PUBLICITAT

Andorra la Vella

Pintat insisteix a ser observador en les negociacions amb la UE

El memoràndum de terceravia també inclou poder fer propostes o esmenes

Per Meritxell Prat

Els consellers generals de terceravia Joan Carles Camp, Josep Pintat i Josep Majoral.
Els consellers generals de terceravia Joan Carles Camp, Josep Pintat i Josep Majoral. | MARICEL BLANCH

Els tres integrants de terceravia, Josep Pintat, Joan Carles Camp i Josep Majoral, que dimecres es van reunir amb el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, van fer públic ahir el contingut del memoràndum d’entesa i col·laboració que van entregar als representants de l’Executiu. Entre els punts d’acord que es proposen per tirar endavant el pacte d’estat per l’acord amb la UE, terceravia torna a insistir en una demanda que ja havia fet la legislatura passada: poder tenir representació en la delegació que negocia l’acord en qualitat d’observadors. «És important conèixer l’estat de les negociacions, baixar en detall i documentació, per poder tenir l’estat exacte i fixar les posicions», va exposar el líder de la formació.


La resta de punts, que Pintat considera que són «unes línies polítiques que tothom pot defensar i compartir», també inclouen el compromís per rebre tota la informació sobre les posicions negociadores, els documents i estudis analítics fets tant per Andorra com per la UE així com els estudis d’impacte econòmic, jurídic i social que es realitzin «de forma prèvia i perceptiva»; també es preveu que els consellers de terceravia puguin presentar propostes de negociació i esmenes a les ja existents a més de poder fer públic els diferents posicionaments si no hi ha una entesa entre les parts. Igualment es comprometen a buscar i respectar l’interès general del Principat, es reclama respecte per la independència i autonomia sobre els programes relatius a les negociacions i alhora es proposa un compromís per difondre tota la informació de manera entenedora per a tots els ciutadans.

Estudiar la proposta  

Tal com ja es va avançar dimecres, el Govern es va mostrar obert a estudiar la proposta i ara s’han donat quinze dies per tenir una resposta i veure si es pot seguir avançant en la constitució del pacte d’Estat. Igualment, el document també s’obre a la possible adhesió de la resta de grups i partits polítics presents a l’arc parlamentari, si bé encara no s’ha fet arribar a ningú més, a l’espera, per exemple, que el PS també es pugui reunir amb Espot per tractar la mateixa qüestió.


El polític lauredià va voler insistir que des de terceravia no s’ha modificat el seu posicionament sobre les negociacions per l’acord d’associació amb Europa i va tornar a deixar clar que el document vol assolir tot allò que ja s’havia demanat durant la legislatura passada i no es va poder aconseguir: «transparència». «Vam viure una legislatura molt convulsa, que va començar marcada per l’afer BPA, vam fer tot de demandes d’estudis d’impacte i vam proposar la figura de l’observador actiu i no es va aconseguir. Tot va portar a una pèrdua de confiança i una manca de transparència amb les que no ens sentíem còmodes», va rememorar el conseller. 

Canvis a la Regla d’or per assolir el dèficit zero

Terceravia va entrar ahir una proposició de llei de modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, la coneguda com a Regla d’or, per tal de modificar l’article 15 i incloure el concepte de dèficit zero. Josep Pintat va explicar que la llei original contemplava un nivell de despesa màxima que es calculava en funció de la variació del PIB i alhora permetria introduir mecanismes per generar estalvi o fer un fons de resiliència en èpoques de creixement econòmic que, després, en anys de crisi, donava l’opció de dur a terme «polítiques expansives». Una situació que va recordar que «en l’anterior legislatura no va passar perquè va incrementar la despesa». A més, va indicar que es va canviar la llei de manera que la despesa màxima permesa es situés a l’entorn de l’1% del PIB. Segons el líder de la formació, això implicaria que el dèficit màxim se situaria a l’entorn dels 28 milions d’euros. «Pensem que aquest no és el mecanisme perquè tocar racionalitzar la despesa», va apuntar, recordant que des del 2011 també s’ha incrementat la pressió fiscal des del 21 al 26%, de manera que «en una conjuntura de creixement, amb noves fonts d’ingressos s’ha generat més deute. D’aquesta manera no es pot continuar», va sentenciar. Per això proposen aquest canvi, que preveu que en el marc pressupostari que s’elabori a l’inici de cada mandat es prevegi un dèficit zero per a cada un dels quatre anys durant els quals està vigent el marc. Amb aquesta proposta també creuen que es podrà veure el nivell de pressió fiscal i de dèficit capaç de suportar l’Estat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT