L’espectacle estava assegurat. Andorra havia de marcar un abans i un després a la Vuelta. L’sterrato i els Cortals d’Encamp, en una etapa de 94,4 quilòmetres íntegra en territori nacional, havien d’imposar la seva llei. I així va ser, perquè aquest tram de terra, sumat a la terrible tempesta i la granissada que va caure, van fer que l’etapa fos una autèntica bogeria. Va ser precisament en aquest tram de terra on el vencedor de l’etapa, Tadej Pogacar, de tan sols 20 anys, va atacar per vèncer. Venia amb aquesta idea: utilitzar el mal temps com una eina a favor. I va estar en el lloc i en el moment ideal.

Pel que fa a la classificació general, Nairo Quintana es va vestir de líder i els favorits es van situar en les principals posicions de la classificació general. El colombià va arribar segon a meta, aconseguint sis segons d’avantatge d’uns dels seus principals rivals, Primoz Roglic. La mala notícia del dia la va protagonitzar Superman López, que tot i que va ser el gran home de la carrera, se’n va anar a terra en els darrers quilòmetres a causa de les inclemències meteorològiques. Per altra banda, Alejandro Valverde, el mallot arc-iris, es va situar a 20 segons del seu company d’equip, en quarta posició.

Intens des del començament/ L’etapa va començar amb una fuga de 30 corredors buscant la gesta, amb homes que coneixen el territori andorrà a la perfecció, com per exemple, els residents Marc Soler i David de la Cruz. La guerra va començar al coll de la Gallina, on els ciclistes van començar a agafar posicions, tots patien mentre els favorits lluitaven per la general, sobretot Superman, que marcava un ritme molt fort, sent el primer a atacar. Tot seguit eren Valverde i Roglic qui feien el mateix, un darrere l’altre, responent-se mútuament els atacs, però resistint. Finalment era el colombià qui aconseguia marxar, obligant als seus companys a esprémer-se fins a l’extenuació. Tenia un avantatge interessant.

El panorama semblava propici per al colombià, però Valverde i Quintana també estaven fent els deures, igual que Roglic i finalment, les distàncies eren mínimes. La pluja havia castigat, igual que la granissada. L’etapa d’Andorra sens dubte passarà a la història pel seu final, extremadament dur. L’sterrato era fang i es va emportar les primeres víctimes i va ser aquí on Pogacar es va convertir en el sol que surt després de la tempesta, aconseguint un avantatge suficient per guanyar l’etapa, mostrant grans dots escalant els Cortals. Per darrere, els dos colombians, Valverde i Roglic patien per no tenir contratemps. Tots van salvar els mobles, sobretot Quintana, que va aconseguir el mallot vermell gràcies a l’ajuda de Soler, que havia mostrat trobar-se en plena forma per guanyar l’etapa però havia rebut ordres per l’auricular d’aixecar el pedal, fet que el va fer enfadar moltíssim. Però l’equip és l’equip. També Superman va poder salvar-se tot i la caiguda i encara té moltes opcions, tot i el petit contratemps. Avui és la jornada de descans i, després del fred d’Andorra, els ciclistes s’ho han ben guanyat. 

«Un dia bo»

 Pogacar va explicar que «ha estat un dia bo perquè el clima era perfecte, amb tempesta inclosa». «El tram de gravel m’ha agradat, he rodat fort, m’he dedicat a seguir a Quintana i a atacar-lo, al final he sabut que podia tirar endavant perquè tenia l’avantatge suficient», afegia.
Per la seva banda, Quintava va comentar que «sabíem que Andorra sempre té unes condicions molt difícils però per fortuna ens ha caigut menys aigua del que esperàvem, tot i que ha estat impressionant i ens ha posat dificultats», assegurava i reiterava que «aquesta etapa ens passarà factura a molts de nosaltres en els pròxims dies».