El Govern, amb la legislació d’urbanisme i de competències comunals a la mà, es va espolsar ahir qualsevol responsabilitat del desmunt que, segons els primers informes, hauria provocat l’esllavissada que segueix afectant la CG1. D’aquesta manera, va assenyalar el Comú de Sant Julià, que avui dia segueix guardant silenci, i a la propietat del terreny, que tampoc s’ha manifestat. Sabedor que afronta la primera crisi del seu mandat, el cap de l’Executiu, Xavier Espot, va fer una demostració de força en anunciar un reguitzell de mesures legislatives que tindran com a objectiu reforçar la viabilitat de les actuacions urbanístiques i per potenciar el control dels desmunts i els ancoratges existents arreu del país.

Espot anuncia mesures legislatives per fer més controls a tots els desmunts i els ancoratges

Espot va reiterar que la corporació laurediana, com la resta de comuns, «exerceix les competències que en exclusiva li atribueix la legislació urbanística» en les iniciatives que s’emprenen des del sector privat, com és el cas dels propietaris del terreny, els quals volien edificar un nou centre comercial a la parcel·la afectada. En conseqüència, va afirmar que l’Executiu «no tenia –ni té– cap responsabilitat ni obligació d’inspeccionar i controlar les actuacions dutes a terme al terreny ni revisar el seu estat». 

D’aquesta manera, i com va mantenir el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, l’Administració central només tenia la facultat de saber «si es reunien les condicions de seguretat per circular per la CG1». I va afirmar que així era. El director del departament, Manel Riera, va ratificar les paraules del responsable de la cartera constant que «no hi havia cap perill». 

El que el Govern diu saber 

Tot el que li consta al Govern és «el que el Comú ens ha transmès a mers efectes informatius», va assenyalar Espot. És a dir, va afirmar saber que la corporació va fer un requeriment el passat mes de juliol a la propietat advertint-la que hi havia deficiències en l’estat de conversació i de seguretat dels ancoratges. Per tant, va ordenar-li que, amb caràcter immediat, fes actuacions. El ministre d’Ordenament Territorial va contestar la notificació personalment i va demanar que se’l notifiques de qualsevol risc o incident que afectés la CG1. A més, tenia constància que la llicència d’edificació que va obtenir la propietat el 2011 havia caducat. 

D’altra banda, l’Administració central sabia, gràcies a la cartografia, que la zona estava catalogada com de baix risc. No obstant això, i arran de l’esllavissada, es farà un nou estudi geològic i, segons els resultats,es canviarà el nivell d’alerta. 

Nous reglaments 

Per tot plegat, el cap de Govern va anunciar que es modificarà el reglament de construcció pel que fa a les obligacions dels propietaris dels terrenys. En concret, Espot pretén que les llicències de construcció no es puguin segregar. És a dir, obligarà als promotors a edificar una vegada hagin procedit a efectuar un desmunt per evitar que s’abandoni i es deixi de fer el manteniment oportú. Tanmateix, té la voluntat d’aprovar un pla d’inspecció i control dels desmunts i dels ancoratges que hi ha arreu del país. Aquestes revisions  seran obligatòries cada un cert temps encara per determinar i les realitzaran tècnics competents. En aquest sentit, i en un període màxim de sis mesos, el Govern aprovarà un nou reglament específic sobre la matèria. 

Dirimir responsabilitats 

L’Executiu ja ha posat en mans del gabinet jurídic tots els informes tècnics que tenen dels fets –i els que es facin a partir d’ara– perquè dirimeixi les responsabilitats oportunes, siguin del propietari o del comú. Si s’escau, el Govern exigirà la quantitat equivalent a les despeses a les quals està fent front per restablir la circulació de la carretera «La sol·licitarem perquè l’erari públic es rescabali de les despeses que afronti», va puntualitzar el líder de l’Executiu.

Compartir informació 

Espot va negar per activa i per passiva que estigués al corrent de les deficiències encara que fos de manera informal, però va fer una reflexió al tomb de les informacions que asseguren que la Batllia les coneixia les des de feia temps arran de diversos plets. «Seria convenient que la Justícia posi en coneixement de l’Administració competent les problemàtiques que detecti», va considerar. 

L’Executiu defensa l’actuació dels cossos en rebre un avís al juny

El Govern afirma que els tècnics i membres dels cossos especials van actuar en un avís que van rebre els Bombers el passat 13 de juny per la caiguda de petites pedres a la zona del despreniment. Fonts de l’Executiu expliquen que aquest fet es produeix en altres punts del Principat per la situació geogràfica en què es troba Andorra i afirmen que s’hi va actuar amb diligència. 

Des de l’Executiu demanen evitar fer alarmismes i treure conclusions «precipitades» i en tot cas, afirmen que els tècnics encarregats de fer aquest tipus d’inspeccions en cas de possibles despreniments van fer totes les inspeccions oportunes. A més, relaten que la zona de davant del Punt de Trobada aparentment no presentava cap risc i que en cas d’haver-se notificat, els experts se n’haurien adonat amb facilitat atès que molts tècnics hi passen sovint per davant.