La provocació del cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, incorporant el ràfting com una activitat de festa major i passant la patata calenta a FEDA i al Govern per decidir sobre la seva continuïtat no ha funcionat. La parapública va ser ahir molt clara sobre la viabilitat del projecte. En declaracions a EL PERIÒDIC, des de FEDA es va assegurar que es va adaptar la producció d’energia mitjançant les turbines que generen més cabal del riu de forma «puntual» per permetre l’activitat de festa major. Més enllà d’això, però, van afirmar que «és impossible, encara que volguéssim, donar l’aigua que necessiten perquè senzillament no n’hi ha», negant que sigui per una qüestió de «voluntat», com va insinuar Vila. De fet, van assegurar que «només amb aquests cinc dies de funcionament, el llac ja s’ha quedat sec [tal com es mostra en la imatge que acompanya el text]. Avui ja no es podria donar el cabal que necessita el ràfting i seria impossible seguir aquest ritme durant tot l’estiu», van sentenciar. 

A més, des de l’empresa elèctrica es va explicar que encara que hi hagués aigua suficient, seria inviable turbinar les hores durant les quals es va dur a terme el ràfting, ja que fer-ho provocaria un encariment de la factura de la llum per a tots els ciutadans. L’explicació és que FEDA abasteix el país d’electricitat pròpia –malgrat que el percentatge és baix– quan la llum és més cara i la compra als països veïns quan és més barata. Gràcies a això, el preu de l’electricitat al Principat és molt competitiu. Si aquests horaris de producció pròpia es canviessin per facilitar el ràfting, s’hauria de comprar la llum fora en els moments en què és més cara i per tant la factura se’n ressentiria. A tall d’exemple, cal tenir en compte que FEDA no produeix electricitat pròpia durant el cap de setmana perquè és el moment en què és més barata comprar-la fora, de manera que en el període en què més gent podria interessar-se per l’activitat laurediana no hi hauria prou aigua per dur-la a terme. 

Les úniques opcions 

Segons la mateixa parapública, l’única manera que el ràfting es pogués dur a terme seria, o bé fer l’activitat a la primavera, quan el cabal del riu ja seria suficient sense la necessitat de FEDA, o bé que el comú s’adaptés als horaris en què la parapública engega les turbines. En aquest últim cas, però, el fet que FEDA no produeixi electricitat pròpia durant el cap de setmana impossibilitaria l’activitat dissabte i diumenge, la qual cosa no tindria massa sentit a nivell d’interès turístic. 

En tot cas, des de l’empresa d’electricitat van indicar ahir que només es van reunir amb el cònsol prèviament a la festa major, reunió en la qual es va acordar adaptar l’horari de les turbines al ràfting per tal de facilitar l’activitat durant els cinc dies festius. En cap cas FEDA es va comprometre a allargar aquest acord. Des de llavors, les dues entitats no s’han tornat a trobar.

La jugada de Vila 

Cal recordar que el mandatari lauredià va afirmar en un inici que es tractava només d’una activitat de festa major i que no era una prova pilot del projecte que fa anys que intenta posar en marxa al riu Valira. En el balanç que va fer dimecres després dels cinc dies de ràfting el discurs ja havia canviat. El cònsol va celebrar la bona rebuda de la iniciativa i va emplaçar al Govern a la negociació d’un conveni per a la cessió d’aigua de FEDA per tal de donar continuïtat al ràfting, atès que el projecte «hem vist que és possible i viable de fer» segons el seu parer. De fet, Vila va assegurar que la posada en marxa de l’activitat tant sols dependria de la voluntat del proper cònsol i de FEDA, ja que va considerar que el ràfting «tal com ha funcionat aquests dies és suficient per tenir una activitat», raó per la qual creu que el comú no hauria d’invertir més diners en fer arranjaments a la vora del riu. 

Desperta Laurèdia critica el cost del ràfting

Desperta Laurèdia va mostrar el seu malestar ahir pels diners que ja s’han invertit en el ràfting. «El grup espera conèixer les dades exactes d’afluència de l’activitat i expressa el seu malestar per l’elevat cost  que ha tingut el condicionament del riu i dels edificis destinats a desenvolupar una activitat que tan sols ha servit durant la festa major, sense perspectives clares de funcionar en un futur», van indicar en un comunicat. En el mateix sentit, van recordar que «el comú havia pressupostat inicialment una inversió de 800.000 euros, de la qual ja s’han executat la majoria de fons. Per tant, si realment el ràfting queda en una activitat anecdòtica, es pot afirmar que la festa major de Sant Julià del 2019 esdevindrà una de les més cares de la història». 

El grup també va manifestar en el mateix escrit la seva preocupació pel projecte de la tirolina, tant per l’afectació que pot tenir a les fiances comunals com pel medi ambient.