PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Convivència a la carretera

La presència de ciclistes i de vehicles a les vies genera debats sobre les maniobres tant dels esportistes com dels conductors

Per El Periòdic

Un ciclista en una de les carreteres del país.
Un ciclista en una de les carreteres del país. | Tony Lara

La perillosa maniobra de l’esportista Thomas Geerdink, a la rotonda d’Encamp, a la CG2, va reobrir el debat sobre la convivència entre ciclistes i la resta de vehicles a les carreteres andorranes. En un país acostumat a la presència de ciclistes professionals que hi resideixen i de molts practicants aficionats, el frec a frec que es pot donar en altres indrets amb més intensitat és poc freqüent al Principat, on la forta presència d’esportistes a les vies és constant independentment de l’indret i de l’hora.

«És veritat que la situació s’ha alterat una mica pel vídeo, però el ciclisme és un esport emergent que està evolucionant brutalment», comenta l’Eloi Pérez, soci del club Raconet de la Bici. Pérez comenta que les petites incidències són petites perquè tant els ciclistes com els vehicles acostumen a respectar-se mútuament, si bé lamenta que hi hagi casos puntuals i aïllats d’imprudències. «Hi ha ciclistes que es pensen que són professionals i també hi ha conductors que tampoc són gaire tolerants», diu l’Eloi, que creu que els punts on es poden generar controvèrsies són a les carreteres generals «perquè hi ha molt trànsit». 

Per la seva banda, el president de la Federació Andorrana de Ciclisme, Gerard Riart, considera que al Principat hi ha «bona convivència» entre  els col·lectius comparat amb altres països. «Jo he anat a fer ciclisme a països com França i Itàlia i és pitjor, i a Catalunya depèn de la zona», remarca Riart, que tanmateix considera que sempre es poden produir casos «aïllats puntuals» d’imprudències. En tot cas, apunta que són una «minoria».

Tant Riart com Eloi Pérez coincideixen que en els últims anys s’han fet passos des de les institucions públiques per afavorir aquesta convivència, com ara les campanyes de conscienciació, les millores a l’asfalt en molts indrets o el tancament de la carretera de la Coma només per a practicants de la bicicleta. «Els ciclistes que venen aquí diuen que se senten molt més segurs», diu Riart, que pensa que gràcies als nous carrils bici que es van implementant permeten no molestar tant els conductors. Mentrestant, Eloi Pérez, malgrat que veu amb bons ulls els carrils bici, lamenta que tinguin parts molt brutes, cosa que incrementa el risc de punxades.

Des de la Federació de Ciclisme, però, segueixen reclamant millores per accedir des de la capital fins a la Massana ja que consideren que el pas per la CG3 encara és perillós. En aquest sentit, segueixen reclamant que es pugui habilitar el pas de ciclistes pel Túnel del Dos Valires, on hi ha dos carrils per sentit i on hi ha una baixa afluència de vehicles. El gran escull, per ara, és la normativa europea sobre els túnels, que en el cas d’aquest tipus de túnels no permet l’accés de les bicicletes. 

Davant del vídeo publicat fa dues setmanes, Riart afirma que això «desafavoreix» el col·lectiu ciclista, i recorda que sempre és «la part més feble» davant de possibles accidents. «El ciclista ha de tenir en ment i qui té a perdre sempre és el ciclista», diu Riart. Per la seva banda, el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, que considera que la imprudència de fa dues setmanes és un fet «molt greu», afirma que des del Govern s’han anat implementant mesures com els mateixos carrils bici i s’ha anat conscienciant dels riscos que hi ha a la carretera. 

Posa com a exemple la insistència perquè alguns practicants no se saltin els semàfors en vermell. «S’ha aconseguit que tant el trànsit de vehicles com el de les bicicletes siguin compatibles», diu Torres, que considera que l’activitat cicloturista és una manera perquè els ciclistes puguin venir al país. En tot cas, el ministre d’Ordenament Territorial apunta que les incidències com la de la rotonda d’Encamp a la CG2 «no són comunes» i «no són de rellevància». D’altra banda, també apunta de la dificultat per identificar les bicicletes i els practicants d’aquest esport i, de fet, explica que en cap cas s’ha plantejat fer un registre de les bicis.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT