fet a través de la telefonia mòbil, per saber per quines entrades accedeixen els visitants, quants dies passen a la vall, etcètera, és a dir, per poder disposar de «més informació i més acurada».

 

Pla de conservació

Tal com s’ha esmentat, una de les eines que es vol tenir disponibles a finals d’aquest any és el pla de conservació, que marcarà «un cronograma a quatre anys vista de programes» per a la preservació del medi natural i cultural. Així, per exemple, s’indicarà quins estudis s’han de fer de seguiment de poblacions de flora i fauna o quines accions calen per a la conservació del patrimoni cultural. Un dels temes que queden encara pendents, i que sembla de més difícil resolució, és «definir l’estratègia d’accés». Així, cal determinar «com accedeixen els diferents actors a la vall», tot i que Simon defensa fermament que l’entrada dels turistes «ha de ser a peu, informa l’ANA». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT