El llegat de Radio Andorra no es limita únicament a les emissions radiofòniques que van poder sentir-se a milers d’indrets del món entre el 1939 i el 1984, sinó que també inclou tota la correspondència que va generar-se al seu voltant i que avui constitueix un testimoni inqüestionable de les relacions que van establir-se amb l’emissora en tots els àmbits i a escala internacional. Tal com recull el darrer article digital de l’Arxiu Nacional d’Andorra, els seus dipòsits emmagatzemen milers de cartes «de caràcter tècnic, comercial i publicitari» que van recuperar-se de les instal·lacions de Radio Andorra. Tot i així, destaca que les més curioses són les que enviaven els oients de l’emissora. 

Segons notifiquen des de l’Arxiu, «en l’apartat Correspondència / Audiència / Oients, s’hi apleguen unes 1.100 cartes escrites entre el 1960 i el 1985». De tota manera, ja indiquen que no disposen d’informació de tots els anys i que el gruix de la documentació es correspon al 1978 i el 1979, seguida de l’escrita entre el 1969 i el 1977. De fet, la seva conservació ha permès obtenir força informació sobre els continguts de Radio Andorra, així com del seu abast internacional, ja que la majoria d’oients que els enviaven cartes, més enllà de realitzar les seves peticions i descriure les seves impressions, aprofitaven per fer anotacions sobre la qualitat de l’escolta que tenien des d’on podien sentir-la. 

Reportatges de recepció 

Precisament aquests reportatges sobre la recepció de l’emissora, que en aquell moment aportaven informació tècnica sobre les emissions de Radio Andorra, també han permès saber que el seu abast traspassava les fronteres molt més enllà d’Espanya i d’Europa, ja que inclús va arribar al Canadà o al Japó. D’entre les moltes destinacions que s’han trobat escrites, hi ha Madrid, Salamanca o la Corunya, a Espanya; Tours, Tolosa, Pau o Normandia, a França; Metzingen, a Alemanya; Itàlia, Bèlgica, Irlanda o Escòcia, dins del continent europeu; o Toronto, al Canadà, i el Japó, molts més quilòmetres enllà. 

L’article de l’Arxiu especifica que gran part d’aquestes cartes eren «manuscrites, en format postal, mida quartilla o foli A4, i escrites sobretot en anglès, però també en francès i castellà». A més, si bé una bona part es limitaven a aportar informació estrictament tècnica o sobre la programació que cada oient sintonitzava des del seu lloc de residència, moltes altres eren «vertaders relats». I precisament la comunicació no s’acabava amb aquestes cartes, sinó que sovint s’hi donava una resposta, fos una confirmació per targeta QSL o inclús una carta escrita. En definitiva, Radio Andorra va contribuir enormement a les relacions radiofòniques.