Una relíquia amb molta feina per fer. Això era l’Unimog que es va utilitzar per construir el primer teleesquí del país el 1956 quan Guillem Viladomat la va recuperar del fons d’un garatge. Vuit mesos després, però, el vehicle no sembla el mateix. El rovell ha desaparegut i la pintura que li correspon (no la de les pilones dels teleesquís) llueix de forma espectacular.

La tasca per arribar fins aquí (i encara no s’ha acabat) no ha estat fàcil. Viladomat ho defineix com «una obra d’art» i admet que els costos han estat «molt més elevats que si n’haguéssim comprat un de nou». Però és clar, la gràcia era restaurar el vell, el que guarda un trosset més de la història de l’esquí al Principat. L’impulsor del projecte lloa la perícia del mecànic del país, «tot un especialista», que ha fet de metge per recuperar la salut de l’històric camió. «S’ha pintat a mà i fins i tot s’han fet a mà algunes peces que no trobàvem», comenta, relatant, però, que han estat de sort perquè alguns elements que els feien falta els han pogut adquirir a la casa que el va fabricar: la Mercedes d’Alemanya.

Exposició  

Si tot va bé, la previsió és que entre finals de setembre i principis d’octubre la restauració es doni per acabada i l’Unimog pugui abandonar el taller. «Podrà funcionar perfectament, perquè se li ha reparat el motor i la caixa de canvi», detalla.

Amb tot, el seu destí no està previst que sigui a la carretera ni fent camí per les pistes d’esquí. La idea de la família Viladomat és poder exposar el vehicle perquè tots aquells esquiadors que vulguin puguin conèixer-ne la història. «La idea és que estigui a pistes, en un dels vestíbuls de venda de forfets. Encara no sabem si serà al Funicamp o al Pas de la Casa», manifesta. Sí que s’ha decidit, però, que estarà acompanyat de vídeos i fotografies de l’època per poder mantenir ben vius els records que guarda el camió.

Guillem Viladomat es mostra satisfet d’haver pogut complir amb l’objectiu que es va fixar i alhora reconeix «sorpresa» per la quantitat de gent que s’ha interessat pel projecte. «A molts els feia gràcia veure un vehicle tan antic i s’interessaven per saber què fèiem. Suposo que és un element més de la història i a la gent li agrada molt», afirma.