PUBLICITAT

Andorra La Vella

«Els psicòlegs acabaran tenint un rol dins la sanitat pública d’Andorra»

Entrevista al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet

Per Victoria Gómez

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet. | MARICEL BLANCH

Joan Martínez Benazet es presenta a sí mateix com «el ministre reformista». Després d’una llarga trajectòria com a pneumòleg a l’Hospital Nostra Senyor de Meritxell i d’haver passat per la direcció assistencial del SAAS, arriba al Ministeri de Salut amb la intenció de canviar «una sèrie de coses» i amb l’únic objectiu de millorar l’atenció sanitària als andorrans i a les andorranes.

–De director assistencial del SAAS a ministre de Salut. És un gran pas.
–Més que un gran pas jo diria que és una experiència més. Crec que el fet d’haver estat metge i usuari del sistema sanitari andorrà durant molts anys i després haver passat per la direcció assistencial m’ha donat diversos angles per analitzar el prisma dels problemes i les virtuts de la sanitat d’Andorra. Penso que tinc una bona experiència prèvia per ara poder intentar tenir una bona acció de Govern com a ministre de Salut.

–Com s’ha trobat la cartera?
–Hi ha moltes coses que s’han de tirar endavant, perquè hi ha projectes que venen d’anys anteriors a la darrera legislatura i és prioritari desencallar-los. Sense criticar el passat, he de dir que tinc moltes ganes de canvi. Sóc el ministre reformista [riu].

–Quines són les millores que cal abordar més immediatament?
–Tinc una llista molt llarga, però el principal és entendre que tot i que sempre es parla de la feina del ministeri, com la reforma sanitària o els seus tractes amb el SAAS, hi ha altres àrees del mateix ministeri que no es coneixen, i els hi vull donar més visibilitat i oferir treballs transversals perquè entre tots col·laborem en els projectes de millora i tinguem un tracte continuat. Ja li he explicat a tot el personal les noves línies estratègiques perquè tothom s’impliqui, independentment de les responsabilitats definides de cadascú. 

–Quines són les feines del ministeri que no es veuen?
–Per exemple, la seguretat alimentària o de l’aigua. És una feinada enorme que no es veu, però que l’hem de valorar perquè a Andorra és molt superior a la dels països del nostre entorn. Òbviament tot el programa de prevenció de la salut amb la detecció del càncer o la vacunació també és importantíssim. Afortunadament, tenim una estructura que funciona i que dona un servei que garanteix seguretat a la població quan menja i quan beu i que preveu les seves possibles malalties.

–Quins projectes estratègics prioritaris tirarà endavant?
–D’entrada, hi ha la comissió mixta estratègica, formada pel Ministeri de Salut, la CASS i el SAAS, que no està formalitzada. La formalitzaré per decret i es reunirà un cop al mes perquè és la que fa que totes les entitats s’alineïn amb el ministeri per tirar endavant tots els projectes de manera coordinada. Això també farà que s’eliminin els antics recels o desconfiances i que treballem tots conjuntament. Des que es va formar el Govern, ja hem tingut dues reunions. La comissió estarà institucionalitzada i treballarà d’una forma molt activa i operativa. 

–Com està funcionant la història clínica compartida?
–Perfectament. Estem en fase molt avançada de que tots els prestadors ja estiguin integrats. Només falten els laboratoris i els centres radiològics, i pel que fa als metges, els fisioterapeutes i els odontòlegs. A més, el 50% dels assegurats ja s’han assignat un metge referent.

–En relació a la cartera de serveis i productes sanitaris, qui i com en determina l’accés?
–Vaig participar en la creació de la cartera de serveis el 2016 i ara cal acabar-la de posar al dia amb una nova nomenclatura, revisant les tarifes o donant un impuls a la comissió de medicaments. El qui i el com és molt important. Hem de tenir en compte que moltes proves mèdiques no són innòcues, per tant, la decisió que es prengui pot ser cabdal. Dit això, jo entenc que hi ha algunes professions sanitàries que no estan incloses en la cartera de serveis i que hi tenen cabuda. 

