PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

‘Eid al-Adha’, tot i les vacances

Una pregària i el sacrifici dels corders centren una de les festes més importants dels musulmans

Per Meritxell Prat

Fidels a punt per una pregària.
Fidels a punt per una pregària. | Ángel García

La comunitat musulmana del país té demà una de les dues cites més importants al seu calendari: l’Eid al-Adha, és a dir, la festa del corder. Al país es viu com una celebració eminentment familiar. I aquest any, la coincidència amb les vacances d’estiu farà que, probablement, sigui menys concorreguda que en altres ocasions. Ho explica el president de l’Associació de Residents Marroquins, Salih Salhi, que recorda que tot i la importància de la celebració, no té perquè traduir-se en «una gran festa».

La celebració consistirà en una pregària i el sacrifici dels animals. Dues accions que haurien de ser consecutives, però que en ser diumenge s’hauran de fer en dos dies diferents. Així, demà a partir de les 8.00 hores es farà una pregària al Prat del Roure que durarà aproximadament una hora i mitja. Dilluns, a primera hora del matí els membres de la comunitat es trobaran a l’escorxador nacional per sacrificar els animals. «Calculem que es sacrificaran una cinquantena d’animals. A vegades han arribat a ser 100, però com que la festa coincideix amb les vacances d’estiu, moltes famílies estan al Marroc», detalla Salhi. Cal tenir present que la celebració no coincideix cada any el mateix dia, ja que la comunitat es regeix pel calendari lunar i per tant, canvien les dates.

El president de l’entitat remarca que al Principat la festa es viu «molt diferent que al Marroc», ja que allí és una data festiva i ningú treballa, «però aquí, molta gent ha de treballar i t’has d’adaptar».

Repartiment

Un cop els animals són morts, cadascú se l’emporta a casa per compartir-lo en un àpat familiar. De fet, la tradició marca que del xai se n’han de fer tres parts: una per a la família, una per als pobres i l’altra per als amics.

L’Eid al-Adha serveix per rememorar un passatge de l’Alcorà. «El profeta Abraham va somiar tres dies seguits que Déu li demanava que sacrifiqués el seu fill i va decidir complir com un acte d’obediència. Però abans que actués, Déu li va reconèixer la generositat i li va permetre sacrificar un xai en comptes del fill», explica Salhi. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT