PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

UL alerta que la construcció de la tirolina posa en risc el gall de bosc

Apapma estudiarà l’informe d’impacte mediambiental «per si calgués» dur a terme accions contra el projecte

Per Meritxell Prat, Adrià Esteban

Un usuari de Naturlandia prova una tirolina de dimensions reduïdes.
Un usuari de Naturlandia prova una tirolina de dimensions reduïdes. | Comú de Sant Julià

Els estudis d’impacte mediambientals sobre el projecte de la tirolina que va fer públics el passat dimecres el Comú de Sant Julià de Lòria han despertat cert recel entre l’oposició per les conseqüències que suposaria per a la preservació del gall de bosc, una espècie protegida. Precisament per l’afectació que se’n pugui derivar, a l’informe elaborat per l’empresa Ambiotec s’inclouen algunes mesures de caire preventiu com és la restricció de les obres durant els períodes de cant i reproducció de l’animal, la limitació de l’accés rodat a la zona o la senyalització dels cables per evitar col·lisions de les aus.

No obstant això, el conseller d’UL, Rossend Duró, va ser molt crític amb la laxitud del Departament de Medi Ambient del Govern a l’hora de quantificar en dos éssers la presència de l’animal a la zona on s’ubicaria la tirolina. «Jo soc coneixedor de la Rabassa i puc assegurar-te que n’hi ha de més de dos galls de bosc. Ells també ho saben i diuen mitges veritats», va manifestar Duró.

 Segons el conseller, el fet de minimitzar la xifra correspondria a una voluntat per relativitzar l’impacte que pugui tenir sobre l’espècie la construcció del giny. «Una gran població de galls de bosc s’ha mort a causa dels cables de l’estació d’esquí de Pal. I això no interessa que surti a la llum», va declarar el dirigent lauredià. «Ens sobta que, segons quan, el Govern té molta cautela per preservar el gall de bosc i quan els hi convé no els importa tant. I sembla ser segons la cúpula de Medi Ambient que aquí es podria fer una excepció», va afegir Duró, qui va explicar que la seva formació anirà a consultar el document la setmana que ve.

Una llei d’impacte ambiental

El president d’Apapma, Carles Iriarte, va anunciar que des de la seva associació estudiaran l’informe i «si realment creiem que és un atemptat contra el patrimoni natural i va en contra l’article 31 de la constitució [que recull que l’Estat ha de vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals] intervindrem». Amb tot, Iriarte va recalcar que les pertinents accions que durien a termes les engegarien «si calgués» malgrat que va admetre que  «ens agradaria no haver d’intervindre».

D’altra banda, Iriarte va insistir a reclamar una llei d’impacte ambiental que determini uns paràmetres a l’hora de construir obres. «Som un país que no tenim una llei d’impacte ambiental. Un projecte per estrafolari que sigui és possible que tiri endavant perquè tenim aquesta gran mancança. És una vergonya i demostra que no som gaire del primer món», va sentenciar Iriarte, que lamenta que l’absència d’aquesta legislació hagi permès construir «animalades mediambientals com la plataforma de Soldeu». 

A més, Iriarte es va mostrar crític amb les campanyes de comunicació des del Govern, que al seu parer no concorden amb les accions que prediquen. «No s’entén que a nivell publicitari es vengui a l’exterior com un país respectuós amb el medi ambient però la realitat és que després hi ha moltes mancances. La fauna i la flora sempre passen en un segon terme. La història ens ho ha demostrat. Els fets contradiuen les paraules des de les Administracions», va sostenir el president d’Apapma.

Respecte a la tala d’arbres en una superfície de 1.154,07 m2, Iriarte va reprovar que «s’actuï amb nocturnitat i traïdoria. Serà molt més que aquesta superfície perquè després per seguretat i salvament s’haurà d’anar més enllà».

Preguntat per aquesta qüestió, el portaveu del col·lectiu Fridays For Future, Mateu Bracque, va assenyalar que caldria «anteposar la riquesa del nostre medi ambient al plaer de dues persones que es tiraran per la tirolina», raó per la qual va demanar «estudiar una altre ubicació» per «no posar en perill aquest territori».  Bracque també va aprofitar l’ocasió per referir-se al seguit de propostes i idees que van traslladar als partits durant la campanya electoral, que partien de la premissa de «respectar la fauna i la flora abans de la construcció humana». Per aquest motiu, el portaveu del col·lectiu va afirmar que, en el cas d’iniciar-se el projecte, «demanaríem de tenir una reunió amb ells per poder provar de canviar les coses i que ens exposessin clarament les avantatges i els desavantatges». 

Un informe econòmic i financer

El primer ciutadà que va accedir a l’esmentat document va ser el portaveu de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, qui va considerar que «les xifres són elevades» en relació a la tala d’arbres i la magnitud de l’obra civil. «L’estudi posa de manifest que la tirolina sobrevola un entorn de nidificació i cant del gall de bosc», va subratllar Cairat, qui va considerar que «el model que presenta Naturlandia «no posa en valor tot l’actiu que hi ha a una muntanya amb un alt interès de fauna i flora». 

A banda de l’impacte ambiental,  el portaveu de la plataforma va reiterar que «la voluntat d’aquest comú no és d’informar ni de fer partícip a la ciutadania de tots aquests projectes que no son de consens». Per aquesta raó va incidir en la sol·licitud d’informació que van traslladar a la corporació per obtenir els informes de viabilitat econòmica del giny, quelcom que creu que és rellevant «atesa la delicada situació financera de les arques publiques» i partint de la base que «un 60% de les obres les avançarà el comú». 

Pintat valora el projecte del ràfting i l'estrena de la tirolina

El líder de terceravia, Josep Pintat, va valorar, en relació amb el projecte de la tirolina, que els consellers d’UL «sempre han tingut una actitud constructiva, respectuosa i de mà estesa» malgrat que aquesta «no s’ha vist tinguda en compte». Pintat va defensar que la formació treballarà «des de la rigorositat» vers Naturlandia, un parc que «ha d’anar evolucionant amb la promoció de nous projectes».

Quant a l’estrena del ràfting per a la festa major, Pintat va agrair la col·laboració de FEDA i va mantenir-se prudent sobre «projectes que puguin servir per la parròquia».

PUBLICITAT