El Govern té previst incloure alguns matisos a les accions anunciades fa uns dies per mirar de mitigar l’increment de preus dels lloguers i que complementen les mesures urgents aprovades en la legislatura passada. Segons ha pogut saber EL PERIÒDIC de fonts properes a la Taula Nacional de l’Habitatge, aquells propietaris que hagin de renovar els contractes dels seus immobles el 2020 i que no hagin apujat l’IPC en els darrers cinc anys, podran aplicar un increment de fins al 4% sempre i quan renovin el contracte al llogater per un nou període de cinc anys. En un inici, el ministre d’habitatge, Víctor Filloy, va indicar que dit increment podria arribar fins a un 8%, però revisant l’IPC acumulat finalment l’augment quedarà en aproximadament un 4%. 

D’aquesta manera el que el Govern vol aconseguir és complementar la mesura que té com a objectiu frenar els augments que s’estan donant en el parc immobiliari de lloguer i impedir que en un termini curt de temps es puguin donar nous creixements desorbitats com els que s’han produït els darrers temps. Tot plegat ha de permetre  que les famílies puguin veure millorat el seu poder adquisitiu.
En tot cas, aquestes noves mesures i els seus matisos seran vàlids per l’any vinent. Segons les fonts consultades, el que passi a partir del 2021 dependrà de si les accions que ara coneixem segueixen en vigor o si n’hi ha d’altres en funcionament. 

Les noves mesures

La compensació de l’increment de l’IPC, ara matisada, la va donar a conèixer el Govern després de l’última reunió de la Taula Nacional de l’Habitatge en la qual es van tractar les diferents accions encarades a congelar novament els preus dels arrendaments a partir de l’1 de gener del 2020. A més de poder compensar la congelació de l’IPC, els membres de la taula també han previst que aquells contractes que hagin extingit els cinc anys de durada i es renovin, els propietaris puguin apujar-ne el cost fins a un 15% anual en el cas que hagin fet obres de millora a l’immoble, sempre i quan no hi hagi un pacte alternatiu. Una altra de les mesures explicades va ser la possibilitat del propietari de recuperar l’habitatge per a ús personal o per a un familiar. Un seguit d’excepcions que des de l’Executiu es va assegurar que se seguirien «amb lupa i  sota els controls necessaris per evitar presumptes picaresques».

Tot plegat en un moment en què segons les darreres dades presentades pel departament d’Estadística a partir de les xifres dels portals immobiliaris nacionals recollides durant el mes d’agost, el preu mitjà dels lloguers se situa en 12 euros el metre quadrat, molt per sobre dels 9,2 euros per metre quadrat que tenia registrat de manera oficial el departament en relació al 2018 i dels 8,4 euros del 2017. De fet, des d’Estadística van anunciar dijous que per fer front a l’increment del preu del lloguer calen entre 1.500 i 2.000 pisos nous, tenint en compte que s’espera l’arribada de 400 nous immigrants de llarga durada cada any, a més dels temporers. 

L’Agia creu que el preu mitjà del metre quadrat està «desviat a l’alça»

El president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (Agia), Jordi Galobardas, considera que fer un estudi del preu mitjà del metre quadrat d’acord amb els portals immobiliaris provoca que «forçosament estigui esbiaixat a l’alça». Galobardas va explicar a l’ANA que aquesta desviació és a causa del fet que tant els particulars com les immobiliàries només anuncien en els portals «els productes d’un preu elevat, com poden ser habitatges de luxe o de certes dimensions», ja que els que tenen un preu baix «es col·loquen sense anunciar-se».Segons Galobardas, el preu de mitjana està més a prop dels 10 euros que no pas dels 12 que es van mostrar aquest dijous en la presentació de les dades d’habitatge del departament d’Estadística.

Per altra banda, el president de l’AGIA reconeix que hi ha una necessitat de trobar nous habitatges de lloguer «perquè el mercat trobi un equilibri». Així i tot, desconeix si la quantitat d’entre 1.500 i 2.000 habitatges que va indicar el ministre Jordi Gallardo com el director d’Estadística, Jordi Soler,  és la correcta o no. El que assegurava Galobardas és que la solució més lògica és «construir nous habitatges», ja que desconeix «que hi hagi una borsa important d’habitatges que estiguin buits i siguin susceptibles d’entrar al mercat». Les úniques dades de les quals disposen són les dels comptadors de FEDA, explicava el president de l’AGIA, qui declarava que no són fiables perquè s’haurien de restar tots els habitatges que es troben en mans d’immobiliaris destinats a la venda o tots aquells de luxe que no satisfarien necessitats socials. Per acabar, Galobardas va considerar que la solució de la problemàtica serà «a mig termini», però reclamava que es «donin més facilitats a promotors i inversors perquè puguin construir», com ara «baixar les taxes impositives o fins i tot arribant a aportar sòl públic mitjançant concessions administratives».