Han passat 15 anys des que la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat la vall del Madriu-Perafita-Claror i encara queden assignatures pendents. Una és poder donar una solució als cortalans que tenen propietats a la vall i que a hores d’ara, com la resta de residents i turistes, no hi poden accedir amb vehicles motoritzats. La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, reconeix que per ara no s’ha pogut trobar una solució i que no és evident que se’n pugui donar una a curt termini. Però alhora també admet que al seu dia potser no es van fer les coses prou bé amb els cortalans. «En el seu moment penso que no se’ls va explicar bé què havia de ser, què era o què podria comportar la declaració de Patrimoni Mundial», assenyala, afegint que «a mi em sap greu per als cortalans, sobretot per als més grans perquè en haver d’anar a peu se’ls fa difícil accedir a les seves propietats».

Amb tot, considera que encara no és moment de poder trobar una sortida. «És impossible dir-los que farem alguna cosa», indica. Ara mateix s’està acabant d’enllestir l’última fase del pla de conservació, que es podria tenir al setembre i que serà la que determinarà l’estat dels camins i si ha opció de donar alguna resposta.  «Fins i tot va venir un tècnic suís per aportar-nos la seva experiència i el resultat va ser que era difícil donar una resposta», recorda.

És per això que deixa clar que «en cap moment vull dir res sobre reconvertir l’accés, perquè és impossible», alhora que assegura que sempre que s’ha reunit amb els cortalans ha escoltat el seu neguit i el comprèn.

Camí llarg 

Trini Marín també posa com a exemple la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes, a Catalunya. «Vaig visitar-ho per saber com ho havien fet i em van explicar que van trigar 20 anys a tenir el que tenien», remarca, recordant a més, que en el cas català no hi ha una declaració de patrimoni pel mig. «Al final aquí podem arribar amb cotxe fins a l’entrada de la vall, com allà. I després has de seguir a peu», confirma. La clau, segons Marín, serà acabar de desenvolupar el pla de gestió, que fins ara s’ha fet lentament, també, per la falta de pressupost. «Vam començar a portant 15.000 euros pe comú, ara ja en són 35.000 i penso que hem de seguir per tenir més pressupost», conclou la cònsol.