Diu la dita que tots els camins porten a Roma, però a Escaldes-Engordany, prefereixen que els corriols portin fins al llac d’Engolasters. Des del comú fa anys que treballen perquè els itineraris que recorren la parròquia siguin accessibles, però els darrers anys s’han centrat en una fita més concreta: «apropar el poble d’Escaldes a la zona d’Engolasters», va afirmar el conseller de Medi Ambient, Didier Aleix, en una trobada amb la premsa per explicar la tasca feta.

Per aconseguir-ho s’han refet camins ja existents, però també se n’ha fet un de nou per intentar que els excursionistes puguin fer la ruta sense haver de passar, pràcticament, per la carretera. «És una història que ve de lluny i el departament ha lluitat molt per assolir-ho. Poder sortir de la plaça del comú i arribar aquí sense trepitjar la carretera era una aspiració», va destacar el responsable de la brigada de camins, Carles Ordóñez, que es mostrava especialment satisfet de totes les intervencions fetes. El tram nou de recorregut és d’uns dos o tres quilòmetres i surt de la zona del pont de la Plana. «Hi havia una tartera i s’hi ha fet un camí», va detallar Aleix, i Ordóñez completava l’explicació: «Han estat dos anys treballant a les tarteres i al bosc de la devesa, però ha quedat un camí molt agradable, perquè passes a la fresca». De fet, segons van admetre, s’ha convertit en una bona alternativa de retorn per a la gent que fa la via ferrada, ja que els permet tornar molt més ràpidament que amb la ruta que havien de fer abans.

El conseller va destacar que bona part de la feina que es veu durant els mesos d’estiu, que és quan hi ha més afluència turística a la zona, s’ha fet durant l’hivern. De la mateixa manera, va remarcar que el cost de totes les intervencions fetes no ha suposat cap esforç, ja que es fa amb treballadors del comú i per tant, són recursos propis.

Madriu

Engolasters, però, no és l’única zona que s’ha beneficiat de les tasques de la brigada de muntanya. A la Vall del Madriu també s’han fet intervencions. En aquests darrers tres anys s’han efectuat diverses tasques com la recuperació de les cabanes de pastors de la vall, la recuperació i condicionament del camí del Solà de Ràmio o la millora dels portells pels pas del bestiar. Actuacions, totes elles, en col·laboració amb la direcció de la vall del Madriu-Perafita-Claror i seguint les directrius del pla de gestió i del departament de Patrimoni Cultural.

Una de les parts importants de tota aquesta tasca, segons Ordóñez, és «tenir la delicadesa i les ganes de fer aquesta feina, perquè és molt dura». A més, segons van explicar, intenten fer seguint les tècniques tradicionals, com la pedra seca i amb materials que es troben en el mateix entorn (pedra, fusta, terra, etcètera). «Bàsicament el que intentem és treballar i que si vosaltres veniu al darrere, no es vegi que hem estat allà, que l’entorn no quedi afectat», va admetre el responsable de la brigada.
Tot i que la corporació ha aprofitat el rentat de cara dels camins per fer promoció turística, Aleix va ser clar a l’hora de parlar de les seves intencions: «La idea que tenim és no fer grans espectacles, sinó mantenir el que tenim. Partim del principi que el nostre país és molt maco i no cal ficar moltes floritures per fer-lo més maco. Amb el que tenim és més que suficient». Abans fins i tot que centrar-se en els turistes, el conseller va reconèixer que sobretot pretenen «donar-ho a conèixer a la gent del país, que molts no ho coneixen».