La comissió de seguiment del Pla d’Actuacions per a la Conservació del Trencalòs (PACT) va tenir una alegria l’estiu passat quan va poder comprovar com la cria enlairava el vol. Aquest any, però, no hi ha hagut cria ni tan sols nidificació. «Passa de tant en tant, és una situació normal», va explicar la presidenta de  l’Associació de Defensa de la Natura (ADN), Carolina Motwani, i membre del PACT. «És una qüestió que depèn de la seva biologia. Hi ha parelles que es reprodueixen cada any, i altre que un any sí i un altre no», va informar. L’important, però, és poder mantenir la parella que fa més de 15 anys que s’està al país.
De fet, el 2017 tampoc havia nidificat i l’any passat ho va fer en un niu no monitorat, però l’enlairament es va poder constatar gràcies a les observacions manuals que van fer voluntaris que formen part del PACT. Des del 2011, han estat sis les cries que han acabat aixecant el vol.

Tot i això, la població de trencalòs resident al país, per dir-ho d’alguna manera, no ha incrementat. De manera fixa s’hi troba una sola parella, «encara que fa tres anys el mascle va canviar de femella». Motwani explica que les parelles acostumen a ser solitàries i abracen molt territori. Per tant, per les dimensions del país, es fa difícil que hi pugui viure una altra parella. «De fet, la més propera deu ser una que  hi ha a Cabó i també només és una».

Però, i les cries? La presidenta d’ADN detalla que la posta sol ser al desembre i cap al febrer o març és quan el poll fa l’eclosió. Un cop neix, els pares l’alimenten i l’ensenyen a volar, de manera que cap al setembre, quan a la parella li tocaria tornar a preparar el niu per repetir el procés de reproducció, és quan fan volar del niu el petit. «Durant 10 anys la cria volarà per tot arreu. Pot sortir d’aquí i acabar a Andalusia», apunta Motwani, «fins que troba una parella i s’instal·la».

Suport

Per tal de garantir que la parella resident pot fer els cicles correctament, es va definir un punt d’alimentació suplementària. «Quan els toca fer el niu els deixem llana i altres elements que els puguin ajudar, i quan és època de cria, es donen aliments per aportar la nutrició necessària», relata, deixant clar que «quan no tenen cria també els deixem perquè puguin fer la seva feina, sense cap suport».

La presidenta d’ADN destaca la importància del PACT. «Hem aconseguit l’objectiu i cal donar continuïtat al projecte perquè l’espècie continua en perill d’extinció», destaca. Amb tot, l’activitat sembla garantida i és que al novembre està previst un congrés internacional sobre el trencalòs.