PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Govern aposta per estabilitzar la inversió i evitar puntes d’activitat

DA, L’A i terceravia defensen que el volum de pisos de luxe s’adiu a la demanda

Per Meritxell Prat, Victoria Gómez Pérez

Un anunci de futurs pisos de luxe.
Un anunci de futurs pisos de luxe. | MARICEL BLANCH

El Govern és conscient que el sector de la construcció fa mesos que té una activitat molt elevada i malgrat que apunten que la situació pot ser mostra del bon estat de l’economia, també admeten que «si no es fa de forma racional, pot implicar riscos». Així ho va assenyalar el ministre portaveu, Eric Jover, en ser preguntat per l’alerta llançada per la Cambra de Comerç sobre una possible bombolla de pisos de luxe. «Podríem tenir certa preocupació que sigui un indici que hi pot haver una nova bombolla com la que ja hem patit en altres èpoques», va exposar el ministre, que en aquest sentit es va mostrar partidari de tirar endavant «algunes propostes que alguns partits que estem al Govern portàvem al programa, com per exemple que des del sector públic intentem estabilitzar la inversió que fem».

Jover va admetre que totes les obres que es liciten des de l’Executiu, els comuns o les societats públiques comporten que les empreses que les han de dur a terme «necessitin treballadors o infraestructures i segur que no els facilitem la feina si tenim puntes d’activitat». «Si tenim puntes d’activitat tensem la situació de les empreses», va afirmar, compartint un neguit expressat, també, des de l’Acoda.

Per tot plegat, va assegurar que el Govern té «voluntat per coordinar-nos millor des de les administracions i buscar aquells elements perquè els fluxes d’inversió en aquest sector puguin ser els més constants possibles».


Reaccions dels grups

Pel que fa a les reaccions dels grups parlamentaris davant l’alerta generada per la Cambra, la consellera demòcrata Mònica Bonell, va apuntar que el país ha de «satisfer totes les demandes que es presentin, sense tancar-se portes». I va afegir: «Si no existís un comprador [d’alt standing], no es construirien aquests pisos, això és evident». 

En una línia similar, el liberal Marc Magallón, tot i admetre no tenir «informació fidedigna» al respecte, va afirmar que «és clar que si es creen projectes d’aquesta magnitud és perquè els inversors tenen la seguretat que els pisos es vendran». Així mateix, el president de terceravia, Josep Pintat, va creure que «quan el sector de la construcció creix i deriva cap als habitatges de luxe respon al fet que les sol·licituds van cap aquí». Ara bé, Pintat va demanar a esperar a veure «si això realment acaba sent així», mentre que Bonell va apostar per trobar «l’equilibri» amb l’altra part de la societat que busca lloguers «a preus raonables».

Per la seva banda, el socialdemòcrata Pere López va retreure una vegada més la «manca de polítiques públiques» quant a ajudes per a l’habitatge i va lamentar que el Govern «no incentivi mesures per a la classe treballadora». En aquest sentit, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va lamentar que la «Cambra de Comerç s’hagi adonat ara del que nosaltres portem alertant des de fa dos anys». Així, Ubach va recordar que, a parer seu, «l’única solució» a la problemàtica de l’habitatge és posar un topall temporal de set euros el metre quadrat, alhora que «s’hauria d’obligar els constructors a què el 20% dels pisos de les seves promocions es destini a la protecció oficial». El sindicalista també va criticar que «aquí es parli de moltes coses, però ningú pren cap decisió». 

En relació a la hipotètica futura bombolla immobiliària dels pisos de luxe, Ubach va assegurar que aquesta ja existeix, perquè «dels 1.100 pisos que sortiran pròximament a la venda, no hi ha cap per sota dels 300.000 euros».

Per últim, el gerent de la CEA, Iago Andreu, tot i no «atrevir-se» a parlar d’una bombolla, va explicar que el sector immobiliari acostuma a tenir «arrencades fortes», de manera que les aturades poden resultar igual d’impactants. La CEA comparteix l’opinió del cap de Govern, Xavier Espot, de què la solució al conflicte ha de ser «compartida» entre les administracions públiques i el teixit empresarial del país.

 

El comerç, la màxima preocupació

En un altre ordre de coses, tots els grups parlamentaris van coincidir, tal com va apuntar la mateixa Cambra aquest dimarts, en la necessitat d’ajudar a reimpulsar el comerç, precisament el sector que menys va créixer l’any passat. Per a Bonell, s’ha de «continuar treballant des del Govern per facilitar les eines» escaients perquè  els comerciants del país puguin adaptar-se i «estiguin al dia» dels últims avenços mundials. El comerç és, a més, «una de les màximes preocupacions» dels liberals, que creuen que l’Administració és clau per «ajudar-los en la transformació econòmica actual». 

López, va recordar que durant la passada legislatura el PS ja va presentar un pla nacional de reactivació, que si bé «era plenament vàlid aleshores, ho continua sent a dia d’avui». Pintat, finalment, va etzibar que el comerç ha arribat a «un esgotament», tot reprovant que l’Executiu no hagi engegat cap gestió clara, més enllà de fixar possibles objectius a batre. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT