A quatre mesos del final del mandat, la cònsol d’Escaldes, Trini Marín, es mostra satisfeta de la gestió econòmica i lamenta no haver pogut acabar la totalitat de les separatives d’aigües.

–Quin balanç fa del mandat?
–Penso que el final de mandat l’estic portant amb molta satisfacció. El primer mandat va ser difícil, amb una crisi forta, però gràcies al treball fet ara hem arribat a on estem. Hem reduït més d’un 50% l’endeutament, passant de 34 milions a 16 i a finals del 2019 haurem invertit, en els dos mandats, 30 milions. Segurament es podia fer millor, però ha sigut una gestió amb molt de seny, amb molta humilitat i amb molta cautela. La feina feta ha donat els seus fruits i estem en una situació en què el proper cònsol podrà tenir una gestió molt més fàcil.

–Ha quedat alguna cosa pendent al programa electoral?
–La veritat és que molt poca cosa. A mi m’hauria agradat acabar més separatives, però tot i així s’ha fet feina. Va fer les de l’avinguda del Fener, el carrer Santa Anna i una zona molt dificultosa com era la part alta de l’avinguda Carlemany. Sí que és veritat que vam preparar per fer tota l’avinguda Fiter i Rossell, però la construcció passa per un moment en què els preus pugen, es multipliquen, calien informes tècnics i se’ns va menjar molt temps. Per tant, vam decidir deixar-ho preparat per al proper consolat. Quedarà només un 25% pendent. Després també ens ha quedat feina per fer al passeig del riu.

–Quan es va fer l’avinguda per a vianants, es va dir que Escaldes havia guanyat terreny a Andorra la Vella. Segueix igual o la capital s’ha recuperat?
–A mi no m’agrada ser parroquialista. Des del 2012 que em van donar la confiança per ser cònsol tenia molt clara la gestió que havia de fer. Era un moment difícil i fer el carrer per a vianants era una manera de fer accions en favor del comerç i els turistes. Es van fer voravies i el tema de la neteja... És cert que hi havia gent que ens felicitava, però ja se sap que Andorra la Vella és la capital. Això de mirar-nos al melic, no, a mi no m’agrada.

–Quan veu ara l’avinguda Carlemany, es reconforta en la decisió que van prendre?
–Sí, hi penso moltes vegades. Allò va ser una preocupació. Hi havia nits que no podia dormir, hi va haver moments de tracte molt dolent, però jo sempre vaig dir que si ens equivocàvem, donaria la cara i tornaríem a obrir. I estava molt tranquil·la perquè l’única inversió van ser les càmeres, que si es tornava a obrir, es podien aprofitar, i la conceptualització amb el nom de Vivand. Per tant, al final estic molt satisfeta. I ho recordaré també com una experiència molt positiva. Vaig ser capaç d’aguantar-ho i portar-ho fins al final, juntament amb el Marc [Calvet] i la resta de l’equip comunal.

–I a la part alta, s’ha fet tot el que es podia?
–Per part de l’administració s’ha fet molta cosa i s’ha de continuar. Vam embellir la zona, vam fer la separativa, vam traslladar la biblioteca al CAE, vam aconseguir el Museu Thyssen, vam comprar la parcel·la de davant de l’església, vam il·luminar el pont de la Tosca... d’inversió se n’hi ha fet molta, però no vol dir que s’hagi acabat. El proper cònsol haurà de continuar i potser sorgiran noves idees. I un projecte molt important és el del pàrquing Escalé.

–Justament li volia preguntar en quin punt es troba el projecte.
–Ara ja estem a punt de signar, el mes que ve anem al notari. I al comú ja estem preparant els edictes per l’enderroc de la Casa Lion i les Bodegues Pirinaiques, però ha sigut complex i llarg. Al final penso que hem arribat a un acord molt vàlid i molt bo, tant per als privats com per l’administració. I això es reconverteix amb un pàrquing de 600 places. I tampoc deixem un pastís per als propers mandataris, sinó que s’ha fet amb molt de seny. Són 12 o 14 milions d’inversió, però amb els anys que hi ha per fer-lo, que són 4 o 5, i l’acord assolit, es podrà fer front al pagament.

–Parlem de política. Vist amb perspectiva de com van anar els resultats a les eleccions generals i els pactes posteriors, canviaria la decisió de no presentar-se a la territorial?
–Jo tenia molt clar que no em volia presentar perquè faltaven molts mesos per acabar el consolat. Si hagués faltat un mes o dos, no m’amago, segurament m’hauria agradat fer el pas cap a la política nacional. Em van oferir anar a la territorial, però la meva responsabilitat em deia que havia d’acabar el consolat. Vaig guanyar per majoria absoluta i crec que em dec a la parròquia. Se’m feia difícil dimitir i anar a la nacional.

–I no ha pensat que potser haurien pogut obtenir un resultat millor?
–No. Fins i tot en el moment de saber que havíem perdut vaig pensar què havia fet malament com a cònsol. Si la meva situació hagués sigut una altra, potser m’hauria agradat, però pensar que hauria anat d’una altra manera, no. Al final qui mana són els electors i cal respectar els resultats i la decisió que prenen el dia de les votacions.

–De cara a les comunals no és massa partidària de pactar amb L’A, com s’ha fet al Govern. Per què?
–Sobre el pacte de Govern no he dit mai ni sí ni no. Quan ets a dins i no tens majoria, s’ha de respectar. Ho dic per a mi, no com a cònsol, sinó com a Trini Marín, se’m fa difícil per l’històric meu. El primer mandat el vaig guanyar bé, agafant el relleu del Toni Martí i el segon els vaig guanyar per majoria absoluta. Aleshores se’m fa difícil. Però respectaré tot el que el comitè parroquial decideixi.

–Hi ha debat en el si del comitè parroquial?
–Ens hem vist, però no ho hem tractat. Estem a l’agost i molta gent està de vacances. Suposo que a principis de setembre ja començarem a treballar.

–A Toni Martí el tornarem a veure com a candidat a cònsol?
–Molts em fan aquesta pregunta, però se li hauria de fer a ell. Ho veig difícil, però en política mai se sap. Jo no ho penso, però...

–Si Toni Martí li demanés d’anar a la seva llista, hi aniria?
–Penso que ara no toca. He estat vuit anys de consellera i vuit de cònsol i ja no toca. Sempre dic que estic molt agraïda i molt honorada d’haver estat cònsol, penso que he donat tot el que havia de donar per fer una bona gestió, ho he volgut conèixer tot de primera mà i s’aprèn molt. Totes aquestes experiències m’han omplert molt i estic molt satisfeta.

–De moment, la política aparcada?
–Penso que ara em toca una pausa i mai se sap. Mai hauria dit que aniria de cònsol, ni tan sols de consellera. La política m’agrada i he estat una privilegiada de poder servir al país i a la parròquia. La feina a la CASS, de cara al públic, em va ensenyar a tenir proximitat, però ara ja està.