PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Més de 1.000 m2 d’arbres s’hauran de talar per construir la tirolina

Els estudis d’impacte mediambiental asseguren que la principal zona afectada serà el bosc de pi negre, un hàbitat d’interès comunitari

Per Adrià Esteban

Vista del punt on arribaria la tirolina des de la cota 2.000 de Naturlandia, on s’ubicaria la plataforma de sortida.
Vista del punt on arribaria la tirolina des de la cota 2.000 de Naturlandia, on s’ubicaria la plataforma de sortida. | Comú de Sant Julià

Una superfície de 1.154,07 metres quadrats haurà de ser talada i esbrossada per a la construcció de la plataforma de sortida del projecte de la tirolina, segons assegura l’informe d’avaluació de l’impacte mediambiental que Camprabassa, la societat que gestiona Naturlandia, ha encarregat a Ambiotec, una empresa especialitzada en consultoria i enginyeria ambiental.

Els estudis també assenyalen que els treballs de desforestació afectaran principalment als boscos de pi negre, una flora associada a l’hàbitat d’interés comunitari. A més, el document al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC —i que romandrà exposat públicament durant 15 dies a les dependències de l’edifici administratiu del comú— assenyala que les pinedes de pi roig també s’hi veuran involucrades en aquestes tasques silvícoles. 

La plataforma de sortida 

Així doncs, les obres que es duran a terme a la cota de 2.053 metres del parc serviran per implementar l’estructura de sortida de la tirolina, un magatzem i un camí segregat en zones que actualment corresponen a espais naturals. Per tal de «contrarestar els efectes ambientals negatius que comportarà el projecte», l’informe recull algunes mesures preventives, entre les quals destaca que les peces de la plataforma es dissenyaran per ser muntades i transportades en helicòpter. El magatzem tindria unes dimensions de tres metres d’alçada i tres metres d’extensió i serviria per guardar material com els arnesos, les politges o els cascs. Quant al camí segregat de vianants aquest tindria 1,5 metres d’amplitud i constaria d’un «grau d’accessibilitat adaptat».

La plataforma de sortida comptarà amb una estructura que s’elevarà fins als 25 metres amb l’objectiu que durant la instal·lació dels cables al llarg del traçat no s’hagi de talar cap arbre més, ja que «es compleix amb la distància mínima de seguretat». De fet, segons els càlculs elaborats per Ambiotec, l’usuari s’enlairaria al voltant dels 12 metres per sobre de la capçada de la flora amb tant sols quatre trams per sota dels deu metres durant el recorregut de la tirolina, que no disposarà de torres intermèdies. Pel que fa a l’impacte a l’estació d’arribada es considera «pràcticament nul» tenint en compte que la cota de 1.562 metres s’ubica «en una zona ja urbanitzada».

Efectes sobre el gall de bosc 

Un altre de les preocupacions que exposa el document és l’afectació que pugui derivar la construcció de la tirolina sobre el gall bosc, ja que considera que «la zona de la Rabassa presenta un hàbit potencialment bo» per a la seva presència. En aquest sentit, un cop realitzada una consulta al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern, s’ha pogut testificar almenys la presència de dos animals d’aquesta espècie «a 150 metres i 500 metres de distància» d’on s’implementaria el giny.

Per aquesta raó, i fruit d’una demanda d’informació del 18 de juliol d’aquesta àrea de l’Executiu, en els estudis es posa de manifest que «considerant la presència del gall de bosc caldrà restringir les obres durant els mesos de cant i reproducció», és a dir, que es limitarà l’execució dels treballs entre l’abril i la primera quinzena d’agost. 

En relació també amb el gall de bosc, Ambiotec deixa clar que «tractant-se d’una espècie protegida a Andorra caldrà limitar l’accés rodat a la zona, especialment per activitats recreatives com són les motos de trial que generen alts nivells sonors que podrien desplaçar als exemplars de la zona». D’altra banda, el document expressa la necessitat de «senyalitzar degudament» el cable de la tirolina «per evitar possibles col·lisions durant el vol d’aquestes aus». Per aquest motiu, a les sis unitats de cable s’afegiran als extrems dos línies addicionals «amb esferes estàndards per línies d’alta tensió» per a que tant el gall bosc com altres aus rapinyaires «detectin l’obstacle durant el vol i l’esquivin». 

En un nivell de major profunditat, l’informe ha detectat 85 espècies animals inventariades a la zona d’estudi, de les quals tres són en perill d’extinció, sis amenaçades, 61 de protegides i 16 de no protegides i va subratllar que probablement «la fauna defugirà temporalment durant les obres del indret».

Altres impactes del projecte 

En termes geològics, l’avaluació va preveure que un altre dels impactes mediambientals que es pot derivar tant en la fase de construcció com d’explotació és «l’augment de riscos d’inestabilitat dels talussos». En resum, s’estima que l’àrea de modificació i ocupació permanent del territori sigui de 3.000 m2. Paral·lelament es generarà un moviment de terres de 6.913,44 m3 procedents de l’excavació, raó per la qual es detalla que seran seran necessaris «uns 407 camions». Així mateix, està previst que les obres suposin un increment dels nivells de contaminació acústics existents.

La previsió de funcionament és tant per a l’estiu com per a l’hivern, de manera que la seva utilització està dissenyada en temps de pluja, neu o gel. La tirolina comptarà amb 1.500 metres de longitud amb un desnivell aproximat de 400 metres. La idea amb la qual treballa el comú és instal·lar sis línies que permetran baixar simultàniament a sis persones. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT