Pal Arinsal arriba a l’equador de la temporada d’estiu amb una facturació un 15% superior a la de l’any passat i amb un plantejament de futur per al bike park que passa, sobretot, pel públic familiar.

–Com va la temporada d’estiu?
–Estem a l’equador de la temporada i la veritat és que estem força satisfets, estem a un 15% de progressió, en la línia del que ens havíem marcat. L’objectiu de 2 milions d’euros de facturació a final de l’exercici penso que hi hauríem d’arribar tot i que ara estem davant del període més important. Fins al 20 d’agost es generen el 40% de les vendes i depenem molt de la meteorologia. 

–Cada any aconsegueixen anar progressant pel que fa a ingressos i visitants.
–Sí, però la tendència va a la baixa. Ja no tenim creixements del 20 o el 30%, encara que crec que recollim els fruits de tot el que hem fet fins ara. Anem millorant freqüentació i a dia d’avui estem molt ben posicionats, som una alternativa real a la línia de costa. A més tenim activitats per a tota la família associades a la restauració i això suma.

–Per què?
–Fins ara la gent venia a fer activitats i a més venien al restaurant. Aquest any hem posat la gastronomia al centre, proposem que vinguin a gaudir de la restauració i a més, poden fer activitats. Tot el producte és global i la qualitat que tenim amb gastronomia, som poques estacions al món les que ho podem. 

–Comentava les bones xifres aconseguides fins ara. Es pot créixer més a l’estiu?
–El que estem veient és que cada cop hi ha més competidors i això és bo, cada cop hi ha més estacions que es creuen que l’estiu pot funcionar. Nosaltres fa molt temps que estem fent inversió i per tant, tenim un avantatge competitiu que els altres no tenen. El nostre concepte és molt global, venen a casa nostra, van a Grandvalira, Naturlandia, tenim un concepte de país. Però a altres els costarà molt arribar a un nivell com el nostre. Tot i així, pensem que sí que es pot seguir creixent. Segurament de forma més moderada, però sobretot es pot créixer en el global, tots els agents econòmics del país poden veure’s beneficiats d’aquesta aposta que fem.

–S’ha aconseguit desestacionalitzar?
–No, encara estem lluny. L’estiu representa el 10% de la facturació i aquest any potser acabarem amb el 10,5%, en funció de com vagin les últimes dades. Però el que sí que queda clar és que si apostes per la desestacionalització, no pot ser una aposta a mitges, t’ho has de creure. I nosaltres hem vist un gran canvi. Tenim un bike park impecable i tots els ginys mecànics s’obren durant tots els dies de la temporada. Tenim clar que quan jugues a tenir un producte atractiu, la gent respon. El que no seria normal és que quan arribis aquí, no tinguis una oferta gastronòmica com toca. Per això quan només obrim la part baixa del parc, el forfet és a meitat de preu. Ens diuen que fem preus agressius, però nosaltres comprem la fidelitat del client.

–I en què ho noten?
–Per exemple, aquest any és número u en vendes i registra un creixement important el forfet de dies no consecutius associat a la restauració. Com que no has de gastar tots els dies de cop, aconseguim visites recurrents i per tant, també hi surten guanyant els hotels i tots els agents econòmics.

–Quina despesa mitjana fan els clients de l’estació?
–A l’estiu hem detectat que s’incrementa de forma més important que a l’hivern, però fins a final de temporada no tindrem les dades. Sí que veiem que hi ha un increment en els dies contractats dels forfets de dies no consecutius. 

–El ‘bike park’ està entre els millors del món i molt consolidat. Quin futur li plantegen?
–Jo penso que és el que hem anat fent, pistes més lúdiques, més agradables, que es puguin compartir amb família, que hi puguin anar nens, famílies... També vam posar en funcionament la bike school que tot i que a l’inici va costar, ara hi ha dies que no hi ha hores disponibles. És cert que abans teníem més pistes per experts i ara li hem donat la volta. Això el que ens permet és entrar a treballar en volum, de forma més segura i lúdica. Per tant el futur també passa per aquí, millorar el bike park sobretot per aquesta gamma de nivell mitjà. 

–Han passat uns mesos de canvis per l’anunci d’Arcalís de deixar Vallnord. Els mercats internacionals han entès la nova realitat?
–Nosaltres ens vam anticipar i des del març vam explicar clarament les nostres tarifes, per tant, crec que el dubte ve més per altres costats i no el nostre. Nosaltres teníem clara quina és l’estratègia, tenim clar a què juguem, quin és el nostre producte i contestem a totes les demandes. Si a dia d’avui hi ha dubtes o incerteses dins del mercat, no venen per EMAP. I per al forfet de temporada de Vallnord, ara Valls del Nord, la solució la vam donar al juny i no a l’octubre per responsabilitat. Teníem una situació d’incomoditat per aquest client que vam saber resoldre fent concessions uns i altres per trobar un producte que els donés resposta. Crec que els deures els tenim bastant fets.

–EMAP es quedarà amb la marca Vallnord?
–Ens hem marcat un període de tres anys que ha de portar calma i visió. D’aquí a tres anys ja veurem cap on ens decantem. El que està clar és que nosaltres seguim potenciant la marca i d’aquí a tres anys ja veurem quin camí agafem, però no només nosaltres, sinó també l’esquí nacional. Veurem com evoluciona el sector.

–Què els aportaria quedar-se amb la marca?
–Sincerament, no vull entrar massa en detalls perquè hi ha aspectes positius i negatius. De moment tenim un temps de reflexió que ens ha permès poder treballar com havíem fet fins ara. En el futur què farem? No tinc una resposta clara, sí que tinc alguna idea o intuïció, però prefereixo reservar-me-la. I el dia que es prengui la decisió, ja es comunicarà. De moment, prudència i molt satisfets de poder utilitzar la marca un mínim de tres anys.

–El futur de l’esquí passa per una marca única?
–Tinc claríssim que l’esquí és una suma de tots i que el 20% que representa EMAP ha de ser present en aquesta evolució. Però ha de ser una evolució clara, hi ha d’haver un projecte clar que s’ha de posar sobre la taula i qui ho ha de pilotar és Ski Andorra. Tothom hi ha de sortir guanyant i sobretot el que hem de fer és no generar falses expectatives. Si es vol anar cap aquí, cal posar les coses sobre la taula i concretar, perquè a dia d’avui no hi ha res.