Enric Vigo (Saverneda, 1865 –Senterada, 1925) va ser un folklorista pallarès que de jove va emigrar cap a Barcelona on feia de fuster. Durant els anys que va viure al Pallars Sobirà va formar part d’importants orquestres de l’època que anaven de poble en poble tocant balls per les festes majors. Tot aquest bagatge se’l va emportar cap a Barcelona, on el va introduir als esbarts dansaires que es formaven a principi de segle XX.

Juntament amb Mossèn Vicenç Bosch, d’Esterri d’Àneu, Vigo va ensenyar tot el repertori que havia après al Pallars al primer esbart que es va crear a la capital catalana. Per tant, sobre el 1910, totes les danses que ballaven els esbarts dansaires de Barcelona eren de repertori estrictament pallarès, segons va explicar a l’ACN l’historiador Ignasi Ros. Entre els anys 1912-1914, Vigo va escriure un manuscrit on documenta totes aquestes danses i balls cantats de molts pobles del Pallars. Al manuscrit també s’hi inclouen esquemes de com es ballaven.

El document l’ha transcrit ara Ignasi Ros, i està previst que aquesta tardor es publiqui. L’edició s’ha realitzat a partir de l’original conservat a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a l’Abadia de Montserrat.

La figura de Vigo, que va contribuir a la difusió de les danses populars, és desconeguda per a molts pallaresos i el seu manuscrit, que porta per títol Records de les danses antigues de la meva terra, descriu molts balls cantats, com les corrandes, i també parla dels balls pallaresos al voltant de les fogueres de Sant Joan i Sant Pere. Amb la publicació es complirà un dels desitjos de Vigo: reivindicar el seu paper en el món de les danses populars a Catalunya i de manera especial al Pirineu. Al llibre apareixen citades unes 140 danses, de les quals una trentena són les que han estat presents als repertoris dels esbarts dansaires de principis de segle XX, alguna de les quals encara es balla en l’actualitat.