PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Expressivitat animal

Illa Carlemany acull una mostra amb les espècies africanes en el seu estat salvatge

Per El Periòdic

Fotografies que es poden veure a l’exposició.
Fotografies que es poden veure a l’exposició. | illa Carlemany

L’essència animal en el seu estat salvatge. Això és el que transmeten les fotografies de Gaby Guiard en l’exposició Animal Soul, que es pot veure al centre comercial Illa Carlemany fins al 2 de setembre. Són una desena d’imatges, totes en blanc i negre, per evocar l’expressió de l’animal i acostar-lo als sentiments que es consideren més humans. L’ànima d’Àfrica en estat pur.

Tot va començar amb un viatge fa 15 anys a Namíbia. Guiard va quedar impactat amb els seus paisatges i qui els habitava, observant en primera persona l’espectacle de la supervivència i el poder de la natura. «Em va entrar el virus d’Àfrica», afirma l’autor de l’exposició. Al món de la fotografia hi va arribar com un entreteniment. És creatiu publicitari i director d’art. A través de les instantànies que realitzava i els retocs posteriors, el van animar que ho fes també com a sortida professional. «Una cosa porta a l’altra» i són ja molts els viatges realitzats. Botswana és el país que més coneix, però tampoc s’escapen altres com Tanzània, Kenia o Zàmbia. 

En les fotografies, com les que es poden veure a la mostra, sempre busca anar més enllà i «intentar sortir dels cànons típics i tòpics. Vull humanitzar els animals, fer-los sentir més propers» i mitjançant el retoc «captar el gest que realitzen». En les imatges amb fons negre es tracta de «jugar amb la llum, treure l’expressivitat que mostren al seu rostre. El gest i la mirada, amb un enquadrament diferent». Per aconseguir-ho s’ha de tenir el dit sempre a punt per prémer el botó de la càmera. Però també saber-se col·locar. «Això t’ho dona l’experiència. Amb els anys conec el comportament animal, tot i que no sempre és previsible», assegura. A l’illa Carlemany totes les fotografies que es poden veure són «en blanc i negre perquè tenen una força que no té el color. T’evoca molt més».

Per trobar-se en l’espai natural d’aquells qui han de ser observats i fotografiats, el millor és conviure-hi, amb els perills que també té, a la natura en estat pur per extreure’n tota l’essència: «Intentem dormir sempre a la sabana, en tendes. Sents els animals a prop i la sensació és inobidable». El teleobjectiu és la lent que més fa servir, perquè a distància és quan no es molesta al fotografiat, sense intercedir en el seu comportament. Però a vegades les distàncies s’escurcen fins la màxima expressió perquè «se’t pot asseure al costat del cotxe». 

A l’Àfrica, en bona part dels territoris, els animals «estan protegits perquè la gran majoria viuen en reserves, però aquestes no estan vallades i pot haver-hi cert conflicte amb l’ésser humà, com pot passar aquí en qualsevol muntanya». La seva obra també és un clam per a la protecció de les espècies, ja que «ens estem quedant sense lleons, elefants o rinoceronts. El meu és un petit gra de sorra en el món de la conservació. Fotografiar-los és una manera d’enganxar-te a la vida salvatge» i que hi hagi més conscienciació.

PUBLICITAT