–Per exemple?
–En el procés assistencial d’algunes patologies cròniques s’hi podria incloure un dietista o nutricionista. En aquest estudi que tenim de la cartera de serveis, volem obrir-la, analitzar-la, implementar-hi allò que no hi ha. Ja avanço que els psicòlegs acabaran tenint un rol dins la sanitat pública d’Andorra, però amb uns processos assistencials determinats i amb una formació concreta. 

–Després de la incorporació de la psicooncòloga, tenen prevista la incorporació d’un especialista més?
–El SAAS contínuament va incorporant gent nova i noves tècniques. També es vol implementar el servei d’urologia, que els metges actuals ja són grans, i tota una sèrie d’especialitats que estan en canvi continuat. És possible que la psicooncologia s’hagi de reforçar i necessitem més recursos. I veig claríssim que això ha d’estar dins a cartera de serveis. 

–Per què va triar Helena Mas com a secretària d’Estat?
–Per diversos motius. Ú, perquè és una persona molt implicada a canviar les coses. Dos, perquè és molt empàtica i domina la psicologia emocional i és una experta en salut mental, precisament l’àmbit de la salut en general en què jo vaig més coix, per tant, ella em complementa. I tres, perquè hi ha dues coses que tenen molt de pes dins la salut de les persones: el càncer i les malalties de salut mental. Ambdues no només afecten la persona sinó també el seu entorn i per això aquí volem tenir una acció molt potent. 

–Pensen ampliar la unitat de Salut Mental?
–Des de fa molts anys es parla d’un pla de Salut Mental i aquest és el que ha de definir els recursos i un diagnòstic de la situació amb quines malalties tenim al país i de quines tractem a fora, quins dispositius tenim i si aquests estan dimensionats o no, de si necessitem crear nous dispositius com, per exemple, el centre residencial de malalts amb patologia de salut mental crònica, quina mesura  ha de tenir aquest centre i quanta gent el podria utilitzar. Acabar el pla de salut mental és prioritari, i és un altre dels projectes estratègics que tinc pel primer any de legislatura, i si puc pels primers sis mesos. Helena Mas serà qui liderarà el projecte. 

–A nivell d’instal·lacions, l’hospital tal i com està ara és suficient?
–Amb la incorporació de l’enginyera que tenim com a cap de recursos s’està fent un treball molt important. Les estructures de l’hospital tenen uns anys i un envelliment i l’Helena Clemente està fent un pla a 20 anys vist per anar-les renovant. Abans d’ella, actuàvem sense cap tipus de prevenció, és a dir, quan es trencava una cosa l’arreglàvem, ara el concepte ha canviat: ens hem d’anticipar, hem de fer una anàlisi. El SAAS és molt gran i cal analitzar bé les seves estructures i fer un pla per anar-les renovant en un període de 20 anys. 

–I què en diu de la dimensió dels serveis?
–N’hi ha que estan ben dimensionats i altres que estan sobredimensionats, però també hem de pensar que el SAAS està fent una evolució cap al futur en què cada cop, com passa en tot el món modern, els pacients necessitaran menys hospitalització i altres recursos, per això ara s’estan fent unes obres al bloc quirúrgic que garanteixen dues coses: que el circuit sigui més segur i que hi hagi una unitat de CMA (Cirurgia Major Ambulatòria) dins el mateix bloc.

–De què depèn l’hospitalització d’un pacient?
–Dins de l’hospitalització també han canviat els conceptes i ara hi ha l’hospitalització d’aguts i la convalescència. És a dir, quan a un pacient l’operen perquè s’ha trencat una cama, l’envien a la unitat de convalescència dedicada a que pugui retornar amb les millors condicions al seu entorn habitual com més aviat millor. Les estructures de l’hospital s’han d’anar adaptant a aquestes noves circumstàncies també. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT