Com cada any, les històries d’autosuperació són protagonistes. En cada edició, hi ha moltes persones que intenten superar els límits del cos humà i aquest any, encara n’hi ha hagut més perquè ha estat l’edició més exitosa, amb gent de més de 50 països, fet que ha col·locat Andorra en el centre mundial de les gestes d’ultrafons.

Així, molta gent, que ha corregut dia i nit, ha patit, ha gaudit en algun moment i finalment, a la meta després de moltes hores de soledat competint contra les muntanyes d’Andorra, ha somrigut i ha plorat. Han sortit les emocions a flor de pell. Per exemple, un finisher va demanar en matrimoni a la seva parella. I va dir que sí. Perquè, sens dubte, és una cursa on l’amor sorgeix, és el cas d’una parella que en aquesta edició han competit junts, després que l’any passat s’haguessin conegut en un refugi, quan ella, morta de fred, va trobar l’ajuda d’un corredor i, allà, amb el foc del refugi, escalfant-se davant les inclemències del temps va sorgir l’espurna de l’amor i, tot i que no van acabar la carrera, sí que van començar una aventura.

Però sens dubte, el protagonista, qui ha obert el cor dels participants, ha estat el Golden de nou anys de la Verónica, una voluntària de la cursa. L’Aiko, que ahir va ser el seu aniversari, la va acompanyar, de nou, ajudant als participants que es quedaven enrere. «Fa uns anys que l’he acostumat a fer el mateix que jo, tant si hem d’estar a un control o fent d’escombra, sempre es porta molt bé i tots els corredors s’aturen», explicava.