PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Andorra, entre els principals països en risc de patir «estrès hídric»

Un estudi que analitza 164 Estats d’arreu del món situa el Principat en la posició número 21

Per Joan Josep Blasco, Victoria Gómez

Un dels llacs de Tristaina.
Un dels llacs de Tristaina. | ALEX LARA
‘Fridays for Future’ reclama al Govern que creï la Llei de l’Aigua per regular la seva utilització

Entre el Iemen i el Marroc, Andorra se situa en la posició número 21 d’un rànquing mundial que preveu el risc «alt» de patir «estrès hídric» en els pròxims anys. Aquest fenomen provoca el deteriorament dels recursos d’aigua dolça en termes de quantitat (aqüífers sobreexplotats, rius secs, llacs contaminants, etc.) i de qualitat (eutrofització, contaminació de matèria orgànica o intrusió salina). Un estudi recent del World Resources Institute (WRI) –una organització no governamental d’investigació– afirma que 17 països, on viu una quarta part de la població mundial, s’enfronten a nivells «extremadament alts» d’estrès hídric, perquè l’agricultura de rec, les indústries i els municipis extreuen una mitjana de més del 80% del seu subministrament disponible cada any. 

El portaveu de Fridays for Future Andorra, Mateu Bracqe, va considerar que la situació és «molt preocupant» i que «estiguem envoltats de muntanyes, neu i llacs no és cap garantia». De fet, l’estudi del WRI explica que les raons d’aquesta crisi són «molt profundes» i van més enllà d’una sequera global, ja que des del 1960 les extraccions d’aigua en tot el món «s’han més que duplicat» a causa de l’alta demanda pel creixement de la població, el desenvolupament socioeconòmic i la urbanització. Pel que fa als països veïns, Espanya es troba en la posició 28 del rànquing (entre l’Afganistan i Algèria) i França en la 59 (entre Estònia i el Kazakhstan).

 

Llei de l’Aigua

Així mateix, l’estudi assenyala que un entorn natural favorable a l’aigua no té per què evitar l’estrès, sinó que la responsabilitat rau en les administracions públiques i les seves comunitats. En aquest sentit, Bracqe va apuntar que en el document que van entregar als grups parlamentaris amb propostes per lluitar contra el canvi climàtic també s’incloïa la creació d’una Llei de l’Aigua. «A Andorra no hi ha cap llei que reguli com s’ha d’utilitzar l’aigua. Les competències són dels comuns i això permet que cada un faci el que vulgui». Així, va posar com a exemple que mentre la gestió de l’aigua potable a Ordino és «perfecta», a Escaldes-Engordany «constantment hi ha problemes perquè les seves instal·lacions són precàries i insuficients». «És evident que si no hi ha aigua, la ciutadania patirà estrès», va afirmar el jove ecologista.

El text també atribueix aquesta crisi a la pavimentació general de les terres, ja que àrees naturals on podria fluir l’aigua s’han cobert de ciment. Pel que fa a Andorra, Bracqe va recordar que «fa anys es va decidir impermeabilitzar tota la vall central» i que «només cal apropar-se a la zona del Parc Central per veure com el fons del riu és de ciment i no ple de pedres, com seria normal». 

El país amb el risc més elevat de patir estrès hídric en un futur és Qatar, seguit d’Israel i el Líban. 

 

Menys precipitacions i temperatures més elevades durant el mes de juliol

D’altra banda, la calor es va fer notar durant el mes passat i els termòmetres es van elevar més que de costum. La temperatura mitjana del juliol a la central hidroelèctrica de FEDA en el període 1981-2010 és de 19,2 graus, mentre que en aquesta ocasió va ser de 21,3, circumstància que suposa que sigui el tercer juliol més càlid des del 1950, només per darrere del 1994 i el 2015. Van produir-se dues onades de calor, de set i sis jornades, respectivament. El dia 24 a la Borda Vidal el mercuri va arribar fins als 36,6 graus, el segon valor més elevat en aquesta estació des del 2009, només inferior al que va produir-se el 2015. També van haver-hi dues ratxes càlides significatives, del 4 al 7 i de l’11 al 13. El nombre de dies d’estiu, que suposa una temperatura màxima igual o superior als 25 graus, van ser un total de 16, només per sota dels 17 que es van produir el 2015 i els 23 del 1994. Pel que fa a les precipitacions, van ser inferiors a les considerades normals, amb una distribució irregular per les fortes pluges que van produir-se els dies 2, 3 i 17. Només van acumular-se quantitats superiors als 25 mm els episodis dels dies 8, 9 i 27. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT