PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

El comú fa pressió pel ràfting tot i la seva incerta continuïtat i despesa

La majoria comunal celebra la posada en marxa d’una efímera activitat que genera dubtes sobre la seva viabilitat

Per Adrià Esteban

La primera barca en estrenar el ràfting de Sant Julià, integrada pels consellers de comú Joan Vidal, Joan Gómez, Pere Pràxedes i Josep Lluís Donsión.
La primera barca en estrenar el ràfting de Sant Julià, integrada pels consellers de comú Joan Vidal, Joan Gómez, Pere Pràxedes i Josep Lluís Donsión. | MARICEL BLANCH

Finalment la majoria comunal de Sant Julià va veure ahir complert el somni de descendir barques pel riu Valira durant l’estrena del ràfting per a la festa major, una activitat que es va incloure a darrera hora en el programa d’actes sense reparar en les seves despeses i que compta amb un futur incert més enllà de les jornades de celebracions lauredianes.

La dependència de l’acceleració de les turbines de FEDA per desenvolupar l’activitat genera dubtes sobre la viabilitat del projecte tot i que Vidal, com a portaveu de Laurèdia en Comú, va penjar-se la medalla per haver assolit «una realitat que ja fa molt de temps que estem dient que volem fer». En relació al futur del ràfting, Vidal es va mullar —no només a l’embarcació— i va opinar que «el projecte continuarà i el deixarem embastat i a punt de tirar endavant». En aquest sentit, el conseller d’Urbanisme va considerar que pertocarà al proper consistori que sorgeixi de les eleccions «decidir si vol continuar amb l’activitat». En cas que s’optés per la cancel·lació de les adjudicacions d’obres d’adequació del riu o de la rescissió dels contractes de locals lligats al projecte, Vidal va garantir que «no hi haurà cap penalització». 

L’optimista discurs del conseller d’Urbanisme va confrontar amb les declaracions del cònsol major, Josep Miquel Vila —que no va poder assistir a l’inauguració per motius personals i va ser present a la tercera sessió de ràfting—, qui va limitar-se a definir el projecte com «una activitat de festa major que va en la línia de donar la cara al riu». De fet, Vila va assenyalar que el ràfting és «l’activitat estrella de la festa major» i va agrair la col·laboració de FEDA i de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.

Sense càlculs de despeses 

Ambdós representats polítics, al ser preguntats pel cost de l’activitat, no van concretar la despesa comunal que suposarà la posada en marxa del ràfting durant cinc dies. «No deu ser una despesa gaire transcendent perquè si fos important ho sabríem», va afirmar Vila. En aquesta línia també es va expressar el conseller d’Urbanisme, que va reconèixer que la prioritat del comú era dur a terme l’activitat independentment del seu cost. «No ens hem parat a demanar-ho. Vam demanar a Roc Roi —l’empresa contractada per aportar el material—que ens portessin tres o sis barques amb els seus monitors. Una vegada hàgim acabat l’activitat veurem el que ha pogut costar dins del pressupost de festa major —de 128.000 euros—. No sé si amb la quantitat que ja teníem pressupostada aquesta activitat es podrà encabir o s’haurà de posar un suplement de diners pel que pugui costar» va manifestar Vidal. 

L’oposició rebaixa les expectatives 

El conseller d’UL, Joan Albert Farré, va mostrar-se prudent davant l’eufòria de la majoria comunal per l’inauguració de l’activitat. «Jo no diria que tenim el ràfting. Per tenir el ràfting hem de tenir una activitat programada amb vocació de continuïtat. L’únic que tenim és una prova pilot per justificar la gestió dels últims quatre anys i tota la inversió que s’ha fet amb diner públics. És una activitat propagandística més que una altre cosa» va cloure Farré. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT